Amàlia Vinyes, forta i lluitadora

Quan parlem del cognom Vinyes, immediatament ens ve a la memòria el món del motor, els circuits, els ral·lis o l’olor de benzina. Aquests són els trets característics d’una nissaga que ha triomfat en el món dels negocis, una característica i un esperit competitiu que han sabut aplicar als seus cotxes, sempre que han tingut l’oportunitat d’enfundar-se el casc i trepitjar l’accelerador a fons per assolir una de les moltes victòries que atresoren tots els membres d’aquesta família. L’Amàlia no podia ser una excepció, així que després del seu pare i la seva mare, el Joan i la Nati, que van formar tàndem com a pilot i copilot, li va seguir els passos el seu germà Joan i, com no podia ser d’una altra manera, ella també va recollir el testimoni.

Professionalment, es dedica a gestionar el patrimoni familiar, però són els circuits, el motor i la velocitat, els aspectes que més l’apassionen i il·lusionen en aquesta vida. Per cert, uns aspectes que domina a la perfecció, ja que a l’èxit professional hem d’afegir un palmarès envejable en un món dominat preferentment pels homes, amb tres campionats absoluts de la Copa d’Espanya de resistència i un campionat absolut de la Michelin Endurance Series. Però, encara li queda un nou repte per assolir, participar en el Dakar i convertir-se en la primera dona pilot del país en fer-ho.

VIDA FAMILIAR I INFÀNCIA

Quins són els records que atresores de la teva infància envers els teus pares?

La meva infància la recordo una mica diferent de la resta dels nens i nenes de la meva edat, ja que sempre havia estat molt lligada a les carreres i al món del motor. Recordo que, des de ben petita, sempre els havia acompanyat a les curses  i això formava part del meu dia a dia, era intrínsec a les nostres vides.

Quina és la millor lliçó que has pogut aprendre d’ells?

El que més he après dels meus pares és que sempre s’ha de ser humil a la vida, que la humilitat ha de ser la nostra bandera. Mai s’ha de perdre la humilitat, i és trist que molta gent deixi de banda aquesta virtut, només perquè gaudeix de certs privilegis envers la resta de persones. Aquesta va ser la gran lliçó que vaig aprendre dels meus pares, ja que ells eren així i jo he heretat aquesta qualitat.

El que més he après dels meus pares és que sempre s’ha de ser humil a la vida.

Es podria dir que la teva infància va ser molt feliç?

Sí, i tant! La veritat és que tinc molts bons records de la meva infància, perquè quan ets petita no tens  problemes, així que pot ser que sigui una de les millors etapes de la vida. Tinc molts bons records amb els meus avis, sobretot els estius, quan tenia l’oportunitat d’estar amb ells,  perquè m’ho passava molt bé a la platja, i aquells moments em feien molt feliç.

Com era la relació amb els teus avis?

Molt bona, perquè eren com els meus segons pares. Com que els meus pares sempre estaven fora de casa, a causa de les curses i tot això, la veritat que els meus avis van exercir el seu rol i em van cuidar moltíssim. I, com he dit abans, als estius els visitava a la casa que tenien a la platja i això m’ha deixat empremta i molt bons records.

I amb els teus germans?

Amb els meus germans ens portem molta diferència d’edat, amb un d’ells em porto sis anys i, amb l’altre, tretze anys. Evidentment són molts anys, així que la meva infància va ser molt solitària, ja que també van haver de marxar a estudiar fora d’Andorra. De tota manera, quan érem molt petits sí que vàrem coincidir tots tres, però ben aviat em vaig quedar sola. Així i tot, la relació era de germans i ens portàvem força bé, malgrat la diferència d’edat.

I amb els teus pares eres una nena rebel o tranquil·la?

Que va! Jo sempre he estat una nena superbona, inclús diria massa bona. Amb els meus pares era superobedient i molt tranquil·leta, o sigui que era un sol de nena. (Riu)

Quin ha estat el millor record d’aquella etapa?

Potser el que et deia abans, els estius amb els meus avis, la platja i el grup d’amics que tenia a la platja, de tot això tinc molt bons records.

I el pitjor?

No tinc records negatius i, si hi ha hagut quelcom negatiu, sempre em quedo amb el més bo. (Riu)

ADOLESCÈNCIA I ESTUDIS

Deixem de banda la infància i encarem la teva adolescència, com va ser aquella etapa de la teva vida?

