Ada Amengual, habilitat pels negocis

de Josep Segura el 14 gen. 2021

Ada Amengual és una dona avesada en el món empresarial. Al capdavant d’un grup europeu del sector de l’automòbil, forma part del conjunt de dones lluitadores que, juntament amb el seu marit, gestionen una corporació de 110 col·laboradors, generen un volum de negoci de 210 milions i venen 15.000 cotxes a l’any. Obsessionada amb el perfeccionisme, no és indulgent amb el seu entorn i tampoc amb si mateixa, ja que estima la seva feina i sempre busca el millor resultat per a la seva empresa i per als seus clients.

Fotos: Jean-Luc Herbert

Des de fa tres anys viu a Andorra, on han instal·lat el centre neuràlgic del seu grup d’empreses i, a més a més, ha creat Caropticom, una plataforma de desenvolupament digital andorrana, enfocada al sector de l’automòbil. A banda del negoci, la família és el seu pilar de vida, i seria capaç de fer qualsevol cosa per ells.

Li agrada molt viatjar amb la família, sopar amb els amics i fer exercici. La pràctica de l’esport és sagrada per a ella i cada dia li dedica una hora. També ha començat a fer ioga, però el seu veritable hobby és, la medicina ortomolecular, un món que l’apassiona i en el qual ja pensa, per a llançar o participar, en un futur projecte relacionat amb aquest sector.

Pels que no la coneixen, qui és Ada Janietz?

Una jove empresària d’origen alemany, nascuda a Luxemburg. Mare de 3 fills, cosmopolita i esportista. El meu entorn em descriu, com a moviment perpetu, amb ganes de llançar un nou projecte cada setmana. Al capdavant d’un grup europeu del sector de l’automòbil, formo part del grup de les dones lluitadores. Conjuntament amb el meu equip, porto el departament de compres, cohesionant determinació, talent de negociació i habilitat femenina, envers un món molt masculí.

Com es definiria vostè, quines són les seves virtuts?

Soc una persona molt activa, resolutiva i no em rendeixo fàcilment. Intento ser un exemple per a les persones que estimo i mostro una actitud sempre positiva. La meva família és el meu pilar de vida, faria qualsevol cosa per ells. Davant de qualsevol obstacle, mai abaixo la guàrdia i em nego a acceptar el fatalisme. M’encanten els idiomes i els aprenc ràpidament per la necessitat crònica de comunicar-me.

I ens podria confessar algun defecte, si és que el té?

El meu millor enemic soc jo mateixa. El perfeccionisme m’obsessiona i no soc gaire indulgent amb el meu entorn, tampoc cap a mi mateixa. En certa manera és el meu motor, però a la vegada, un extrem que pot ser inaguantable, fins i tot per mi mateixa. Un altre punt dèbil és la paciència. Crec que aquesta virtut no la tindré mai.

Es va formar en comerç i dret, quina d’aquestes dues disciplines l’omple més?

Quan era jove somiava amb la carrera d’advocada. Em projectava amb els meus vestits elegants i sabates amb talons alts, defenent els meus clients en els judicis i gestionant grans casos. Bé, per aquells que recordin la sèrie Ally MacBeal, doncs per aquí anava la cosa. Quan vaig fer les meves primeres pràctiques, en un gran bufet de renom, i amb només 15 anys d’edat, em vaig adonar que el món dels advocats no era el que jo havia somiat. Em veia servint el cafè i fent fotocòpies, durant anys, abans d’aconseguir el meu somni, ser una gran advocada. I em preguntava, si voldria esperar tants anys abans de passar a l’acció. Tampoc no veia clar, com podia combinar aquesta vida amb el desig de formar una família algun dia. Tot això em semblava massa passiu i lent.

Quan vaig entrar, per aquelles casualitats de la vida o pot ser pel destí, en el món empresarial, em vaig adonar molt ràpidament que era el camí que havia de seguir. No dependre de ningú, respondre només davant dels meus propis actes i, sobretot, poder canviar les coses, a través del meu treball i la meva dedicació, era per a mi una font d’energia increïble. Els meus avis eren tots comerciants, el meu pare advocat, després va ser un alt directiu de la banca i la meva mare era periodista especialitzada en temes econòmics, diria que la vocació només ha saltat una generació. Clarament, el comerç m’apassiona més. És una disciplina molt àmplia, amb moltes possibilitats i requereix una ment alerta i creativa en tot moment. Però, la meva veritable passió, és exercir com a empresària.

