El Kenzo més asiàtic
Un dubte en considerar el pressupost, només en vols aeris, que van haver d’invertir a la passarel·la Kenzo d’aquesta temporada, en veure que la meitat dels aproximadament 80 models asiàtics van volar des d’orient especialment per a una desfilada que va ser tant femenina com masculina.
La posada en escena va fer referència a dos noms japonesos icònics, l’actor i cantant Ryuichi Sakamoto i la famosa supermodel Sayoko Yamaguchi, que en un moment va ser musa del fundador Kenzo Takada, en una meravellosa performance. Sumant-se a l’atmosfera animada, una sèrie d’aventurers es van balancejar en cordes elàstiques sobre la façana del monumental Lycée Camille Sée de sis pisos, on es va presentar la desfilada. Igual que la col·lecció, eclèctica i multipatrons, l’edifici està construït en una combinació de concret, granit rosa i marbre trencat.
Aquesta desfilada va ser, alhora, l’última de la temporada europea, de disset dies, i una espectacular manera d’acabar amb el que va resultar ser una temporada optimista, on tots els dissenyadors han decidit deixar de banda la foscor que ha semblat recuperar Europa aquest darrer any.
Els dissenyadors Carol Lim i Humberto León van mostrar exuberants barreges de ratlles de futbol, estampats florals i un cridaner caixmir. Tot això, amb el suport de jaquetes allargades amb múltiples butxaques, fins a shorts de llana a la cintura amb els quals, probablement, ha estat la millor costura que els dissenyadors han dut a terme per a Kenzo des que van prendre la direcció creativa de la casa el 2011.
Per a les dones, increïbles pantalons de vestir en morat de Clongowes Wood, tops amb meravellosos gràfics en ziga-zaga i tops de multiteixits coberts amb expressions com ara Future Mayhem. Un subtil desenllaç per a una temporada on la moda va mostrar un clima fresc ple de tolerància i unitat.