Saps que sempre he pensat que durant la meva adolescència, allò que tothom anomena edat del ‘pavo’, jo no la vaig viure. Com que era tan bona i tan obedient, crec que aquesta etapa va ser molt tranquil·la i normal. Fins als 18 anys vaig viure amb els meus pares i no recordo que hagi estat una etapa complicada, com he esmentat anteriorment, era molt bona nena i no vaig donar cap problema.

Vas estudiar Imatge per al diagnòstic a Barcelona. Per què et vas decantar per realitzar aquests estudis, què t’atreia d’aquesta professió?

La veritat és que no era molt bona estudiant, això t’ho he de dir. I per què? Doncs perquè era com molt vaga, i la qüestió no és que no m’agradés estudiar. Recordo que m’agradava molt tot el relacionat amb l’àmbit de la medicina, hospitalari, tractar i treballar amb pacients. Llavors vaig voler estudiar, primer un mòdul per accedir a la universitat, però després em va cridar tant l’atenció que vaig continuar estudiant.

Vas acabar els estudis però, malgrat tot, mai et vas dedicar a aquesta professió, per què?

Sí que els vaig acabar. Vaig estudiar aquella època a Barcelona, però al final amb el tema de les curses, la competició i tot això, va ser impossible compaginar ambdues coses i vaig optar per deixar de banda la professió, però m’hauria encantat poder-la desenvolupar.

En aquest moment et planteges tornar a estudiar o reprendre la professió?

No, la veritat que no, perquè, actualment, amb la feina que estic desenvolupant i les curses no em plantejo fer un gir en la meva vida i tornar a un món lligat a la sanitat. M’agrada molt, però és molt diferent del que faig ara i seria difícil poder-ho compaginar.

Durant la teva joventut, i més concretament quan estaves a Barcelona, vas patir algun moment de crisi i vas pensar en abandonar els estudis i tornar a Andorra?

No! (Riu) Als 18 anys vaig marxar d’Andorra, me’n vaig anar sola a Barcelona, de sobte vaig ser independent, vaig haver d’espavilar-me, viure en un pis, anar a fer la compra, havia fet un munt d’amics i tot això m’encantava. El fet de sentir-me lliure em va agradar molt, a més a més, Barcelona és una ciutat molt diferent a Andorra, no té res a veure. Allà  m’havia d’espavilar, per exemple, vaig haver d’agafar el metro, que no l’havia agafat mai, però és un lloc que em va encantar, on vaig viure molt de temps i, la veritat és que en aquell moment, mai em vaig plantejar tornar a Andorra.

Quins són els millors records d’aquella època d’estudiant?

Tinc molt bons records, ja que vam coincidir uns quants amics d’Andorra, tots estudiants, i això em va facilitar les coses. D’altra banda, tenia la sensació de ser lliure i que m’havia fet gran de cop. A més a més, en una ciutat com Barcelona es poden fer moltes coses però, el fet de tenir platja, va ser al·lucinant. Al matí anava a classe, a la tarda a la platja, i ens ho passàvem molt bé, tinc molt bons records d’aquella època.

Vas fer moltes amistats?

Sí, a més de les que tenia d’Andorra, també vaig conèixer molts altres estudiants, dels quals encara conservo l’amistat actualment.

Tens algun mal record d’aquella etapa de la teva vida?

No! La vida d’estudiant va ser molt ‘guai’.

VIDA PROFESSIONAL

En l’actualitat et dediques professionalment a gestionar el teu patrimoni, però la teva vida està totalment lligada al món del motor. Es pot dir que el motor i la benzina formen part del teu ADN?

Crec que sí, crec que ho porto a la sang, perquè ho he viscut de petita i són coses que s’hereten. No sé si és genètica o que és, però tinc una habilitat per als cotxes, la benzina i la competició que, a més a més, sent dona encara és més difícil. Per això, penso que sí, que el porto a la sang i al meu ADN.

No sé si és genètica o que és, però tinc molta habilitat per als cotxes i la competició.

Vas començar la teva carrera esportiva el 2008, recordes la primera vegada que vas disputar una cursa?

Sí que la recordo, va ser molt casual, era una cursa de les GSèries a Andorra, al circuit del Pas de la Casa. El meu germà no podia participar, perquè li va coincidir amb un altre compromís, i em va proposar la possibilitat de disputar-la. Tenia 25 anys, vaig començar súper tard, però la competició i el motor sempre m’havien agradat, per això no ho vaig dubtar, vaig provar i em va encantar.