Vostè és de Luxemburg, què la va portar a Andorra?

Vaig néixer a Luxemburg i vaig créixer allí, però els meus pares són d’origen alemany. Al final no em considero, ni alemanya ni tampoc luxemburguesa, sinó europea. Des de la meva joventut he pogut viatjar i, gràcies a Luxemburg, he tingut la sort d’aprendre sis idiomes.

“Al capdavant d’un grup europeu del sector de l’automòbil, formo part del grup de les dones lluitadores”

Luxemburg i Andorra tenen molts punts en comú. Són països petits, àgils i internacionals.

Nosaltres no tenim la pretensió d’aportar alguna cosa a Andorra. Al contrari, de moment, Andorra ens ha aportat tot. Intentem contribuir, amb el nostre petit nivell, a l’economia del país, creant empreses, feina i nous projectes. Potser, tenim una visió externa aliena i podem incentivar noves idees. Veiem un gran potencial de desenvolupament a Andorra, com passava a Luxemburg fa uns anys, malgrat que, realment no es poden comparar. Més que mai, Andorra necessita noves perspectives de creixement i sectors per a construir el seu futur.

La nostra plataforma de desenvolupament digital andorrana, Caropticom, té per vocació créixer, evidentment, però és també la prova que n’hi ha noves possibilitats. Nosaltres creiem fermament que el sector digital és una gran oportunitat per a Andorra. Intentarem atreure personal qualificat de fora per a formar els equips locals. També col·laborarem amb les autoritats per a adaptar el marc legal a les necessitats del sector digital, i per aportar idees, des del terreny. No som els únics recentment arribats i motivats per a obrir nous horitzons. Tots junts podem acompanyar Andorra cap a una identitat més enllà dels avantatges fiscals i d’oci, cap a un país avantguardista i d’excel·lència. L’aportació dels estrangers, com ara nosaltres, rau en aquesta nova visió, en la creació de llocs de feina, en el complement d’idees i de projectes. La suma d’aquestes petites aportacions, contribuirà als bons canvis.

A més a més, no s’ha de subestimar la infraestructura que ja existeix al país. No conec molts indrets on sol·licites la fibra òptica per a un xalet, perdut a la muntanya, i 24 hores després la connexió ja està enllestida. També hi ha gent local molt preparada. El nostre projecte al país no hauria estat possible sense els nostres socis andorrans, especialitzats en desenvolupament informàtic, i encara podriem fer esment de més persones. Si el comparem amb els països veïns, hi ha una multitud de coses que van molt bé, malgrat que ens acostumem massa ràpid a la facilitat.

Li agrada el nostre país?

Nosaltres vam venir a Andorra per primera vegada per a descansar, després d’un any de treball molt intens, va ser el febrer del 2017. En aquella època vivíem a Barcelona i cercàvem un lloc adaptat per al llançament de la nostra empresa digital, però que també ens pogués proporcionar una vida familiar feliç.

Tinc la mania de mirar sempre el mercat immobiliari, quan viatgem i, en el camí de tornada a casa, vaig trobar un article, publicat per una agencia, sobre els avantatges de la vida en Andorra. Li vaig llegir en veu alta al meu marit i vam decidir ràpidament mudar-nos. Tres mesos després vam començar la nostra aventura andorrana.

