Amalia Marquet: L’essència de l’exquisidesa

Gran professional, experta en el món de la gastronomia i dels bons vins, tenim el plaer de conèixer a l’Amalia Marquet que, juntament amb el seu pare i el seu germà, porten la reconeguda empresa familiar de gastronomia, Marquet. Aquest negoci, situat a la plaça Coprínceps, a Escaldes-Engordany i, amb una llarga història de 47 anys al Principat, continua sent un establiment de referència pels amants dels productes gourmets. L’Amalia, tot i haver realitzat els estudis a França, va decidir tornar a l’empresa familiar per decisió pròpia, i seguir els passos del seu pare i el seu avi, convertint-se en una apassionada del bon menjar i el bon vi. No obstant això, també sap cuidar-se i és partidària de gaudir d’un temps en solitari, ja sigui passejant per la muntanya, llegint, o bé, muntant en bicicleta; un esport que va iniciar amb 33 anys i que, avui dia, conserva com un plaer per gaudir a la vida.

Text: Clàudia Justes

D’ençà que vas fer l’anterior portada amb nosaltres, ara fa sis anys, com ha canviat Andorra, i com ha canviat el món. Quina és la teva percepció d’aquesta evolució?

D’aquests sis anys, del 2015 al 2019, potser no hi ha hagut molts canvis, però del 2019 fins el dia d’avui, sí que és cert, que hi ha hagut més aspectes notoris, sobretot amb la situació sanitària.

Per tant, es podria dir que aquest darrer any ha comportat un canvi brutal, tant en la nostra vida quotidiana com en l’àmbit professional.

Com ha afectat la pandèmia a l’evolució del negoci?

Ha sigut espontani, recordo quan ens van dir, el 13 de març del 2020, que havíem de tancar els nostres negocis i quedar-nos a casa, això va ser un xoc per a tothom. Al principi, et quedes amb el nus a l’estómac, et fas moltes preguntes sobre una gran quantitat de coses i et costa dormir a les nits,  perquè va ser una situació que va generar força ansietat.

L’endemà vens a la feina, ja que en el meu cas, en tenir la botiga d’alimentació, venia a treballar i això va ser una gran sort per a mi. A partir d’aquell moment, busques idees i noves solucions per a l’empresa, pel personal i per a mi, sobretot per poder tirar endavant.

Hauries imaginat mai que, alguna vegada, una cosa com aquesta podria arribar a succeir?

No, perquè no vivim en una pel·lícula de ficció, ha estat una situació complicada, que tothom ha viscut d’una manera diferent. Però en el meu cas, passava la meitat del temps a casa i l’altra meitat a la feina, així que es podria dir que ens hem sortit prou bé. Vull ser optimista.

Sempre es comenta que, de les amenaces es poden treure bones oportunitats, has pogut aprofitar l’escenari per a realitzar canvis importants?

Canvis importants, a primera vista, potser no, però dins l’organització sí, perquè hem pogut comunicar-nos d’una manera més pròxima al client. És cert que, a causa de la pandèmia i al confinament, hem pogut posar-nos en contacte i atraure una nova clientela, que estava a casa i necessitaven  gaudir  d’un bon menjar i un bon vi, per remuntar la moral. Per tant, aquí estàvem nosaltres, al servei dels nostres clients per atendre les comandes, tant per via telèfon com per  via WhatsApp, i portar el menjar a cadascun d’ells.

Tot això, és una ajuda que hem posat en marxa i que, actualment, encara hi ha gent que ens continua demanant comandes via WhatsApp. Per tant, és una innovació que ha arribat per quedar-se.

I en tot aquest temps, com ha canviat l’Amalia Marquet?

Potser estic una mica més segura de mi mateixa, perquè la pandèmia ha estat una experiència que, personalment, ha fet que el caràcter m’hagi canviat molt. He hagut de treure noves idees i ser molt segura amb les meves decisions, ja que això també transmetia seguretat al meu entorn, i tenia molta gent que confiava en mi.