Quin cotxe portaves?

Era un Volkswagen Golf 1. Abans tothom corria amb aquests cotxes a la pista de gel, ja que eren cotxes vells i fiables.

Alguna vegada has tingut por al volant?

No, no en tinc ni he tingut por al volant. És una pregunta que em fan molt, però si tingués por, realment no competiria. No tinc cap necessitat de passar por i, quan competeixes, no penses en els perills ni en el que pot passar. I mira que tenim accident i incidents però, així i tot, no he tingut mai por. El dia que tingui por, penso que ho deixaré.

Què has après dels teus pares i del teu germà en el món de la competició?

He après moltes coses. Quan vaig començar a competir la meva mare ja no hi era, per tant, d’ella no vaig rebre consells, però el meu pare sempre estava mirant totes les curses. Ell em va ensenyar que cada cursa és diferent i que, a vegades, les coses no surten com volem, perquè depenen de molts factors. Ell era una persona que em transmetia molta calma i molta seguretat. El meu germà també ha estat un mestre per a mi, perquè el motor és un món en el qual constantment estàs aprenent i en constant evolució.

El meu pare era una persona que em transmetia molta calma i molta seguretat. El meu germà també ha estat un mestre.

En la teva llarga carrera esportiva, has pogut guanyar tres campionats absoluts de la Copa d’Espanya de resistència, el 2010, 2013 i 2014, i també vas quedar campiona absoluta de la Michelin Endurance Sèries del 2014. Assolir aquests títols en un món dominat pels homes, et deixa millor regust de boca, tenint en compte que vas ser l’única dona?

Sí, el món del motor és un món molt masculí. Sí que hi ha dones pilots, però molt poques. El fet de ser l’única dona i guanyar tres campionats absoluts, amb tots els homes que hi competeixen, em fa sentir molt orgullosa de mi mateixa. Sí que és veritat que com a dona ho tinc més difícil, ja que tothom té els ulls ficats a sobre de tu i, pel fet de ser dona, hi ha molts pilots que no accepten que els guanys. Per això, crec que encara hem de fer més camí i lluitar més. En el meu cas, m’he hagut de fer respectar, m’ha costat molt arribar fins a on he arribat, però al final crec que he demostrat que soc un pilot més. És igual que sigui dona o home perquè competeixo en les mateixes condicions que ells. Estic orgullosa d’haver guanyat tres campionats absoluts, i més encara sent dona, perquè hi ha  molt poques ho han aconseguit.

M’ha costat molt arribar fins a on he arribat, però al final crec que he demostrat que soc un pilot més.

Has patit discriminació o situacions de masclisme pel fet de ser dona?

Sí, si bé no he tingut molts problemes, hi ha pilots que no suporten que una dona els guanyi. Una vegada em van venir a buscar al box per dir-me que potser portava alguna trampa al cotxe. Alguns pilots són incapaços d’assumir que una dona els pugui guanyar. Malauradament,  la societat està muntada així, per a fer-nos creure que la dona és el sexe dèbil. Però, a poc a poc, m’he anat fent respectar i aquells que em criticaven i creien que feia trampa, m’han acabat admirant perquè veuen que soc absolutament legal.

Quin lloc creus que ocupa avui en dia la dona en el món de la competició?

Penso que a poc a poc es va acceptant més, però encara costa molt fer-se un lloc en aquest àmbit. Així i tot,  crec que avui en dia tenim dones conegudes arreu del món, com la Cristina Gutiérrez o la Laia Sanz, que estan competint a escala màxima i estan demostrant que no som el sexe dèbil, com molta gent pensa. És un esport on l’home i la dona estan molt igualats, no és una disciplina tan física com l’atletisme, per exemple, que hi ha una diferència muscular. A poc a poc ens estem fent lloc, però encara som minoria.

A poc a poc ens estem fent lloc, però encara som minoria.

Dins del món del motor et consideres una dona referent?

Sí, perquè hi ha molt poques dones que han guanyat campionats absoluts, com ara el meu cas. I t’estic parlant a escala europea ja que, quan competia, érem 34 cotxes i sempre he estat en el top ten. Penso que sí, que soc un referent per a molta gent, també per a moltes noies que són pilots o copilots, i d’altres que estan en el món del motor i que també m’admiren. Estic orgullosa d’això perquè, potser soc una motivació per elles, per poder arribar algun dia a competir o a desenvolupar un esport que potser no s’atreveixen a practicar.