Confesso que vaig tenir un moment de pànic en deixar la gran ciutat per un indret petit al bell mig de les muntanyes. Vam pactar un any de prova per veure si realment ens adaptàvem. Si em preguntes avui, no n’hi ha un altre lloc que m’agradi més per viure. Fa uns mesos vam comprar una casa en La Massana i som feliços aquí. Sens dubte, els nostres fills es neguen a viatjar perquè consideren Andorra la seva llar. Molta gent venim atrets pels avantatges fiscals, però no és possible ser feliç a llarg termini, si l’únic interès rau només en aquest aspecte. La natura és preciosa, les possibilitats de fer esport són infinites. Ens hem fet un cercle d’amistats en molt poc temps i n’hi ha una vida social increïble. La gent et rep ràpidament, especialment els andorrans que han estat molt acollidors. El prejudici de la mentalitat tancada no el podem confirmar del tot. Entre les nostres amistats n’hi ha molts andorrans. Quin luxe més podem demanar, podem fer una escapada a la muntanya, una pujada fent esquí de muntanya, o uns bons àpats amb els amics…i, a més a més, l’avantatja de poder obtenir aliments de proximitat i de qualitat. No hi ha criminalitat, tampoc pol·lució, mengem sa, les botigues t’ho entreguen tot a casa… Quan marxem de viatge (cosa que també ens encanta), quan venim de tornada, en el moment de travessar la frontera, és com la tornada a una bombolla de pau i tranquil·litat. Hem de ser molt conscients de la sort que tenim els que vivim aquí.

A quin lloc viuen exactament?

Vam comprar una casa a La Massana. A peu de muntanya i a tres minuts del col·legi. Hem trobat, per a nosaltres, el lloc perfecte. Gaudim d’unes vistes precioses, en plena natura i tenim tot el que necessitem molt a prop.

Es podria dir que Andorra és ara l’epicentre del seu negoci?

En certa manera sí. El sector automobilístic es veu sotmès a un canvi profund aquests últims anys. De fet, és el cas de molts negocis i aquesta evolució s’ha accelerat amb la recent pandèmia de la Covid-19. El comerç online és cada dia més important. Els compravenda que segueixen pensant que l’aparador de la seva botiga és únic, està perdent terreny. El client avui en dia té la mentalitat ‘Amazon’. Els compradors estan molt més informats i impulsius. La noció de fronteres i de distància ha canviat profundament aquests últims anys. Quan una persona desitja alguna cosa, agafa la seva tauleta o el mòbil, fa una cerca i l’aconsegueix a qualsevol hora. Hem d’estar preparats per a aquest canvi. És imprescindible contestar a un interessat que t’envia una petició a cada moment i de manera molt reactiva. El primer a contestar qualitativament un lead client s’assegura moltíssimes probabilitats de conversió a una venda.

Els Estats Units ens porten molts anys d’avantatge a aquest nivell. Qualsevol cosa, incloent-hi els cotxes, es pot demanar per internet i t’ho entreguen a casa. Gràcies a la nostra activitat històrica, hem pogut obrir en Andorra i disposem de la liquiditat necessària per a finançar el llançament de la nostra plataforma digital. Però, de cara al futur, estem convençuts que la societat andorrana i el nostre canvi, cap a un negoci digitalitzat, ens assegurarà la subsistència del grup.

“Treballar amb estrès positiu i prenent lliurement les teves decisions, és quelcom que m’omple molt”

És CEO de l’empresa AeroAutofactoria Group SA, amb seu a 4 països, a què es dedica el seu grup d’empreses?

Nosaltres actuem com una central de compres de cotxes, a nivell europeu. Adquirim grans volums de cotxes nous per a ocasió, directament dels fabricants, i els distribuïm per tota Europa. La nostra activitat és prou desconeguda, ja que actuem com un intermediari en la cadena de distribució automobilística. Venem la major part d’aquests vehicles a clients professionals, és a dir, compravendes i concessionaris de diferents països, quina voluntat és diversificar la seva oferta i desenvolupar la venda de cotxes d’ocasió de qualitat, amb pocs quilòmetres i d’origen certificat. Proporcionem molts serveis directament relacionats, com ara la logística, el finançament de la mercaderia, la reparació, la gestió dels leads, enquestes de satisfacció o màrqueting online. Un client professional accedeix, a través dels nostres serveis, a una oferta de producte complementària, importada des de l’estranger, que li permet ampliar el seu espectre de venda amb tota seguretat i comoditat.

A més a més, ens dediquem a la clàssica venda al client final, malgrat que representa un percentatge molt petit del nostre volum de negoci. A Luxemburg, operem com a concessionari oficial de la marca Honda. A Alemanya, Luxemburg i Espanya, el model comercial és el mateix. La filial espanyola compte, a més a més, amb el primer taller industrial de cotxes para flotes, certificat per Dekra Alemanya, amb uns processos molt avantguardistes.