Per tant, es podria dir que, durant tot aquest temps, he sortit més forta i amb més seguretat.

Gairebé tothom et coneix en l’àmbit professional, però com ets en l’àmbit  personal?

Sóc una persona bastant optimista, intento atraure a gent que em motivin per somriure, que em facin sempre anar cap amunt i mirar endavant. Com tota persona, en el meu cas, de petita vaig passar per moments difícils, i arran d’aquests fets, sempre he buscat a persones que em puguin aportar alegria i, sobretot, vitalitat.

És cert que, potser, en l’àmbit personal no faig grans coses, com per exemple viatjar, i malgrat que no sóc una persona de viatjar constantment, ja que m’agrada molt el meu país i em sento molt segura, perquè és un lloc que aprecio molt; si un dia em vull escapar, me’n vaig a la muntanya; si vull treballar, tinc els meus negocis i; si em ve de gust quedar-me a casa, m’hi quedo. Tinc la sort de fer tot el que em ve de gust. Així doncs, sóc una persona optimista, segura de mi mateixa, i m’agrada estar envoltada de persones que m’aportin, sempre, coses bones.

Quina és la millor lliçó que has après dels teus pares?

Per una banda, per part de la meva mare, la qual ja no tinc des de fa més de 20 anys, tot i ser una persona molt seria, va tenir un paper fonamental en la meva educació, però també, en el gust de vestir o de saber tenir una bona presència en els actes als quals assistia. És clar que, la meva mare com a francesa, tenia el do de la moda i del bon gust per vestir bé (riu).

Per altra banda, el meu pare m’ha aportat aquesta obertura de cara a la gent, que és tan necessària per a dirigir un bon negoci, ha sigut el meu professor en les relacions públiques.

Van ser molt exigents amb tu?

La meva mare era la més exigent amb nosaltres, és cert que el meu pare, potser, em deixava una mica més de llibertat, tot i que em controlava d’una manera més sòtil. La meva mare, amb una mirada m’ho deia tot (riu).

Quin és el record que més t’ha marcat de manera positiva?

Francament, tinc un rècord molt maco dels meus anys com a estudiant, des de l’any 1997 fins al 2001, justament quan vaig marxar a França. Per mi, va ser una època molt agradable i he guardat molt bones amistats d’aquella època que, avui dia, encara conservo.

I en el vessant més negatiu?

Evidentment, la mort de la meva mare va ser un moment molt dur per a mi, encara que hagin passat ja 20 anys, no l’oblido, sempre la tinc present.  A més a més, amb 19 anys, encara que en aquell moment pensés que ja era adulta per afrontar una pèrdua com aquesta, realment amb aquestes edats no estàs suficientment preparada i feta. Per tant, per mi, el setembre del 1998 ha estat un dels moments més durs de la meva vida.

Pel que fa a la teva època d’estudiant, quins són els millors records?

Recordo que, amb 18 anys, vaig marxar a estudiar fora i tenia moltes ganes de conèixer a gent nova i viure aquesta experiència. Havia d’aprendre a portar una vida més independent, a gestionar on vivia, a gestionar les meves compres… Era un altre estil de vida i m’agradava molt. A més a més, amb la meva classe ens hi aveníem molt bé i, avui dia, són unes amistats que encara conservo. Amb ells, m’hi he pogut retrobar de nou, per celebrar el meu aniversari, aquí al Principat d’Andorra i, he de dir que, aquells anys m’han servit i m’han aportat moltes coses que puc aplicar en el meu dia a dia actualment.

Et vas decantar per realitzar estudis empresarials i especialitzats en màrqueting, quines són les accions més importants que has pogut implementar en el teu negoci?

