El paisatge dantesc de Balenciaga
Balenciaga va enlluernar la Paris Fashion Week amb una passarel·la “passada per aigua” i un cel en flames.
El dissenyador georgià Demna Gvasalia va fer desfilar siluetes enfundades en vestits eclesiàstics que van caminar sobre l’aigua i sota un firmament de foc.
En una Setmana de la Moda de París plena de temors per l’epidèmia de coronavirus, que manté en suspens a tot el món, la firma Balenciaga va rescatar la línia dels primers vestits que va confeccionar el seu fundador a Espanya, en una jornada de desfilades marcada per les propostes dels dissenyadors Thom Browne i Issey Miyake.
El dissenyador georgià ha consagrat a la direcció artística de Balenciaga després d’haver abandonat l’any passat la seva reeixida firma Vetements, va fer desfilar siluetes enfundades en vestits negres eclesiàstics que caminaven sobre l’aigua i sota un cel en flames.
Vestits de vellut amples, abrics amb caputxa, túniques que recorden a les que vesteixen cures i magistrats. El negre va dominar en aquests looks neogòtics subratllats per ulls de vampir vermells i ungles triangulars.
“Es tracta d’Espanya, de l’Església. Els primers vestits que va fer Balenciaga eren per vestir la marquesa per anar a l’església”, va comentar Gvasalia després de la desfilada realitzada als afores de París, probablement en al·lusió a la marquesa de Casa Torres, que va descobrir el talent de Cristóbal Balenciaga quan aquest tenia només dotze anys.
La col·lecció de prêt-à-porter per a la tardor-hivern degenera en una estètica hardcore i fetitxista, com una jaqueta negra amb claus de silicona.
Balenciaga segueix apostant per aquesta proposta mixta amb una silueta d’espatlles exageradament amples i marcades, com “pagodes que s’eleven cap al cel”, segons la definició del dissenyador.
El fundador de Vetements va convidar als editors de moda més destacats del món a un estudi de cinema a Sant-Denis, on prenent com a punt de partida l’escalfament global i la fosa dels oceans, va proposar una passarel·la desbordada d’aigua, on les primeres files van haver de quedar a una distància prudencial dels models, que lluïen els estils ideats per Gvasalia.
Una gran pantalla LED suspesa en l’aire reproduïa imatges premonitòries de l’Apocalipsi, on es podia veure des d’una gran quantitat de corbs adoptant una cavalcada progressiva, a bon ritme, fins immenses i sorprenents flames intercalades, que donava la sensació d’estar davant un paisatge dantesc.