A Andorra no ens dediquem a la compravenda d’automòbils i no tenim la intenció de fer-ho. Aquí realment allotgem tot el nostre desenvolupament digital, des de la creació de software per al nostre sector, molt específic, fins a serveis comercials més comuns com ara el lead management, el màrqueting online i call center.

La seva empresa va tenir un creixement estratosfèric des que vostè es va sumar a aquest projecte. A què es deu l’èxit d’AeroAutofactoria?

Mantenim un bon creixement des de fa uns anys, però la paraula èxit em causa molt respecte. L’èxit és quelcom massa efímer. S’han de saber apreciar els assoliments, però amb el cap fred. Un negoci, avui en dia, ja no només depèn de tu, ni tampoc de l’esforç que li dediquis, sinó de molts paràmetres externs capaços de canviar la situació. També vàrem tenir uns anys molt difícils. És quelcom que et marca molt i t’ensenya a estar vigilant constantment, humil i en mode sobrevivència.

El nostre model de negoci funciona per què operem en un nínxol de mercat. Som una part de les primeres empreses en el sector amb una orientació molt europea, quan la resta seguien molt centrades en els seus mercats nacionals. L’antiguitat et confereix experiència i el capital financer. El comerç amb els cotxes requereix uns fons propis i una liquiditat molt important.

La nostra identitat, com a empresa mitjana, ens permet ser molt reactius. La flexibilitat, avui en dia, és la clau. Has de ser capaç d’adaptar-te a cada moment i reinventar-te. Després, existeix la filosofia del negoci que realment pots controlar. El més important és ser una empresa seria, amb una paraula que complir. Al nostre sector, malauradament, això no sempre és evident. El negoci dels cotxes, sobretot d’ocasió, té una fama controvertida.

El meu home i jo, som una fusió constant d’idees i intentem anticipar els canvis de la millor manera possible, per exemple, muntant la nostra empresa aquí, a Andorra. Això només és una part, però al darrere de tot això, també hi ha uns col·laboradors. Tu pots ser el millor entrenador del món però, sense un gran equip, mai aconseguiràs res.

Quins són els serveis que oferiu, a banda de la venda tradicional?

Proporcionem cotxes nous d’ocasió als professionals del sector i també, en menor proporció, a clients finals.

Tenim tallers mecànics certificats, sigui per a clients de flotes com a particulars. Dins dels diferents serveis que oferim, financem cotxes, gestionem la logística, les entregues a casa del client i tota la postvenda relacionada amb el negoci. Tenim també una activitat de flotes amb un concepte de lloguer, innovador i flexible, per a empreses mitjanes. Per a tancar el cercle, cobrim tot l’aspecte digital, desenvolupament de solucions informàtiques i de venda online, des d’Andorra.

I quin és el vostre fet diferencial envers altres empreses del sector?

La sort que tenim és que som molt pocs treballant en aquest nínxol. A tota Europa n’hi ha potser unes 10 empreses dedicant-se a aquesta feina. Tots tenim un model de distribució molt diferent. Nosaltres mai hem volgut ser una competència de les xarxes de concessionaris, al contrari. És per això que, també estem especialitzats en cotxes nous d’ocasió i no en cotxes nous. Actuem com un petit regulador de mercat, en moments puntuals, per a permetre a les marques mantenir uns preus estables, sempre que necessitin desplaçar un cert volum de cotxes a un altre país, amb l’objectiu de no deteriorar un producte en un mercat que no li és possible absorbir, o bé, perquè estratègicament ha d’absorbir prioritàriament els cotxes nous que surten de fàbrica. Nosaltres treballem de forma molt discreta.

Altres empreses enfoquen el negoci d’una altra manera, sense valorar si és bo o és dolent. Algunes tenen una estratègia brillant de venda online per al client final, a preu discount, unes altres venen només a compravendes no oficials, i també hi ha que només intervenen quan el fabricant té un problema, aprofitant-se de la situació per a treure preus molt agressius.

Nosaltres sempre hem cregut en la continuïtat per a fidelitzar el negoci. Ens considerem més un partner de les marques i una font adicional de producte per als concessionaris, sense voler ser una competència.