De quina victòria o podi et sents més satisfeta dins del teu palmarès?

Estic molt satisfeta d’haver assolit tres campionats absoluts sent l’única dona, però sí que és veritat que, quan vaig competir en l’àmbit europeu, en el qual hi havia un nivell molt alt, concretament a Monza, vaig acabar cinquena i per a mi va ser un resultat molt positiu, que m’ha deixat un gran record. I va ser una llàstima, ja que em vaig quedar sense frens, si no hauria pogut fer podi, però aquesta cursa em va deixar un record molt agradable.

Un dels moments més complicats de la teva carrera esportiva va ser l’any 2015, al Ral·li Rias Baixas, quan et vas trencar el canell? Com recordes aquell episodi?

Si no hagués tingut l’accident penso que hauria estat un gran any per a mi, perquè vaig competir amb un equip que buscava algú per guanyar el campionat femení de ral·lis d’Espanya. Sense tenir molta experiència i, amb un cotxe que no coneixia molt, els pocs ral·lis que vaig disputar, els vaig acabar amb molt bons resultats. Va ser una llàstima aquell accident, però són coses que passen. El recordo com a un fet negatiu, perquè em vaig fer mal, també vaig haver de fer recuperació i això em va trencar una mica aquella temporada. No vaig poder acabar el Campionat de Ral·lis, que em feia molta il·lusió i em motivava molt. Sé que ho haguéssim fet molt bé, aconseguint bons resultats, però són coses que passen i formen part d’aquesta professió.

Tu que has tingut l’oportunitat de córrer tant en circuit com en ral·lis, quina de les dues modalitats t’atreu més?

A mi em van molt bé els dos i sempre he dit que m’agraden les dues modalitats, que són molt diferents. Per exemple, en circuit m’agrada molt el fet que competeixes amb tothom  alhora, en el mateix traçat, que has de pensar molt per passar al rival, de fer-lo fallar, això fa que sigui emocionant el moment de la sortida. En canvi, al ral·li vas sol, però és una competició contra tu mateixa i el fet d’anar en un tram amb copilots, notes, és molt diferent, però la veritat que cada modalitat té el seu atractiu.

T’agradaria córrer alguna prova del mundial amb un World Rally Car?

Aquesta pregunta no te l’hauria de contestar. (Riu). Sí que m’encantaria, per a mi seria increïble poder competir i provar un cotxe d’aquest nivell perquè segur que és una experiència brutal.

Et faria il·lusió convertir-te en la primera dona pilot del país en participar al Dakar?

Sí que m’agradaria. Amb el meu copilot, que és el Cándido Carrera, actual copilot de Dani Sordo, tenim una amistat brutal i sempre hem dit que hem d’anar els dos al Dakar. Competir al Dakar seria el nostre somni, però ho hem de treballar amb una mica de temps. Tanmateix, si tenim l’oportunitat, és una fita que m’agradaria assolir i si puc no trigaré molt a fer-ho.

M’agradaria molt ser la primera dona pilot del país en participar del Dakar.

Pel que fa a la teva activitat empresarial, en què consisteix la teva feina?

Administro el lloguer de tots els immobles que tinc, pisos, locals i terrenys. És una tasca on s’han de gestionar els contractes, els lloguers i negociar amb els inquilins o la gent, amb els quals tinc un tracte molt proper. En aquesta feina sempre hi ha coses per solucionar i per fer, inclús temes de manteniment o de reformes. Són lloguers i cada dia hi ha noves històries.

Gaudeixes d’aquesta tasca?

Sí que m’agrada perquè, si bé no és la meva passió, és una activitat que em permet estar innovant, pensant i, el fet de poder adaptar-la a la meva forma de ser, fa que sigui molt més agradable.

Quins són els teus projectes a mitjà i llarg termini?

En l’àmbit esportiu m’agradaria competir a escala europea i fer el salt. Pel que fa a projectes personals, de moment estic molt tranquil·la, perquè no arribo a tot, entre la maternitat i la feina em costa tot una mica més però, a poc a poc, aniré fent projectes.

Quin somni t’agradaria assolir en l’àmbit professional o esportiu?

El que et deia abans, participar en el Dakar amb el Cándido Carrera, és un somni que tenim en comú.

ÀMBIT FAMILIAR I FILLS

Et costa molt parlar de la teva vida personal?

Sí, perquè soc una persona molt reservada i la meva intimitat és meva només.