Al principi, fer estudis està molt bé, però més endavant, quan entres al món laboral, et fas preguntes i comences a observar quins aspectes pots posar en pràctica. Per exemple, és cert que sóc una mica quadriculada per algunes coses, com ara amb la gestió de l’estoc, i saber portar-lo i mantenir-lo és un aspecte important perquè el teu negoci sigui sa i funcioni en bones condicions.  Per tant, relacionat amb la gestió de les empreses, aquest ha estat un aspecte que sí que he pogut dur a terme.

Per altra banda, durant el meu dia a dia, vaig observant quins aspectes puc implementar amb major profunditat al negoci, juntament amb el punt de vista del meu pare. Per tant, agafar el relleu d’una persona com ell, sent tan reconegut aquí al país, és molt difícil, però encara que siguem de caràcters diferents, sempre hem sabut tirar endavant amb els negocis. Ell aporta els seus coneixements i la seva gran experiència a l’empresa i, per altra banda, en el meu cas, al conèixer d’una manera més pròxima el món de les xarxes socials i internet, han estat unes eines que he pogut implementar i, en l’actualitat, són molt importants.

Visualitzes un negoci com el vostre, funcionant només via online?

Personalment no, perquè em faltaria el contacte amb la gent. Durant el confinament, ho vaig trobar molt a faltar i, tot i que actualment encara no ens podem abraçar, el simple fet de veure les cares i parlar amb la gent, són aspectes que vull guardar per sempre. I és cert que hi ha negocis que funcionen molt bé via online, però aquest negoci és familiar, per tant s’ha de mantenir aquest tracte i contacte amb la gent.

Precisament, aquest contacte amb la gent penso que s’està perdent. Un exemple és, quan hi ha gent que em comenta, que es compra les sabates per internet, jo els pregunto que com saben quina és la talla correcta, i em responen que es demanen un parell de talles més,  això demostra que la gent no es compra allò que li queda més bé, i que aquest canal no sempre funciona igual que l’atenció presencial. Des del meu punt de vista, trobo que, en segons quins sectors i situacions, és més senzill i eficient anar presencialment a la botiga, emprovar-te o provar les compres i endur-te  les que et vagin bé.

És cert, que venir a un restaurant  es converteix com en un ritual, ja que vens a restaurar l’ànima, parles i interactues amb els cambrers, amb els clients… Un fet que per via online és impossible fer-ho. Però, així i tot, les tecnologies avancen molt de pressa; per tant, no creus que això pot arribar a passar algun dia amb els restaurants i que la gent ja no vingui?

Francament, no ho crec. He viscut l’arribada de l’internet, i crec que, almenys, en el món de la restauració, continuarem oferint els nostres serveis de forma presencial. La gent no pot estar sempre tancada a casa, treballant i demanat menjar online, de fet, si preguntéssim a la majoria, si estarien disposats a tornar a viure com abans en l’època del confinament, jo crec que, a grans trets, dirien que no.

Tu que pots copsar una mica el pols de la gent, hi ha hagut clientela que abans et demanava comandes via online i, avui en dia, et diuen que tenen moltes ganes de venir aquí a menjar o a prendre un bon vi?

Sí evidentment, he tingut clients que, en l’època del confinament, em feien una comanda per tenir un bon menjar a casa, però un cop vam poder obrir el nostre establiment, concretament el juny de l’any passat, han vingut i estan encantats de poder tornar a la normalitat.

Què és el que mai podran substituir les noves tecnologies en el vostre àmbit professional?

El contacte i el tracte amb les persones. És cert que, mitjançant una videoconferència, pots observar el rostre de les persones, i comunicar-te amb elles, però les ganes de sentir-les i de tenir-les al teu costat, és un aspecte que l’ordinador no podrà substituir mai.

Per exemple, amb els llibres, hi ha molta gent que li agrada llegir per la tablet, però a mi em costa, he d’anar a una llibreria i agafar un llibre, per poder passar les pàgines i sentir la seva olor, tenir paper entre les mans és molt millor, és un autèntic plaer insubstituïble.