Com és una activitat que requereix moltíssima liquiditat, experiència i un ampli coneixement dels productes, restringeix molt el nombre de societats que poden intervenir, a aquest nivell, en la cadena de distribució de l’automòbil. Entre les poques empreses que ens dediquem a aquest sector, cadascuna d’elles té el seu particular concepte.

Compromesos amb l’esport d’alt nivell, han estat espònsors de Cyril Despres i Mike Horn, per al Dakar 2020, enguany també repetiran experiència?

Per descomptat. Aquesta participació és, en primer lloc, fruit de l’amistat amb el Cyril. A través d’ell vam conèixer a Mike i vam decidir seguir a aquest tàndem increíble, a l’última aventura del DAKAR. El fet que ens uneix és que tots hem començat una carrera molt diferent del no-res, partint només d’una fulla en blanc. Quan estem desmotivats, mirem una conferència del Mike i, de sobte penses, però encara no he fet res en aquesta vida, no ens hem de rendir, llavors tornes a posar-te les piles ràpidament. L’associació entre Mike, l’aventurer sense límits, i el Cyril ,com a gran esportista, és molt especial. Atípica en el món de l’esport del motor. Aquesta simbiosi ens va encantar, malgrat que ens va frenar el fet de barrejar amistat i feina, ja que moltes vegades resulta complicat. Però, com va ser una experiència increïble i molt motivant, vam acordar amb tots els nostres col·laboradors repetir el 2021 i tenim moltes ganes que comenci aquesta pròxima edició.

Què espereu d’aquesta participació amb un motor alimentat per hidrogen?

Nosaltres no creiem del tot en el futur del cotxe elèctric, tal com s’està promocionant actualment. És un punt de vista molt personal i amb una perspectiva, des de dins del nostre sector. No disposem de la capacitat de produir suficientment energia elèctrica. Les bateries es produeixen fora d’Europa i en condicions qüestionables. Perdem llocs de treball i externalitzem know-how important.

Per a poder cobrir aquesta necessitat energètica, un país com ara Alemanya està tornant a les fàbriques de carbó. Tot això no té res d’ecològic.

Tampoc es parla del final de les bateries. Com es reciclen i a on acaben aquests residus? No disposem de cap infraestructura europea per a assumir aquest canvi energètic forçat.

Mike, com a observador del planeta, és testimoni del canvi climàtic. Cyril, com aficionat del seu esport, és molt conscient del repte mediambiental que se’ns proposa, sobretot al sector automobilístic. Uneixen coneixements molt importants per a aquest projecte. Nosaltres creiem també que l’hidrogen pot ser una veritable alternativa als motors d’energia fòssil. Sembla una gran idea posar a prova aquesta nova energia neta, en una carrera com el Dakar, per a demostrar la seva viabilitat en circumstàncies molt dures i amb l’objectiu de començar una veritable evolució dels motors cap a una solució, realment viable, i que pugui protegir el medi ambient. Esperem que sigui l’inici d’una nova reflexió per a acompanyar aquests canvis energètics necessaris en el futur.

Una dona controlant un món molt lligat als homes, com es desenvolupa en aquest sector?

El món del motor és, sens dubte, molt masculí. Quan vaig començar la meva carrera, amb 21 anys, em tocava negociar amb homes molt més grans que jo, també més experimentats. Les seves reaccions eren molt diferents, segons els perfils i nacionalitats. He hagut de lluitar moltes vegades per a aconseguir el respecte professional. S’ha de ser molt hàbil per què sent una dona has de defensar la teva posició, mantenir una distància i, tot plegat, arribar al teu objectiu. Però el món també ha evolucionat. M’he trobat en més ocasions amb homes respectuosos i competents, que amb el típic perfil masclista que podeu imaginar pensant en aquest sector. Ser dona en un àmbit d’homes també té molts avantatges. Entre ells competeixen ràpidament però, davant d’una dona, procuren mantenir una actitud més cavallerosa. Les negociacions no es fan de la mateixa manera.

