Celine Mandicó, la lluita per la inclusió

de Mari Carmen Grau Ribot el 1 oct. 2019

Alguna influència hauran tingut les aromes de les flors que es cultiven a Grasse com els estius a la Vall d’Incles en la personalitat de la Celine Mandicó, una persona amb una acusada sensibilitat social i també molt motivada per la protecció dels animals. Al capdavant de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell des del 2014, guia amb determinació els destins d’aquesta entitat que s’ha de convertir en tota una referència fronteres enllà.

Fotos: Jean-Luc Herbert

La Celine ha viscut sempre molt profundament les seves arrels canillenques, concretament les de la Casa Peret de la Torra, tot i haver nascut a la ciutat de Grasse, capital de les flors i els perfums, a la Provença francesa que van marcar molt la seva infància. “Vaig viure a Grasse fins als 10 anys, sempre envoltada de les flors que es cultivaven al costat de casa nostra, la meva mare treballava en una empresa important de perfums, la meva infància està impregnada dels aromes de les essències i fins i tot durant un temps vaig arribar a pensar que de gran seria perfumista”. Però el destí la va portar cap a terres valencianes, això sí, sempre amb un peu a Canillo, concretament a la Vall d’Incles on passava els seus estius i es podia retrobar tota la família“ Per mi aquells estius són entranyables i sempre m’emociona recordar-los, el paisatge és impressionat i les arrels familiars en aquest entorn són molt fortes”. Va estudiar psicologia a la universitat de València i durant una gran part de la seva adolescència va poder desenvolupar la seva vocació per la dansa. “Vaig haver de triar el meu futur, m’apassionava la dansa, però també m’interessava la psicologia” confessa, amb un deix de nostàlgia a la mirada per haver deixat de banda el seu vessant artística, que avui forma part del seu jardí secret.

Per què deixa la política?

La meva experiència política ha estat molt satisfactòria perquè m’ha permès dedicar-me als temes socials i a millorar l’atenció a les persones. Tant els anys que vaig estar de consellera del comú de Canillo, portant la comissió de Social com seguidament quan vaig entrar al Consell general, com a Consellera, presidint la comissió legislativa d’Afers Socials, m’he sentit realitzada en un àmbit en el qual em sentia còmoda i podia aportar tant des d’una vessant tècnica com política. El meu gran treball en aquest sentit va ser liderar l’elaboració de la Llei de Serveis Socials i Sociosanitaris. La decisió de deixar la política, un cop acabada la legislatura, va respondre a la proposta de dirigir el que ara és la FPNSM, un càrrec que vaig assumir fa 5 anys.

“Amb el canvi d’associació a fundació, s’agilitza la gestió i es dona solidesa a l’entitat”

A què respon el canvi d’associació a fundació?

L’entitat ha tingut un creixement important durant aquests anys, persones ateses, personal, serveis i programes i la gestió cada cop més complexa, requerint mecanismes que la pugui agilitzar. H arribat el moment en què l’entitat havia d’assumir la personalitat jurídica que li corresponia. La Junta Rectora inicia les consultes i demana assessorament jurídic. Es revela que la fórmula més adequada és convertir-nos en una fundació a l’empara d’una llei que dona solidesa al projecte. La llei de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell l’aprova el Consell General elal febrer del 2019 i al juny 2019, i ens constituïm en la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell.

El vostre gran projecte és una empresa d’inclusió sociolaboral. En què consisteix?

La seva principal finalitat és donar noves oportunitats laborals a les persones amb discapacitat. L’empresa aglutina diferents línies de negoci i diversifica les possibilitats d’oferir llocs de treball que s’adaptin a la individualitat de cada persona en un entorn completament inclusiu. La producció d’articles promocionals i de regals, el servei de missatgeria i reciclatge, el servei de destrucció de paper confidencial, les prestacions de servei al comerç, administració, cuina i neteja i la divisió de càtering “BDGust” formen part de l’Empresa d’Inclusió Laboral “I&I, Serveis”. El nostre repte és ampliar significativament la nostra cartera de clients, augmentar la nostra producció, donar més serveis i promoure l’ocupació.

I Xeridell desapareix?

No, no, només la petita part productiva dels Tallers Xeridell s’integrarà dins de l’Empresa d’Inclusió Laboral “I&I” Serveis. Els tallers Xeridell continuen com a “Servei Ocupacional Xeridell” amb un programa d’activitats adaptat a cada persona, en base ad’acord amb les seves preferències i necessitats terapèutiques, que es desenvolupa majorment en entorns comunitaris. Igualment els usuaris que ho desitgin podran col·laborar en alguna fase de la part productiva dels articles o en algun servei encomanat.

“La principal finalitat de l’empresa d’inclusió laboral és donar noves oportunitats laborals a les persones amb discapacitat”

I teniu un local específic?