Et preocupa que amb els canvis generacionals i de costums, es perdi l’interès pels bons vins i el bon menjar?

Aquesta pandèmia m’ha demostrat que no. El gènere que s’ha venut més, ha estat els bons vins i els millors productes de la botiga. La gastronomia és la base de tot; hem de respirar, dormir i menjar, són les necessitats bàsiques de tot ésser humà. És cert, que pots fer-te un plat bàsic, com per exemple un plat de pasta, però també pots cuidar més el paladar i menjar altres coses que t’emplenin més l’ànima i, sobretot, que et facin transportar a un viatge o un record en concret. El menjar i el beure, s’acompanyen sempre de records.

Per exemple, durant la pandèmia, hi va haver molta gent que es va endinsar en el món de la cuina, i va començar a fer pastissos, es van convertir en autèntics pastissers. Per tant, podem observar que la pandèmia no ens traurà les ganes d’anar a menjar i prendre una bona copa de vi.

Quin és el  secret per fidelitzar el client i mantenir-se al mercat, durant més de 47 anys, com un gran referent de l’alta gastronomia i els millors vins a Andorra?

Continuar treballant i estar al servei del client, però sobretot, no pensar en què, si el client ve una vegada, ja el tens a la butxaca. Cal esforçar-se sempre, a més a més, actualment hi ha molta oferta, en comparació a fa un parell d’anys, ja que el meu pare, quan va començar amb el negoci, no hi havia cap més botiga de vins del país, però avui dia, està ple de botigues que n’ofereixen.

No obstant això, el que hem fet nosaltres ha estat observar com ha anat evolucionant el mercat i buscar productors de vins més petits, que són de molt bona qualitat, unes referències que no trobaràs enlloc més. Per tant, si d’aquest vi n’has sentit a parlar en una revista, en una ràdio o en un canal televisiu, hauràs de venir a la nostra botiga per comprar-lo.  Intentem treballar amb aquest estil de productors, que fan qualitat i quantitat raonable.

A banda del que fas en l’actualitat, t’hauria agradat desenvolupar alguna altra professió?

Ho he pensat, en l’època d’estudiant, abans de tornar al negoci familiar, vaig estar pensant-ho però, realment, jo sabia que el que m’agradava era la gastronomia i els bons vins, per tant, que millor lloc per a treballar que la teva pròpia casa.

No obstant això, és cert que, quan era petita, tenia una gran passió per l’arqueologia, sobretot per l’Egipte antic. Fins al punt que, un dia vam anar al British Museum i, els hi vaig explicar tota la part històrica a la meva família. Tenia molts llibres i m’agradava conèixer els Déus, les pedres, etc. Però, un dia em van dir que, si volia ser arqueòloga, també hauria d’estar unes quantes hores tancada en un despatx treballant, i clar, amb 8 anys, això va fer que, finalment, m’acabés decantant cap a altres àmbits.

Un bon sommelier neix o s’ha de formar?

Realment, un bon sommelier ha de tenir una mica de do, i després tot és qüestió d’aprenentatge. No hi ha res que no es pugui aprendre, però per aquest motiu, hi ha gent que té més habilitats per unes coses que per altres. En el nostre cas, el meu germà i jo, hem estat dins d’aquest món d’ençà que vam néixer. Quan érem petits, el nostre pare ja ens feia olorar els vins i, amb el pas dels anys, els hem anat  provant, a poc a poc, i ens hem endinsat en aquest món apassionant.

Tu vens d’una nissaga molt experimentada en aquest àmbit, ja que el teu avi i el teu pare van créixer envoltats de bocois, suposo que això ajuda, no?

El meu pare sempre ens ha repetit que havíem de fer el nostre camí, ja que aquesta feina era molt sacrificada, i comprometia bastants hores; és cert que ens ho pintava fatal (riu). Però al final, el meu germà i jo, amb el pas dels anys hem anat fent el nostre camí i els nostres estudis, i tots dos, finalment, hem acabat tornant a casa sense que el nostre pare ens ho hagi demanat.

