#Salut | Has sentit parlar de la dismòrfia de la selfie?

‘Doctor, m’agradaria assemblar-me a aquesta imatge que porto’. Fins aquí, res estrany. Sempre que busquem una millora estètica, en algun tret del nostre rostre, ho fem basant-nos en un model que solien ser personatges coneguts en els quals ens inspiràvem. Volíem ‘el nas de’ o ‘els llavis de’. És aquí on ha arribat el canvi. Ara posem els nostres ulls en altres models: ara, l’objectiu d’algunes persones és semblar-se a la seva millor selfie, aquell que només s’aconsegueix després amb diversos filtres i, que pot distar molt de l’aspecte real.

És el que els experts han batejat com dismòrfia de la selfie o ‘dismòrfia de snapchat’. I és que els especialistes en estètica estan comprovant com creix el nombre de persones que no es comparen amb models o actors com feien abans, sinó amb una visió d’ells mateixos distorsionada pels filtres facials.

Són els millennials els que més ho pateixen?

Ens plantegem qui són més proclius a patir aquest trastorn de la mateixa imatge. Els experts apunten als millennials, i més en concret als usuaris d’Instagram, com aquells que poden arribar a sol·licitar cirurgies radicals per modificar els seus trets, d’acord amb el resultat que obtenen amb aquests filtres.

Aquest grup generacional passa moltes hores a Instagram, precisament una de les xarxes socials on més s’abusa dels filtres facials (els famosos filtres beauty).

Com ens han influït les xarxes socials

I és que les xarxes socials han influït, i molt, en la nostra percepció de la importància de la nostra imatge. Des del moment que van néixer les selfies i la fotografia digital de qualitat, feta des del mòbil, aquest món està en constant evolució. Avui en dia, per a la gent jove, sobretot, és molt important la imatge que es transmet a les xarxes socials amb aquest tipus de foto, que era impensable fa quinze anys. Ens importa més la percepció que tinguin de nosaltres mateixos en les xarxes, que la que pugui tenir en la vida real.

Canvi del model que ens inspira

Centrant-nos en el cas concret de l’estètica, ja no es comparen amb models, actors o personatges públics, sinó amb una visió d’ells mateixos distorsionada pels filtres. Els experts han detectat aquest problema, que sorgeix quan s’identifiquen més amb la imatge de les seves selfies, rebutgen la seva aparença real i busquen solucionar-ho amb la cirurgia estètica.

Així i tot, continua havent-hi gent que demana el nas del famós que més li agrada, tot i que sí que és veritat que, cada vegada més, la gent valora l’efecte que li genera un filtre d’una xarxa social. S’ha de mantenir la cautela i mostrar resultats realistes a les pacients de cirurgia estètica, sobretot, per no perdre la naturalitat i proporcions.

Escoltar sempre l’opinió de l’expert

És aquí quan el paper del metge estètic o cirurgià cobra encara més importància. Donada aquesta situació, cal saber utilitzar aquestes eines perquè les pacients les incorporen a la seva vida diària i s’ha d’aprofitar la informació que et donen sobre els gustos de la pacient. Però, a més, és important saber detectar aquest tipus de trastorn que, afortunadament, tampoc són predominants. Cada època té els seus cànons estètics. Les xarxes socials, a més de marcar les pautes, aporten moltíssima informació per entendre millor aquests estàndards de bellesa. Algunes pacients arriben a la consulta amb fotos d’influencers. Altres porten la seva pròpia simulació de com els agradaria el resultat. Això ajuda als cirurgians a saber si estan davant d’una persona amb expectatives realistes o no.

És quan adverteixen senyals de dismorfofòbia que han d’actuar de forma clara, evitant la realització de qualsevol acte quirúrgic i, en el seu lloc, suggerir suport psicològic. Fins fa poc es parlava del trastorn dismòrfic corporal, dismorfofòbia o ‘Síndrome del Mirall’ relacionats amb problemes associats a la talla corporal. La irrupció de la revolta, també als trets facials, així com la recerca de cirurgies facials, de vegades molt radicals, obre un perillós escenari que apel·la, més que mai, a la professionalitat i ètica dels professionals de la salut estètica.