Fem vi: si és que hi ha taps, i taps!

“M’he deixat el llevataps, renoi, ara com ens ho farem per obrir el vi? Tranquil.la, estem de sort, el tap és de rosca”. Cada cop més aquesta situació es va tornant habitual, i és que amb l’auge dels vins del nou món el tap de suro es va quedant relegat: a tot arreu no hi ha boscos de sureres, el producte és car i escàs, així que l’enginy busca alternatives.

La silicona és un material que en dos o tres anys haurà perdut propietats, entre elles l’elasticitat, de manera que si trobem vins amb aquest tancament sabem que els hem de consumir ràpidament.

El suro és l’element més complex, ja que permet un equilibri entre reducció i oxidació que afavoreix un envelliment dels vins amb una bona evolució

La rosca és un tancament del tot hermètic que no permet cap entrada d’aire a l’ampolla. Així els vins poden aguantar molts any. La seva evolució serà diferent, més pausada, i podrem sorprendre’ns amb notes de joventut en anyades més velles, però ens pot donar reducció en el moment d’obrir el vi, que se soluciona decantant.

El suro és l’element més complex, ja que permet un equilibri entre reducció i oxidació que afavoreix un envelliment dels vins amb una bona evolució, però hem de ser cautes i guardar les ampolles en posició horitzontal perquè el vi vagi humitejant el tap i aquest no s’assequi, perdent l’elasticitat i permetent una entrada massa gran d’aire que espatlli el vi.

Partidaris i detractors, romàntics i moderns, n’hi ha per a tots els gustos!

3 macabeus, d’Albet i Noya

Vi de la casa al Restaurant del Llac dels Pessons.

Aquí tenim una mostra de vi amb tap de rosca, vi provinent de tres vinyes de macabeu de 52 anys plantades en vas, situades als Costers de l’Ordal, a la DO Penedès.

L’elaboració al celler és completament tradicional, i el vi ens aporta la fuita, frescor i mineralitat de l’anyada i la terra.