Especial Gastronomia: Carles Flinch

Carles Flinch és el xef del restaurant Can Manel, un dels establiments de referència al Principat d’Andorra. El restaurant va obrir les seves portes l’any 1979, de la mà del Manel i la Pepita i van saber combinar la cuina tradicional amb els productes de proximitat o les carns de caça. La excel·lent cuina de Carles Flinch, l’ambient familiar i el seu exquisit servei, han fet d’aquest local un dels punts de trobada de grans personalitats, tant d’Andorra com de fora de les nostres fronteres, que no han volgut perdre’s les exquisideses que prepara aquest gran xef. 

Quina opinió et mereix el nivell que té la nostra cuina en l’actualitat?

A Andorra tenim una gran oferta i grans professionals, que tenen vocació i els encanta la seva feina i fan les coses ben fetes. Però és cert que tenim una imatge encara deteriorada amb el tema de la gastronomia. Si hem de recomanar un restaurant a algú per la seva qualitat, amb els dits d’una mà hi caven, però oferta n’hi ha molta. Hi ha de tot, tenim els que ho fan bé i els que ho rebenten tot, amb menús barats i això comporta que, si tenim una oferta majoritàriament mediocre, també ens porta clients d’aquest nivell.  

Si vols una mica de qualitat, no pots fer menús per sota de 15 euros, això és insostenible. Des de fa temps estem malbaratant el país, tant pel que fa als hotels, shopping o restauració, i això comporta que el target de visitant al nostre país està baixant exponencialment. Si el que oferim és menjar ràpid i barat, tenim un problema perquè penalitza la gastronomia de qualitat. Però, des de govern últimament s’estan bolcant en la gastronomia com a referent turístic, ja que el shopping està agonitzant. A més a més, tenim l’esquí, Caldea, senderisme, ciclisme i pensem que la gastronomia encara es pot encabir en aquesta estratègia, malgrat que anem tard i la gastronomia pot ser un reclam important per atreure turisme. 

Quines accions s’haurien d’emprendre perquè la gastronomia fos un referent i un focus d’atracció de turisme?

S’haurien de fer accions de promoció molt importants i molt series. Una proposta podria ser la capitalització des d’Andorra d’un congrés de cuina dels Pirineus, fer seminaris amb cuiners importants, tant de França com d’Espanya i altres accions que ens donarien prestigi i ressò mediàtic en l’àmbit internacional perquè coneguin Andorra. 

Però realment tenim moltes dificultats, sobretot amb la rotació de personal i amb la manca de professionalitat, però això passa també en altres sectors. Tenim una manca de personal molt preocupant, a causa del canvi d’hàbits de la societat moderna, ja que tothom vol estudiar carreres i els oficis no interessen ningú i si no redrecem la situació, Andorra patirà les conseqüències. 

Saps què ha passat amb la Real Acadèmia de Gastronomia d’Andorra i Pirineus?

Desconec totalment què ha pogut passar, ningú no ha contactat mai amb mi i no sé si existeix encara. Però jo crec que el nostre gremi s’hauria de posar les piles i hauríem de començar a dinamitzar el sector, però serà complicat. 

Seria una solució la creació d’una associació específica del gremi de la restauració, podria ser més àgil i dinàmica?

Seria interessant poder comptar amb un interlocutor vàlid, que pogués parlar directament amb govern, per tal d’encetar campanyes importants o col·laborar amb algunes que ja desenvolupen ells, com les que fan al Centre Històric, on podríem aportar una quinzena de cuiners i muntaríem un esdeveniment important. L’any vinent tenim la cimera Iberoamericana, seria un bon aparador i una bona oportunitat per a rellançar la gastronomia andorrana. 

Quin  és el secret per a subsistir tants anys i per a fidelitzar una bona clientela?

Ara estem preparant un seminari de gastronomia (SIMA) i sempre estic fent coses. Per tant, el secret és bellugar-te, mostrar-te inquiet i col·laborar en tots els projectes de país. Malgrat que, de vegades m’implico massa i tot, però també cansa que sempre sigui el mateix el que dona impuls als projectes. Però, si no et mous en èpoques fluixes i et poses a la porta a plorar, amb els braços plegats, segur que no aconsegueixes res. Jo faig diferents jornades a nivell privat o ajudo en projectes de país com ara la restauració del Fargo i la contrapartida és la cobertura mediàtica, que al final m’ajuda. També has de ser actiu a les xarxes socials i has de mostrar la teva oferta de temporada. També has de creure en el que fas i has de respectar la qualitat i el preu, ja que ara no tenim el volum de visitants de negocis que hi havia abans, però has de buscar altres tendències, t’has de reinventar i has d’explorar els nous tipus de cuina.