Especial Gastronomia: la cuina d’Andorra a debat

Andorra ofereix als visitants un ampli ventall de possibilitats a l’hora de posar en relleu el seu potencial quant a oferta lúdica i de serveis. En l’àmbit de la cultura, amb un ampli ventall de museus o romànic; així com unes fantàstiques pistes d’esquí, un comerç molt variat, hotels o termoludisme; sense deixar de banda la seva riquesa natural, entre altres. Però què passa quan parlem de la seva gastronomia i dels seus restaurants, estem a l’altura del que es mereix el país i els seus visitants?

És veritat que s’estan fent grans esforços per millorar en aquest complicat escenari, i són diverses les apostes per part de govern, comuns i particulars, per intentar potenciar i projectar una imatge que ha quedat ancorada en el temps. Lluny queda aquella època en què era difícil escollir un restaurant, ja que molts d’ells comptaven amb grans xefs i amb una excel·lent oferta culinària, un actiu que la implacable crisi es va emportar, minvant tot el potencial de la cuina andorrana i l’única estrella Michelin autòctona amb què comptava el sector. Ara, només en queden un grapat de bons restaurants que, amb molt esforç, han aconseguit sortir vius d’aquella hecatombe.

Locals tan emblemàtics com el restaurant Aquarius o El Rusc, van ser alguns dels damnificats més sonats però, els que han resistit, han sabut aprofitar l’amenaça per convertir-la en oportunitat i han mantingut com a segell d’identitat la qualitat de les seves elaboracions.

Segons reconeixen els mateixos restauradors, la crisi ha suposat un punt d’inflexió i també de reflexió, ja que va servir per a valorar si, el tipus de cuina d’autor i els preus que s’estaven oferint abans de la crisi del 2008, s’ajustaven a les necessitats dels clients. La conclusió va ser molt clara, el més adient era tornar a la cuina més tradicional, amb productes de proximitat i de primeríssima qualitat, i a uns preus molt més assequibles. Però, sobretot, potenciar molt més el servei de sala i intentar que el client pogués gaudir d’una experiència global.

Aquí rau el principal problema de la gran majoria d’establiments del país, ja que no compten amb personal qualificat per a poder donar el servei de qualitat que s’havien marcat com a objectiu i, contractar personal fora de temporada, és una tasca que, avui en dia, sembla inabastable, ja que el jovent aposta més per estudis universitaris i per les traves legals que imperen fora de temporada.

Malgrat tots els problemes que ha patit el sector al llarg de molts anys, sembla que la cuina andorrana, no només remunta, sinó que agafa embranzida i es comença a situar en un nivell molt elevat, quant a cuina i servei. També s’ha fet un gran esforç per reformar els locals i s’han construït alguns molt emblemàtics, adaptant-los als nous temps i possibilitant uns serveis dignes de qualsevol país capdavanter en el sector de la restauració.

Però, si ja tenim bons establiments, grans professionals i bons productes, també podem oferir la cuina que demanda una societat més moderna i que es preocupa molt més pel que menja? Avui en dia proliferen propostes de tota mena, diferents tipus de cuina: oriental, hindú, menjar ràpid, tradicional, de mercat, creativa, vegetariana, vegana o flexitariana, entre altres. I, és molt clar que hi ha una demanda creixent per les tres últimes, un fet que no ha passat desapercebut per aquest sector, que ja comença a comptar amb una àmplia oferta de restaurants vegetarians, vegans o flexitarians, amb un gran nivell de cuina i de producte.

Quant a productes de proximitat i contrastada qualitat, Andorra ha fet grans avenços per recuperar, millorar o introduir produccions autòctones, en tots els sectors lligats a l’alimentació. En l’àmbit de la producció ramadera, amb la Carn de Qualitat; en l’àrea agrícola, destaquen les vinyes, que permeten elaborar un gran ‘vi d’altura’, però també podem destacar els fruits del bosc, els productes hortícoles de temporada, sense deixar de banda el tabac. La mel, la truita de riu, els embotits, els formatges, els licors o la cervesa, entre altres, són productes elaborats al nostre país, que compten amb totes les garanties i certificacions, i aporten un plus de qualitat, que altres productes no poden oferir. A més a més, adquirint aquests productes, també es contribueix a millorar l’economia del país.

És clar que, una vegada analitzem el sector en profunditat, té algunes mancances conjunturals, però també té uns actius i una potencialitat, que permeten mirar al futur amb optimisme. I, tenint en compte tot l’exposat, què fa falta perquè Andorra sigui un referent, no només per la seva important oferta lúdica, cultural o pel seu entorn natural, sinó també per la seva cuina? Els restauradors tenen molt clar que, una de les accions que més pot ajudar el sector, és la unió, l’entesa i la potenciació de sinergies, entre tots els restauradors, una tasca que es preveu difícil, però no impossible. I com es pot aconseguir la unitat del sector? Podria ser, mitjançant la creació d’una associació que aglutini a tots els membres de la col·lectivitat o possiblement creant sinergies amb altres associacions afins.

Sigui com sigui, aquest sector necessita unificar criteris, crear sinergies i fomentar la seva activitat, potser en jornades gastronòmiques, fires o esdeveniments de tota mena, privats, comunals o estatals. I, per aconseguir aquests objectius, també fa falta el suport de les institucions, ja que la gastronomia és un actiu d’aquest país i necessitem promocionar-la, dins i fora de les nostres fronteres. Andorra assisteix a fires, convencions i organitza importants esdeveniments, com ara la Cimera Iberoamericana del 2020, entre molts altres; perquè no aprofitem totes aquestes opcions per a promocionar la nostra cuina?