La teva mare va ser una gran cuinera, tu has pogut heretar aquesta aptitud?

Per falta de temps, no he pogut continuar tot el que em va ensenyar, a més a més, ella era una gran cuinera, no obstant això, quan tinc un dia lliure, i estic tranquil·la, sí que m’agrada ficar-me el davantal i endinsar-me en el món de la cuina. Però també he de dir, que poques vegades ho faig, ja que amb la feina no tinc gaire temps lliure.

Els reconeixements, nacionals o internacionals, són un al·licient per a poder seguir evolucionant professionalment?

Un dels millors reconeixements que hem tingut va ser quan, el meu germà i jo, amb dos membres de l’equip, vam participar en el campionat del món de tasts de vins a cegues, quedant entre la 3a i la 5a posició, representant al Principat d’Andorra, en 6 campionats consecutius.  Això ho recordem com una experiència molt maca i gratificant.

Tornaran els sopars temàtics?

Sí, tornaran! A més a més, ho volem inaugurar amb un sopar, juntament amb un productor de vins de Borgonya molt prestigiós, l’any que ve, el maig del 2022 (si la situació sanitària ens ho permet). És cert que s’havia d’haver fet, el maig del 2020, però pels motius de la pandèmia i  les condicionis sanitàries, no es va poder realitzar. Així doncs, per als futurs sopars temàtics, volem continuar treballant amb proveïdors de la casa, ja que és un fet que els clients, que ja han pogut venir a aquests sopars, han apreciat molt. I la veritat és que s’agraeix que, una persona que està relacionada directament amb la producció dels productes, els pugui representar i explicar molt detalladament.

Per tant, aquest aspecte sí que el volem conservar, perquè en el meu cas, puc donar tota la informació necessària als clients, ja que conec molt bé la meva empresa i els productes que tinc. És cert que, per exemple, el propietari d’una marca de xampany, que viu diàriament amb el producte, podrà oferir una informació molt més específica i detallada del seu producte.

A més a més, disposem d’una sala que pot acollir un aforament de fins a 30 persones, i aquestes condicions agraden als clients que hi assisteixen i es mostren contents perquè, en ser un espai tan recollit, poden parlar amb tothom i hi ha una millor proximitat, en comparació a locals que admeten 100 persones.

Suposo que, amb la pandèmia, les cites internacionals representant al nostre país en les degustacions de vins a cegues han quedat en stand by, però seguiràs participant en aquest tipus d’esdeveniments?

Ja ho anirem veient, no hi ha res segur encara, a més a més, és una feina que tot i no ser una competició, com ara la dels Jocs Olímpics de Tòquio, també requereix el seu temps (riu). Però  és cert, que s’ha d’entrenar igualment, sobretot mentalment, ja que els tasts requereixen molta feina en l’àmbit de la memòria. No es tracta simplement de tastar un vi, sinó de recordar cada matís en cadascun d’ells.

Una beguda i un menjar, amb els quals sempre has somiat tenir i, que encara no has pogut aconseguir?

Per sort, he pogut aconseguir gairebé els millors productes que s’han fet arreu del món, per tant, en l’àmbit dels vins i de la gastronomia, no puc somiar més, he estat molt afortunada de tastar els millors vins i els millors productes.

Quin és el tresor més preuat que guarda la vostra bodega?

Hi ha molts tresors, però també hi ha hagut molta gent disposada a comprar-los. Sens dubte, es podria dir que, el tresor més representatiu que tenim a casa nostra, és una botella de format imperial Château Lafite Rothschild del 1945. Es tracta d’un exemplar històric, produït a Bordeus, concretament a la zona de Pauillac, i és qualificat com a un dels millors vins de la zona però, sobretot, és important perquè és de l’any 1945, coincidint amb el final de la Segona Guerra Mundial, com és de format  imperial, estem parlant d’una ampolla de 6 litres.

