Zuhair Murad ens convida a un viatge pel Nord d’Àfrica
Després del seu continu homenatge a dones fortes, Zuhair Murad es va inspirar aquesta temporada de la vida i l’estil únic de quatre muses incomparables. Les referències a l’editora de moda Diana Vreeland, la socialité Gloria Vanderbilt o les pintores Tamara de Lempicka i Geòrgia O’Keefe, estan esquitxades en tota la col·lecció i recorren cada peça com un fil daurat.
Les peces juxtaposen una estructura rigorosa i gràfica, a la sensualitat inherent a l’ADN de la firma. Un vestit aerodinàmic o un vestit de princesa retallat, es reelaboren radicalment en tweed daurat. Els detalls metàl·lics també apareixen en aplicacions que recorden l’arquitectura, animant un vestit més corpulent o amb un blazer afilat.
La col·lecció d’Alta Costura per a l’hivern 2020 de Zuhair Murad, tal com explica el dissenyador, dibuixa a una dona molt bohèmia i molt dispar, inspirada en la dècada dels 70 unida als viatges realitzats pel Nord d’Àfrica.
Els dissenys d’amb teles creades amb estampats influïts per les catifes marroquines, de tons càlids, es plasmen en minivestits i faldilles. Els vestits de nit cosits, a partir de capes de setí danès o tafetà de seda, que s’embelleixen amb joies tradicionals. Abrics i jaquetes llargues, evoquen les gel·labes masculines, una peça que encara es veu en els socs de les ciutats del Marroc.
Una col·lecció que se situa en una cruïlla d’èpoques i tradicions. Els colls pugen, els teixits jacquard de lurex es pleguen, els llaços Lavallière es broden amb perles i les mànigues de forma medieval s’embelleixen amb plomes.
A la paleta de color predominen els colors intensos creats amb tints naturals com ara el taronja henna, l’ambre o el vermell maó costat la rosa magrana o amarant, el daurat del vespre i el verd menta.
Un diàleg audaç entre textures i talls apareix en la forma d’una capa de trapezi de doble botonadura encoixinada, elevada per un collaret Lavallière en encaix delicat.
Aquest últim també es fa servir per a delinear motius geomètrics en vestits i bruses de seda o georgette, accentuant una silueta allargada que recorda l’esvelt estil de retrat de Tamara de Lempicka. En organdí tenebrós, els motius d’encaix orgànic il·luminen un vestit compost per llàgrimes de volants, o inspirats en caftans, que evoquen l’encant incomparable, distingit i sense esforç femení, de Glòria Vanderbilt.
Des de muscleres gràfiques fins a impressions de tapissos en cristalls brodats o un vestit tub drapejat i asimètric, la col·lecció es basa en contrastos audaços però refinats, alguna cosa també evident en la paleta de colors.
Incloent impressions liles i florals com un gest de complicitat amb la feina de Geòrgia O’Keefe, i vermells profunds que al·ludeixen als interiors de Diana Vreeland, els tons, les èpoques i els estils citats són tan complexos com la dona que els farà servir.