Actualment estàs en parella?

No, estic soltera.

Però tanques la porta a aquesta possibilitat?

Estic molt bé sola. Vinc d’una època que, entre la maternitat i la feina, la vida se m’ha fet una mica més difícil. Penso que ara és el meu moment, que m’he de cuidar i estar bé amb mi mateixa. Avui en dia estic molt bé així, amb el meu espai i la meva filla, però és clar jo no sé el que em depararà el destí, per això, no tanco portes a res, però el temps ho dirà.

Quines qualitats hauria de reunir el teu company de vida o futura parella?

De moment estic molt bé així sola, però si trobés un company de vida, bàsicament hauria de ser bona persona. Demanaria moltes coses, perquè m’he tornat molt exigent, però per dir-te una qualitat en general, per a mi és molt important que sigui bona persona.

Li hauria d’agradar el motor?

No té per què. Cadascú ha de tenir els seus gustos i això està bé que sigui així.

Vas aparcar una mica la competició per ser mare. Com has viscut aquesta etapa? T’ha canviat molt la vida?

Sí, el fet de ser mare et canvia totalment la vida i el que t’he dit abans, poder compaginar la maternitat amb la meva vida esportiva ha estat complicat. Sí que el primer any, quan la nena tenia tres mesos, me l’emportava a les curses, però acabava esgotada per no poder dormir. Ara que ho penso, era una bogeria, però és clar, tenia moltes ganes de competir, després d’un any sense poder-ho fer a causa de l’embaràs. Al principi em vaig sacrificar, però després vaig deixar de córrer un any i mig, perquè va primar el benestar de la meva filla i poder gaudir de la seva companyia, així que, com estava sola amb ella, va impossible dedicar-m’hi a la competició. Primer de tot soc mare, i no em costa sacrificar les curses per ella, ja hi haurà temps per fer-ho.

Poder compaginar la maternitat amb la meva vida esportiva ha estat complicat.

Però no creus que s’hauria de poder conciliar entre la vida personal i la professional?

La veritat és que sí, però la dona té una pressió social afegida que l’home no en té. L’home ho té més fàcil, perquè la dona s’ocupa dels fills, de la casa, de la feina, de tot, i això fa que sigui tot més complicat. Però crec que les dones podem amb tot i al final, tant que diuen que som el sexe dèbil, considero que és al contrari, sobretot des que soc mare.

Tens una filla de tres anys i mig. Com és la relació amb ella?

Tinc molta sort perquè és una nena molt bona i carinyosa. Tenim una connexió molt especial, passem molt de temps juntes i això fa que la nostra unió sigui molt forta.

Es porta bé?

La veritat és que es porta molt bé. Crec que en això se sembla a mi.

Estàs satisfeta amb el teu rol de mare?

Estic molt orgullosa de mi. Sé que no soc la mare perfecta i tinc moltes falles, però em fa molt feliç el fet d’haver pujat una nena sola, sense gairebé ajuda, perquè no tinc pares ni ningú, exceptuant els meus tiets que sempre que han pogut m’han donat suport, però sempre intento fer-ho de la millor manera possible i això m’enorgulleix.

Tindries més fills?

No ho descarto però, com ja tinc una edat, no sé què depararà la vida. Sí que a vegades penso donar-li un germanet a la meva filla, malgrat tot, amb la meva carrera esportiva, la nena, i jo sola per afrontar-ho tot, se’m fa una mica coll amunt. Però no tanco portes a res, malgrat que en l’actualitat, tenir un altre fill seria molt complicat.

T’agradaria que la teva filla continués els teus passos en el món del motor?

M’agradaria que faci el que li agradi. No perquè jo hagi estat pilot, ella ho ha de ser també. Pot ser que li agradi una altra cosa. Li fan gràcia els cotxes, però tampoc és la seva passió, perquè encara és molt petita. De moment, no se sap per on tirarà quan sigui més gran.

En quin moment de la teva vida et trobes?

Estic començant un bon moment de la meva vida. Crec que els 40 anys són una edat molt bona per a la dona, perquè és una etapa de maduresa, on tens molt clar el que vols i el que no. Estic en un moment molt bo i crec que vindran coses molt positives.

Estic en un moment molt bon de la meva vida i crec que vindran coses molt positives.

ÀMBIT PERSONAL

No és fàcil contestar aquesta pregunta, però com et descriuries com a persona, amb només dos adjectius?

Soc una dona molt forta i lluitadora.

