Clàudia Cornella, la cara femenina de les finances
La Clàudia Cornella és la cara andorrana en els fòrums financers internacionals, on s’ha de mesurar amb rivals de pes i on no li tremola la veu per defensar la seva postura. És secretària d’Estat d’Afers Financers Internacionals, depenent directament del ministre Cinca. Sempre impecable, la Clàudia respira elegància i glamur.
Una infància feliç en un entorn molt familiar i una Andorra ben diferent a la d’avui, van forjar el caràcter de la Clàudia. “Recordo quan jugava amb la meva germana al Parc de la Mola, pujava a la muntanya amb els meus pares a fer costellades, anava amb la família a esquiar… ara amb les meves nebodes em tornen tots aquests records”, indica. Ni recorda quan va començar la seva passió pel món de la moda, “ja de ben petita era molt presumida, sempre em posava polseres, collarets… i així segueixo! M’encanten les sabates, els complements i la roba., M’agraden les marques, però les combino més amb el ‘low cost’ i em faig jo mateixa les combinacions”.
Sempre amb el somriure per davant, la Clàudia és capaç de tractar els temes més delicats relacionats amb el món de les finances i les relacions internacionals. Des que va deixar de ser directora tècnica del que abans s’anomenava l’ABA (Associació de Bancs d’Andorra) i va entrar a treballar al Ministeri de Finances del Govern, ha viscut moments compromesos i ha hagut de defensar aferrissadament la postura andorrana davant d’interlocutors potents.
“Si volíem obrir-nos al món, havíem de ser homologables a nivell internacional”
Apassionada pels viatges i per conèixer món, quan acaba el batxillerat, s’inscriu a l’European Business School (EBS) a Encamp per estudiar International Business, “el que em va permetre estudiar i fer pràctiques a París, Londres i a Suïssa, així perfeccionava el francès i l’anglès”. Treballa un any i mig a Suïssa, a una banca privada i decideix fer un màster a Esade, el primer any a Barcelona i el segon a Austràlia, a la Melbourne Business School, “això em va donar una visió més internacional, ja que no solament hi havia estudiants australians i de Nova Zelanda, sinó que hi n’hi havia molts que venien d’Àsia”, explica.
Després de treballar cinc anys a La Caixa, a Barcelona, es planteja tornar al país, “feia 15 anys que era fora d’Andorra i vaig pensar que si havia de tornar, era el moment. Va ser llavors quan vaig entrar com a directora tècnica a l’Associació de Bancs Andorrans, l’ABA, on m’hi vaig estar cinc anys. Això em va permetre tornar a conèixer el meu país, havia estat molts anys a l’estranger i havia canviat molt”. El 2011, el ministre Jordi Cinca la fitxa com a assessora i el 2015 és nomenada secretària d’Estat d’Afers Internacionals, un càrrec de responsabilitat amb molts fronts oberts.
En què consisteix la seva feina?
Intentaré explicar-t’ho de manera senzilla: Andorra necessitava situar-se en l’àmbit financer internacional i això s’havia de fer davant de diversos organismes de manera proactiva, seguint sempre l’estratègia de país. Si volíem obrir-nos al món, havíem de ser homologables a nivell internacional i un país atractiu per a tercers. Llavors cal ser presents a tota una sèrie de fòrums, i la meva feina és determinar què necessita el país per complir amb els estàndards requerits.
Quins són aquests fòrums?
D’una banda, hi ha l’OCDE amb totes les reunions relacionades amb el projecte BEPS, la iniciativa que tracta de combatre les pràctiques d’elusió fiscal a nivell internacional. Així mateix dins de l’OCDE, hi ha el Global Fòrum, on es va començar amb l’intercanvi d’informació fiscal amb sol·licitud prèvia i ara estem amb l’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal. A banda de totes les reunions anuals, ara s’estan passant avaluacions, no sempre senzilles, i que es fan periòdicament.
També soc present a les reunions de negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea, treballo sobretot amb l’acord monetari, l’emissió d’euros i les directives europees que s’han d’anar incorporant dins del marc legislatiu andorrà i han d’anar entrant en vigor, i participo a reunions amb els Estats Units i l’FMI, un fòrum on hi hem de ser presents. M’encarrego igualment de les agències de rating, faig les gestions amb ells, que determinen la qualificació del país, precisament a l’agost Fitch ens han pujat el rating, que ha estat molt positiu. D’altra banda, participo en qüestions de Moneyval, i en la negociació dels convenis per evitar la doble imposició. Són molts fòrums i molts temes però tinc un equip darrera que fa possible tota aquesta feina.
Quina percepció tenen d’Andorra?
Molt positiva. En els últims anys ha canviat molt, Andorra ha fet els deures, veníem de molt enrere, ha estat un període d’un treball intens per tal de posar-nos al dia. Avui el país té credibilitat i s’ha fet un lloc en els principals fòrums internacionals.
És un món sobretot d’homes…
Doncs sí… tot i que també hi ha dones. Però ja hi estic acostumada! Sempre m’he mogut en un món d’homes, en totes les feines que he fet.
“Avui el país té credibilitat i s’ha fet un lloc en els principals fòrums internacionals”
Quina ha estat la negociació més difícil?
Les avaluacions són molt dures. Potser la més difícil va ser amb el Global Forum amb el tema d’intercanvi d’informació. Perquè no sempre és evident exposar les característiques del país, s’han d’explicar les coses i comunicar bé. Però soc molt tossuda i quan no estic d’acord amb alguna negociació, em planto!
Amb l’intercanvi automàtic, s’ha perdut sobirania…
No, perquè és una qüestió que tots els països han assumit. Tothom juga amb les mateixes normes, el famós “level playing field”, tots els països s’han d’homologar, sinó corres el perill de quedar-te aïllat i entrar a les llistes negres, amb les penalitzacions que això comporta. El país s’ha de reinventar, aprofitar les sinergies, diversificar l’economia i seguir amb un nivell impositiu baix.
La veurem en una llista electoral?
(Riu) Ui.. això no ho sé! Sempre he estat una tècnica, no m’he posat mai en política. De moment visc el present i no m’ho plantejo.
__________________________________________________
La Clàudia és esportista. És la seva vàlvula d’escapament, intenta anar al gimnàs, a Ioga o a córrer cada dia i, els caps de setmana, fa muntanya amb la família. Ha arribat de vacances amb un color envejable i les piles carregades, a punt per començar el seu periple pel món, d’avió en avió, cap a reunions eternes. Però sense perdre mai el somriure.
__________________________________________________
La Clàudia Cornella Durany neix a Escaldes-Engordany, el 19 de setembre de 1972. Va a l’escola al Col·legi Sagrada Família, després al Col·legi Janer i a l’Institut d’Aixovall. Després es matricula a l’EBS, a Encamp, per estudiar International Business a París i Londres i després fa un màster de dos anys a Esade (Barcelona – Melbourne). Treballa a l’agència de rating Fitch a Barcelona, amb estances a l’oficina de Londres. Marxa a Alemanya per estudiar l’idioma per completar la seva formació.
Torna a Barcelona i entra a La Caixa, a Barcelona, com a responsable del departament de relacions amb inversors, on es queda cinc anys. Finalment decideix retornar al país i s’incorpora a l’ABA com a directora tècnica, un càrrec que ocupa durant cinc anys. El 2011 comença a treballar a Govern com cap de Relacions Internacionals del ministeri de Finances i en aquesta legislatura ha estat nomenada secretària d’Estat d’Afers Financers Internacionals. Està divorciada, viu en parella, i entre les seves aficions destaca l’esport, la lectura, els viatges i, sobretot, gaudir dels amics i de la família.