Estranyament, va ser gairebé més dur defensar el meu lloc dins de la meva empresa. Vaig arribar després del meu marit, i era molt jove, en aquella època només érem un petit compravenda local. Mai vaig voler ser ‘la senyora de’ i parteixo de la convicció que ocupes un lloc per legitimitat, i per ser competent. Així que, durant els primers anys em vaig posar el títol d’estudiant i cobrava un sou també d’estudiant, treballant al costat del meu marit, i liderant els equips i la companyia. Els moments més durs van ser quan vaig tenir els nostres fills. Sempre he treballat fins a l’últim dia d’embaràs, fins al punt que, els meus proveïdors feien apostes que, 24 hores més tard d’haver donat a llum, els trucaria. Mai he considerat un embaràs com una malaltia, i de tota manera, ningú no em podia substituir. Després de cada fill, treballava uns sis mesos, des de casa, per a poder conciliar treball i maternitat, ja que el meu marit seguia anant cada dia a l’oficina. Quan tornes és molt dur, ja que la gent et considera encara absent, mare, i només veu la referència de l’home, que en aquest cas concret, era el meu marit. I és una actitud, no només dels homes, sinó també de les dones en una empresa.

Avui m’ho prenc amb més filosofia. Trobar el teu lloc, depèn de tu mateixa. Una dona forta i confiada, pot triomfar en qualsevol sector.

És mare de tres fills de curta edat, com s’ho fa per conciliar feina i família?

Conciliar-lo és un repte diari. Sempre tens la sensació que no estàs cobrint les necessitats plenament. Des que vam tenir els fills, intentem dedicar els caps de setmana per a ells. Durant la semana, és l’estrès absolut. D’alguna manera s’aconsegueix sempre. El meu moment preferit és el divendres a la nit, que és quan realmente em fa falta una copa de vi i desconnectar tot plegat. Suposo que això li deu sonar a més d’una mare. Les errades són inevitables. Intento donar el millor de mi mateixa per a arribar a ser la súper mamà, súper treballadora, súper esposa, però sense perdre el glamur que se suposa tenim sempre. Sembla perfecte, però confesso que, a vegades acabo esgotada, amb ganes de trossa i pijama. Però no em veuria vivint d’una altra manera.

Tothom diu que és complicat treballar amb la parella, com ho porta vostè amb el seu marit?

No ho canviaria per res. Estic convençuda que una parella dura si ambdós miren sempre a la mateixa direcció. Hi ha moltes maneres d’aconseguir-ho, però també hi ha moltes parelles que acaben separant-se, per què la vida mateixa els allunya. Nosaltres tenim un mateix projecte, un objectiu comú i això uneix molt. La clau és separar la vida laboral de la vida familiar. La fórmula perfecta no existeix. Cadascú ha de trobar el seu equilibri. Nosaltres ens complementem de meravella. El meu marit gestiona l’activitat comercial i a mi em toquen les compres. Separar tasques ens permet a tots dos tenir el nostre propi espai. Ens barallem molt poc, possiblement dos cops l’any.

A banda de la feina, també té temps per a gaudir d’altres activitats no professionals?

La veritat és que em sobra molt poc temps, però el que tinc intento aprofitar-lo al màxim. El meu temps per a practicar esport és sagrat. Una hora cada dia per a buidar la ment. Després tinc els caps de setmana amb la família i els amics. Abans treballàvem sempre, però quan va néixer la nostra primera filla, vam decidir reservar-li aquest temps. És un bon equilibri. A veure si aconseguim, d’aquí a uns anys, tenir una mica més de temps per a poder viatjar períodes més llargs de temps.

Practica algun esport?

L’esport és el meu elixir de vida i intento dedicar una hora diària a l’exercici físic. Segons el meu entorn soc força inaguantable si no tinc l’ocasió de practicar-lo. Faig entrenaments de força i HIIT amb entrenador. Sempre que puc, m’escapo amb el meu marit a la muntanya, a practicar trekking o esquí de muntanya. Fa uns mesos, també vaig començar amb el ioga. Prèviament, em negava a mi mateixa, que això no era esport, però he descobert que és una disciplina estupenda. No només per al cos, sinó també per a la ment, la concentració i la relaxació.

“Per a mi, la meva família és el més important de tot. Si puc gaudir dels meus fills i de la meva parella, cada dia, soc feliç”.

Té algun hobby?