A banda d’aquesta descripció, si haguessis de destacar alguna virtut teva, quina o quines serien les més significatives?

Em definiria com a una persona molt bona i amb humilitat. Crec que són dues virtuts que avui en dia costa de veure en la gent.

Em definiria com a una persona molt bona i amb humilitat.

Tens algun defecte que puguis confessar?

Clar que tinc defectes, com tothom, però pot ser un dels meus grans defectes, i que estic intentant corregir actualment, és que soc molt autoexigent amb mi mateixa. He d’aprendre a relaxar-me una mica i gaudir més de la vida.

Diries que és fàcil conviure amb tu?

Sí! Diria que és molt fàcil conviure amb mi perquè soc una persona molt tranquil·la i m’adapto molt fàcilment a tot, però també he de dir que ara, que estic vivint sola amb la nena, em costaria conviure amb algú, perquè m’he fet el meu espai al meu aire i m’he acostumat a estar sola. No obstant això, crec que en la convivència soc una persona sense complicacions.

Si tinguéssim la làmpada màgica i poguessis demanar tres desitjos, quins serien?

Que difícil! El primer seria salut per a la meva filla, el segon tenir tranquil·litat emocional, que és una cosa molt bàsica per poder viure, i el tercer desig seria que no hi hagi tanta maldat en el món.

Quan et desplaces amb el teu cotxe particular, tens tendència a prémer a fons l’accelerador o controles bé?

No! La gent pensa que, pel fet de ser pilot, vas tot el dia ràpid, però no, perquè a la carretera hi ha més conductors. A la carretera sí que tinc por, però no en un circuit.  A la carretera, les coses no depenen de mi, per això és diferent. Hi ha gent que fa avançaments o maniobres perilloses i això fa que encara sigui més prudent, i més tenint una filla.

INQUIETUDS I HOBBYS

A què dediques el temps lliure, què és el que més t’agrada fer?

M’agrada molt fer esport, perquè és com la meva via d’escapament. Com a hobby, una de les meves passions és la música. Soc DJ, des del 16 anys, de jove vaig punxar a algunes discoteques d’Andorra, però ara és quelcom més personal, que el faig només per mi. Tinc els plats muntats a casa, perquè jo punxo amb vinils, que són més antics, ara no s’utilitzen perquè tot  està més modernitzat. Penso que la música és una passió que m’ajuda molt a desconnectar de la rutina.

Quin esport practiques?

Tinc el meu entrenador personal que és el Gerard Bargalló amb el qual faig un entrenament específic i, a banda d’això, m’agrada la natació i l’spinning, però a l’hivern faig rando.

Si poguessis fer marxa enrere què faries que no hagis pogut fer fins al moment?

Potser de joveneta m’hauria agradat estudiar fora per aprendre millor l’anglès o també haver marxat de casa una temporada per fer un Erasmus als Estats Units, a Londres o a un lloc diferent. D’això sí que em penedeixo i em pregunto per què els meus pares no m’ho van proposar, podia haver après idiomes més fàcilment i viure i conèixer altres cultures.

Tens por d’alguna cosa o després de competir tan valentament no hi ha res que t’espanti?

La veritat que no tinc por a res. Pot ser que em fan una mica de vertigen les altures.

Tampoc a la mort?

És una qüestió en la qual intento no pensar-hi, però tampoc li tinc pànic, ni és una obsessió.

Creus en el destí o en la sort?

Sí, en el destí sí que hi crec, perquè penso que està tot escrit i que les coses no passen perquè sí. Penso que les coincidències en aquest món no existeixen.

En l’horòscop?

No tant, però sí que hi ha algunes característiques dels signes que coincideixen amb la realitat i amb certes persones.

FITXA:

NOM: Amàlia
COGNOMS: Vinyes Dabad
DATA I LLOC DE NAIXEMENT: 27/06/1982
ESTAT CIVIL: separada
FILLS: 1, Ona
FORMACIÓ: Imatge per al diagnòstic

RESPOSTES BREUS

Menjar preferit: Carn a la brasa
Beguda: Aigua
Un llibre: Cree en ti
Una pel·lícula: Romeo y Julieta
Un actor o actriu: no en tinc
Un circuit: Spa- Francorchamps
Un pilot: Colin McRae
Un cotxe: BMW M3 e30
Mar o muntanya: Muntanya
Un viatge: L’Índia
Un país per viure-hi: Andorra
Un somni: Participar en el Dakar