Martínez Benazet defensa la professionalitat dels metges cubans
En una nova actualització del part epidemiològic, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, s’ha referit a un article publicat en un mitjà de comunicació andorrà, en el qual es va qualificar els sanitaris cubans com a “més cuidadors que infermers” perquè “tenen poca formació i experiència mèdica”.
Fotos: SFGA/JAViladot/CEsteve
Malauradament, dues noves persones han perdut la vida a causa de la Covid-19, un fet que eleva a 35 el nombre de morts. Des de l’inici de la pandèmia, a Andorra s’han diagnosticat 696 casos positius, dels quals romanen actius 470 i 191 s’han recuperat plenament. Dels contagis que encara segueixen actius, 62 corresponen a personal sanitari i 12 als cossos especials. A l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell hi ha 41 persones, 18 d’elles a la Unitat de Cures Intensives, essent 14 les que requereixen ventilació artificial.
Després de qualificar de manera positiva la primera jornada de flexibilització duta a terme ahir, en la qual les autoritats van apreciar un majoritari compliment de les indicacions i recomanacions fetes pel Ministeri de Salut, Joan Martínez Benazet ha repassat algunes d’aquestes, i ha matisat que “creiem que l’ús de la mascareta és fonamental” en sortir al carrer, encara que les persones guardin la distància de 4 metres, en cas de caminar, o de 10 metres, en cas de córrer. En la mateixa línia, ha remarcat la importància d’evitar interactuar amb la gent gran i grups vulnerables; també ha instat que, en mesura que sigui possible, les franges horàries destinades a aquests col·lectius es respectin de manera estricta.
D’altra banda, ahir a la tarda, un mitjà de comunicació del país va publicar un article en el qual es qüestionava la formació i experiència mèdica d’un grup important de sanitaris cubans, i que tal situació va esdevenir en un trasllat d’aquests professionals a llocs de “segona línia”. En aquest sentit, el ministre de Salut ha indicat que la informació no és certa. “En un moment de crisi sanitària com la que estem vivint, tots utilitzem les nostres armes i ens dotem dels recursos que millor ens ajudaran a fer front a una epidèmia que col·lapsa sistemes sanitaris. Per tant, l’objectiu d’haver parlat amb el govern i haver demanat aquesta ajuda és per donar un suport suplementari a aquells professionals que han d’atendre pacients amb Covid-19”, ha precisat.
Cal destacar que no és la primera vegada que el destacament de la Brigada Henry Reeve, el col·lectiu mèdic creat el 2005 a Cuba, és qüestionat per aquestes raons. La periodista italiana-veneçolana Marinellys Tremamunno, del portal web La Nuova Bussola Quotidiana, els ha qualificat de costosos i poc preparats, mentre que denuncia que a Itàlia hi ha prou metges perfectament integrats a les comunitats que no han estat considerats a l’hora d’atendre la crisi sanitària. D’altra banda, el periodista Nicholas Casey, de The New York Times, ha narrat com els metges cubans i els serveis de salut van ser utilitzats pel règim de Nicolás Maduro per a pressionar els electors de Veneçuela.
Malgrat tot, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, agraeix emfàticament el suport dels professionals sanitaris cubans que presten suport al nostre país, però sí que ha posat l’accent que les maneres de treballar d’aquests metges i infermers és diferent de la dels sanitaris locals. “La formació és diferent. Els metges i metgesses són persones amb un gran coneixement clínic, però utilitzen unes tecnologies diferents de les nostres i, per tant, hem hagut de fer un procés d’adaptació el qual s’ha portat a terme amb èxit”, ha explicat. Finalment, si bé ha admès que alguns professionals cubans han estat traslladats al Centre Sociosanitari El Cedre, això respon a una decisió de reforçar l’àrea d’hospitalització d’aquest espai, i no per a realitzar tasques de cuidadors. Ha reiterat el seu desacord amb el plantejament del mitjà andorrà i ha qualificat aquestes declaracions com a “desencertades”.