La meva afició és la medicina ortomolecular. Em fascina l’epigenètica. Com que no tinc temps de llegir durant el día, dedico els meus moments, de moviment o de dutxa matinal, a àudio llibres. Els efectes de la nutrició, dels complements, de l’esport sobre el cos, em fascinen. Podem aconseguir millorar la salut de forma increïble a través d’aquestes eines. Llançar o participar en un projecte en aquest domini algun dia seria el meu somni.

Què espera del seu futur professional?

En fa gràcia, per què em van fer la mateixa pregunta l’últim any del meu batxillerat. I vaig respondre, que volia una feina estressant i un BMW. Així que, seguiré dient el mateix.

No aspiro a alguna cosa en concret. Òbviament em fa il·lusió arribar als objectius que ens imposem i observar com l’empresa segueix creixent, però no conec cap empresari que no respongués el mateix. El més important de tot, i ho dic moltes vegades als meus fills, és aixecar-te cada dia amb ganes de realitzar la teva feina. Espero poder tenir aquesta passió sempre. Tots passem per moments més alts i més baixos, i hem conegut moments molt durs a la nostra empresa, però treballar amb estrès positiu i prenent lliurement les teves decisions, és quelcom que m’omple molt. Vull aconseguir els nostres objectius i seguir creixent com a persona envers els reptes empresarials que hem de superar cada dia.

I del seu futur personal?

Per a mi, la meva família és el més important de tot. Si puc gaudir dels meus fills i de la meva parella, cada dia, soc feliç. El que sí que espero aconseguir, és poder deslliurar-nos una mica de la pressió laboral que suportem diàriament i poder viatjar més, ensenyar el món als nens.

Potser tenir l’oportunitat de dedicar-me al meu hobby i convertir-lo en un nou projecte, d’aquí a uns anys. Seguir amb salut i energia per a compartir sopars i bons vins en companyia dels meus amics. Em considero molt afortunada, si aconsegueixo aprofitar, només, aquestes coses tan maques que ens regala la vida.

Ada Jenny Amengual

Data i lloc de naixement: 23.02.1983 Luxembourg
Estat civil: Casada
Fills: Una nena de 10 anys, una nena de 8 anys i un nen de 5 anys
Formació:
- Batxillerat: Athénée du Luxembourg, a Luxemburg
- Dret francoalemany: a Alemanya, Facultat de Saarbrücken Diploma de comerç internacional: a Estrasburg, Ecole de Commerce Grandjean.
Feines extres durant els estudis: Model a Luxemburg i Milà. Cambrera en bar de moda Cat Club, a Luxemburg, els caps de setmana. Ambdues activitats, durant dos anys.

Trajectòria professional:

El 2005 va començar, a AeroAutofactoria Luxemburg, de manera improvisada. Allí va conèixer a qui avui en dia és el seu marit, soci i pare dels seus fills. Va començar ajudant i aprenent com funcionava el negoci, poc després va abandonar la carrera de dret. Els anys següents van transcórrer entre cotxes i avions, van potenciar el comerç b to b i van realitzar operacions, cada vegada més importants.

El 2006 se’n van anar a viure a Espanya per a muntar una filial i el 2008 obren oficialment, amb el llançament del primer taller industrial certificat per DEKRA Alemanya, a Catalunya.

El 2013 obren un concessionari de la marca Honda, a Luxemburg. El 2014 es fan amb un centre de venda multimarca, a Alemanya, de 12.000 m2 i un showroom, de 6.000 m2. El 2016 es dediquen al desenvolupament de les 3 empreses de gestió de flotes, que dirigeixen. El 2017 creen l’empresa andorrana Caropticom, una plataforma de màrqueting, gestió digital i desenvolupament informàtic. El 2018 desenvolupen un centre logístic a Alemanya, amb dues naus noves de més de 30.000 m2 acumulats. I el 2020, adquireixen un edifici a Luxemburg per al llançament d’un centre de venda de vehicles prèmium. En 15 anys ha aconseguit una trajectòria professional increïble, ja que, l’Ada i el seu marit, encapçalen un grup de 110 col·laboradors, generen un volum de negoci de 160 milions i venen 14.000 cotxes a l’any. Porta 3 anys a Andorra i està desenvolupant un projecte digital, lligat al món de l’automòbil, que serà una gran revolució per al sector.