Sí, l’empresa s’ubica a la parròquia de Sant Julià de Lòria, on tenim llogats dos locals gràcies a la col·laboració del comú. Les noves instal·lacions funcionen des d’aquest mes d’octubre, després d’haver efectuat una renovació dels espais amb obres, i decoració de la mà de Molins interioristes. La intenció ha estat crear un ambient agradable, on tothom treballi a gust. Com sempre, el nostre objectiu és millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Esperem tenir èxit en la nostra fita, penso que comptem amb la solidaritat de la societat andorrana, i que en un futur pròxim, podrem anar ampliant la plantilla amb noves contractacions.

Això suposarà contractar més personal de suport laboral

Tot dependrà del nombre de treballadors que tindrem, calculem que en tindrem al voltant de 90, i en funció de les necessitats ja anirem ajustant plantilla.

Quins altres projectes té la Fundació?

Fa cinc anys vam començar a treballar en el canvi de model d’atenció a les persones amb discapacitat, avui dia és un fet que tota la nostra intervenció es basa en el model AICP (atenció integral i centrada en la persona). Estem fent un esforç important arran de la formació del nostre personal, l’any 2018 per exemple, vam realitzar més de 400 formacions en els models i metodologies que avui dia són els més utilitzats en matèria d’atenció a la discapacitat. Tenim formadors de prestigi com són la Fundació Pilares, el Dr. Ramon Novell, psiquiatrea del centre INARDI i cap del SEMSDI de Girona o la Margarita Cañadas, especialitzada en atenció precoç , de la Universitat Catòlica de València, tots ells experts, que fan que tinguem tècnics molt qualificats que aborden totes les etapes de la vida de la persona amb discapacitat. La nostra missió és millorar la qualitat de vida de les persones que atenem i fer-les feliç, el nostre repte és situar-nos com a centre de referència més enllà de les fronteres d’Andorra. Hem desenvolupat projectes amb bon resultats i n’estem desenvolupant d’altres, tot ells inclusius, alguns pioners, que possiblement en un futur immediat puguem explicar fora d’Andorra.

Quants alumnes teniu?

La veritat és que no tenim alumnes… proporcionem els suports educatius i més especialitzats als centres educatius o escoles, en les etapes de maternal fins que acaben l’escolaritat, a través del personal tècnic qualificat en matèria d’atenció als infants i adolescents amb discapacitat.

A quantes persones amb discapacitat ateneu?

Atenem un total de 443 usuaris, des d’infants, adolescents, edat adulta i a cada cop més gent gran. Acompanyem en totes les etapes de la vida de la persona, a través dels nostres serveis i programes, hi treballem 253 professionals. En les instal·lacions de la Fundació tenim el servei de Centre de dia, la Residència i Llar residencial Albó i el servei ocupacional Xeridell, la resta de serveis es desenvolupen en altres espais de la comunitat com és el cas del servei d’Atenció precoç que actua en les guarderies i el domicili familiar. En tot cas quan algú ve a la Fundació sovint no hi veu activitat, ja que la gran majoria es troba fent alguna activitat fora, això és com un camp base…

La tasca de la Celine Mandicó és vocacional, ja que requereix un elevadíssim nivell d’entrega i dedicació. De caràcter inquiet i amb un esperit de superació constant, busca contínuament millorar les condicions de vida de les persones amb discapacitat. “Si fa 50 anys la nostra institució es podia anomenar escola, avui va molt més enllà, perquè ens hem convertit en el principal proveïdor de serveis i programes educatius, socials i sociosanitaris, per cobrir totes les necessitats de les persones amb discapacitat” indica amb orgull.

La Celine Mandicó Garcia neix a Grasse (França) el 22 de gener de 1967. Va a l’escola d’un poble d’aquesta localitat, Opio, però acaba l’escolaritat en terres valencianes on també estudia la Llicenciatura de psicologia i es casa. Durant uns anys viu entre Espanya i Andorra, on s’instal·la definitivament el 1996, quan obté la plaça que convocava per edicte l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell que buscava una psicòloga per als tallers ocupacionals. Es presenta sense èxit a unes primeres eleccions al Comú de Canillo i hi torna el 2003, amb l’Enric Casadevall i la Mònica Bonell, quan la llista guanya els comicis. Abans, però, havia estat membre del Consell d’Administració de la CASS, entre el 2001 i el 2002. Del 2003 al 2009 és consellera de Social del Comú de Canillo, un càrrec que deixa per presentar-se a les eleccions generals al costat de Joan Torres, amb Coalició Reformista i entra a l’oposició. A les eleccions següents, va de número 1 per Demòcrates per Andorra, al costat Martí Salvans, entra al Consell General fins que s’acaba la legislatura. Li proposen la direcció de l’EENSM al 2014. Està casada i té dos fills, l’Àxel de 24 anys i la Davínia de 18. Li encanta la muntanya, tant a l’estiu com a l’hivern, també el mar, on practica pàdel surf, li agrada molt llegir i és una apassionada de la dansa.