A més a més, és un vi que ha estat reclamat per molta gent, però tenim clar que no el volem vendre i, pel que hem estat observant en diverses subhastes, tindria un valor aproximat, de quatre-cents mil euros.

Fins i tot, ens van venir a veure els de la Creu Roja, ja que a Mònaco fan una subhasta, cada any, i posen a la venda diferents obsequis, com ara cases, vaixells, rellotges, vins… És a dir, els tresors més emblemàtics de  cada sector. I ens van proposar fer-ho amb l’imperial Chàteau Lafite Rothschild.

Teniu previst ampliar el negoci amb més establiments o amb altres propostes?

El futur ens ho dirà, primer volem estabilitzar-nos una mica, després d’haver passat per una situació com la que hem viscut, ja que encara no hem sortit d’aquesta pandèmia. Però, si és cert que, en un futur no gaire llunyà, es podria contemplar l’opció d’obrir altres establiments o, per altra banda, dur a terme altres propostes.

Quina valoració fas de la imatge del nostre país, davant de la gestió que s’ha realitzat per combatre aquesta crisi sanitària, econòmica i social?

Crec que és necessari posar en relleu, que Andorra no és un petit país, sinó un país amb una gran talla humana, i aquest és un aspecte que m’agradaria destacar, perquè si observem com han gestionat altres països aquesta pandèmia, i el comparem amb el que hem fet nosaltres, sense endinsar-nos en l’àmbit polític, i des del meu humil punt de vista, la gestió global que ha realitzat tothom a Andorra, ha demostrat que som un gran país.

A  més a més, cal tenir en compte que, al Principat, hi ha una gran diversitat de nacionalitats però, així i tot, he observat una notòria solidaritat entre la població, i un bon comportament en l’àmbit de la classe política.

En l’àmbit personal, et fa por alguna cosa?

Tots tenim por d’alguna cosa, a no ser que siguis Superman (riu), tothom té por d’alguna cosa i, sobretot, en l’àmbit personal. Però, ara mateix, no et sabria dir una altra situació que em fes més por, que la pandèmia que hem viscut i que, actualment, encara continuem vivint.

Si tinguessis una màquina del temps, faries marxa enrere o canviaries alguna cosa concreta de la teva vida?

Difícil, però potser canviaria alguns errors en l’àmbit familiar, algunes situacions complicades en què dius certes coses que després et saben greu haver-ho dit.  Així que, en l’àmbit personal, canviaria això. Tot i que en el meu cas, s’ha de dir que és un tema bastant lligat a l’àmbit professional.

Què fa l’Amalia Marquet en el seu temps lliure?

Esport, per mi és molt important guardar una mica de temps per a l’activitat física. En el meu cas, ho faig al matí, perquè sé quan arribo a la feina, però no quan surto. Per tant, els matins sí que m’agrada dedicar-los a fer esport. A més a més, sóc una persona que durant el dia parlo amb molta gent i, tot i viure amb parella, m’agrada també estar sola, tenir el meu espai i trobar el meu moment per relaxar-me o per anar a la muntanya a desconnectar.

A més a més, si t’oxigenes del teu entorn, de la teva parella, de la teva feina i dels teus companys, el resultat és bo i és sa, perquè després ho agafes tot amb moltes més ganes i et trobes millor en l’àmbit personal.

I quins esports practiques habitualment?

Caminar per la muntanya, entrenaments i bicicleta. És cert que la bicicleta m’agrada molt, malgrat que és un esport molt dur, sobretot al nostre país! De fet, tot i haver començat tard, amb 33 anys, em falten dos ports per fer a Andorra: La Gallina i Beixalís. Però m’ho prenc amb tranquil·litat, està bé posar-te reptes, però prefereixo que no es torni una obsessió, perquè ho faig en el meu temps lliure i vull que sigui un plaer.

