Clàudia Coma, cuina a flor de pell

La Clàudia Coma es troba en un moment cabdal de la seva vida. En l’àmbit personal, falten pocs mesos perquè neixi l’Olívia i, en el professional, acaba de posar-se al capdavant d’un projecte engrescador, el “Chef’s Table”, el nou espai gastronòmic al centre d’Andorra la Vella.

Si algun dia la Clàudia es perdia per casa, estava clar on era: a la cuina. Perquè aquest era el seu espai preferit, ja de ben petita. “Tenia poc més de dos anys i quan anava al restaurant ja demanava els plats que m’agradaven, com els popets… A casa, sempre estava darrere la meva mare mirant com preparava els plats i ajudant-la, la cuina ha estat sempre la meva passió. A l’escola, feia tots els pastissos d’aniversari de les meves amigues!”. Tot i amb això, un cop acabat el batxillerat, no va triar estudiar cuina, “perquè per mi, la cuina era una cosa natural, mai no havia pensat que en faria la meva professió. “Vaig decidir fer disseny de moda, perquè m’agrada fer les coses amb les mans… fins que em vaig adonar que la moda no m’interessava… i, és clar, treia molt bones notes en creativitat, però ja el primer curs em van suspendre perquè no vaig estudiar la resta d’assignatures. Llavors la meva mare em va suggerir d’estudiar cuina, ja que des de ben petita ja m’agradava cuinar i fer pastissos. Vaig voler entrar a la Hoffman, però no hi havia manera, estava molt ple… però vaig tenir la sort que van fer fora un estudiant i em van acceptar. Això em va canviar la vida! Des que vaig deixar l’esquí m’havia quedat sense objectius, i la cuina em va donar el que necessitava i em va fer créixer tant com a persona com a nivell professional”. L’experiència a la Hoffman va ser bona, tot i que era una escola molt exigent “era difícil, eren molt rigorosos i em feien anar molt recta, cosa que necessitava!”, reconeix la Clàudia, que un cop va acabar els estudis va treballar amb el Nandu Jubany i el Carles Gaig, fins que va muntar el seu propi establiment, el Restaurant Coma, al barri antic d’Andorra la Vella, que ha tingut durant cinc anys i que ara ha deixat per consagrar-se de ple al “Chef’s Table”.

No enyores el fet de treballar per tu?

Quan vaig deixar el Coma em va fer una miqueta de pena… Perquè em va costar molt tirar-lo endavant, no procedeixo de cap família del ram de l’hostaleria i no va ser fàcil fer-me un lloc. Però ara estic molt il·lusionada amb el nou projecte, el “Chef’s Table” és una gran iniciativa. L’estan tirant endavant quatre socis, tres dels quals són cuiners: l’Òscar Manresa, el Bernard Bach, que té dues estrelles Michelin i Romain Fornell, que també en té una. Tots ells van decidir apostar per aquest projecte i quan em van venir a buscar per portar-lo, em va fer molta il·lusió.

A què respon el nom?

Aquests cuiners sempre corren la marató de Nova York, i el seu restaurant preferit a Brooklyn s’anomena així!

“A ‘Chef Table’ volem oferir un producte perfecte i de la màxima qualitat, on els clients s’hi trobin a gust”

Quina és la vocació del “Chef’s Table”?

No busquem obtenir cap estrella Michelin, ni ser un restaurant gastronòmic. Volem oferir un producte perfecte i de la màxima qualitat, on els clients s’hi trobin a gust. Tenim un apartat de formatges, “Deux Chavanne”, que són excepcionals, també hi ha l’apartat dels ibèrics, de la casa “5 Jotas”, d’un nivell increïble, el bar d’ostres amb marisc, la pastisseria i la zona de barbacoa, amb carns madurades ecològiques, de gran qualitat i, finalment, l’apartat de cocteleria i vins, amb 125 referències de vins. Volem oferir un espai informal, on el públic pot venir a partir de les 10 del matí fins a les 12 o la 1 de la matinada, ja sigui per esmorzar, fer l’aperitiu, dinar, berenar, sopar o simplement a prendre una copa. Estic convençuda que Andorra necessitava un espai com “Chef’s Table”, valoro molt l’aposta de la Rosa Pons per tirar endavant un projecte de país com aquest, perquè si volem que ens vingui turisme de qualitat, aquest és el camí. Això fa créixer el país i ens fa créixer a tots.

Quin és el teu càrrec?

Soc la directora gastronòmica, soc la corretja de transmissió entre les creacions dels xefs i la cuina.

Quin és el plat que més t’agrada cuinar?

M’agrada cuinar tots els plats, però si me’n fas triar un, triaré pèsols amb popets. M’encanten…

I el que no t’agrada gens?

El bacallà…

“Si volem que ens vingui turisme de qualitat, aquest és el camí. Això fa créixer el país i ens fa créixer a tots”

A què aspires de cara al futur?

No parar de créixer mai… crec que amb perseverança i fent bé les coses, vas fent camí.

Andorra pot aspirar a ser un destí gastronòmic?

Ens queda molta feina per fer. Cada vegada s’està fent millor, tenim la sort que els cuiners d’aquí ens entenem molt bé entre nosaltres. Comptem amb persones que fan grans coses, com els formatges de la Casa Raubert, els embotits de Cal Jordi, uns quants vins, les melmelades… Cal potenciar tot això, els turistes que ens visiten haurien de marxar amb un formatge o una ampolla de vi!

__________________________________________________

Quan parla de la seva família, a la Clàudia se li il·luminen els ulls, tant quan es refereix al David, el seu company i als fills d’ell, el Nil i el Liam “que estan encantats de tenir una germaneta”, com quan parla dels seus pares, “soc molt afortunada de tenir la família que tinc, ens estimem i ens ajudem molt, els meus pares sempre m’han donat suport en tots els projectes. La meva mare m’ha ensenyat a estimar la cuina i a saber menjar, mentre que el meu pare, m’ha inculcat els valors i la disciplina”. Aquest mes de juny, es prepara per viure la gran experiència de la maternitat “a l’Olívia li ensenyaré a ser bona persona, a ser feliç, i, sobretot, que sigui lliure per triar el que vulgui ser a la vida”. Tal com ho ha fet ella. I no li ha anat gens malament.

__________________________________________________

La Clàudia Coma Ribes neix a Andorra la Vella el 27 de juny del 1988. Va a l’Escola Francesa d’Escaldes-Engordany i després al Col·legi dels Pirineus, on segueix un programa específic d’esports-estudi, que li permetia seguir amb les competicions d’esquí, ja que formava part de l’equip nacional d’Andorra. Suspèn la selectivitats dues vegades seguides i decideix estudiar disseny de moda.

Tampoc aprova el curs i seguint els consells de la seva mare, comença a estudiar cuina a l’escola d’hostaleria Hoffman. Durant cinc anys ha liderat el seu propi establiment, el Restaurant Coma, i ara és la directora gastronòmica del “Chef Table”, el nou univers gastronòmic de l’edifici El Diamant. Viu en parella, i en pocs mesos viurà l’experiència de ser mare, ja que arribarà la petita Olívia. Entre les seves aficions destaca l’esquí, la gastronomia i passar hores amb la família i els amics.