De fet, observant els corredors del Tour de França, he de dir que és increïble el que arriben a assolir en tan poc temps, per mi són herois. Jo, a vegades, només amb 60 km ja estic feta caldo (riu), s’ha de dir que és un esport molt dur. A més a més, en el meu cas, l’any passat vaig caure i em vaig trencar la clavícula. Però he tornat, penso que el més important, un cop et passen aquestes coses, és no deixar-ho i tornar al més aviat possible.

Un menjar que t’agradi molt?

Si m’he de quedar amb un menjar, francament seria amb la pasta. Però, quan més gaudeixo, és quan li poso formatge parmesà i un bon oli d’oliva.

I una beguda?

El vi (riu)! I l’aigua, perquè és imprescindible, però el vi és la meva elecció, perquè no és únicament la meva feina, sinó la meva passió, per a mi és una forma de viure.

Respecte al meu vi preferit, he de dir que cada moment requereix el seu vi concret, hi ha certs moments que em ve de gust un xampany, i altres, un bon vi negre. Però, si m’he de quedar amb un vi en especial, de tots els que conec, seria amb el vi de Borgonya.

Un sommelier?

No he tingut la sort de conèixer a molts sommeliers però, si no recordo malament, el 2006, vaig tenir una experiència que em va agradar molt, ja que vaig conèixer a un sommelier italià que es diu Enrique Bernardo (millor sommelier del món l’any 2004), que té un restaurant a París, i ofereix un format totalment diferent del que estem acostumats a veure. És a dir, en lloc d’oferir un menú, on tu tries els plats i, posteriorment, el vi, comença per oferir la carta de vins, on has de triar el que més t’agradi per al primer plat, segon plat, i els postres i, en funció dels vins que has seleccionat, ell et porta uns plats en concret.

He de dir que em va agradar molt aquesta experiència, perquè trobo que és una idea molt diferent, interessant i original.

Un restaurant?

És una pregunta complicada, perquè he tingut moltes experiències amb restaurants, però potser, per la trajectòria que han tingut i l’amabilitat d’aquesta empresa familiar, et diria que El Celler De Can Roca, a Girona.

Una pel·lícula?

Hi ha una pel·lícula que sempre m’ha agradat i que té una part poètica, que és Amelie. L’he mirat algunes vegades i sempre he trobat petits detalls. A més a més, la música és encantadora i la pel·lícula en si, et posa de molt bon humor, t’aporta molt optimisme i positivitat.

Un llibre?

M’agrada molt llegir, i he fet una secció literària al Lycée Comte de Foix, i me’n recordaré sempre que, durant l’estiu, abans del Bac, que la meva mare em va dir: Tu llegeix aquest llibre, i era Le Rouge et le Noir de Stendhal. I la sort que vaig tenir amb aquest llibre, és que, justament, va ser el que va sortir a l’examen Bac. Més tard, un cop vaig acabar d’estudiar, me’l vaig tornar a llegir i vaig poder gaudir-lo encara més, perquè és diferent quan llegeixes un llibre per obligació, a quan ho fas per pur interès. I, concretament aquest, quan me’l vaig tornar a llegir, vaig observar alguns detalls que, anteriorment, no havia tingut en compte. Per tant, he d’admetre que m’agrada molt.

Quin és el viatge dels teus somnis?

Nova Zelanda, tot i estar a l’altra punta del món, és una zona que m’agradaria descobrir, perquè és país de bons vins i, a més a més, juguen al rugbi, i aquest ha estat un esport que sempre m’ha agradat molt, però mirar-lo no jugar-lo, i menys amb esportistes com ells (riu). Però sí que és cert, que és un esport molt tàctic, molt estratègic i més interessant del que molta gent pugui pensar.

Un somni que t’agradaria complir i que encara no has pogut realitzar.

Un somni que realitzaré, d’aquí a poc temps, serà comprar una casa amb la meva parella, aquí a Andorra, però és un procés que encara està en camí.