Blefaroplàstia: acaba amb les bosses i les parpelles caigudes

de Dona Secret el 29 des. 2022

La blefaroplàstia, també coneguda com la cirurgia de parpelles, millora l’aspecte cansat dels ulls. L’objectiu és eliminar l’excés de greix i pell de les parpelles de manera poc invasiva i retornar al pacient una mirada més jove i natural.

El pas del temps, causes congènites i algunes malalties fan que les parpelles s’estirin i els músculs que les aguanten es debilitin. El Dr. Moscatiello entén l’ull com un quadre amb el seu marc, la cella i la regió periorbitària, la parpella de dalt i la parpella de baix. Cada una d’aquestes estructures, al llarg de la vida, poden patir alguna alteració i donar a l’ull un aspecte d’envelliment. La cella pot estar més caiguda, la parpella de dalt pot presentar un excés de pell, tota l’àrea periorbitària (sota de la parpella inferior) s’emplena d’arrugues i a la parpella inferior hi apareixen bosses. Tot plegat dona lloc a un rostre amb un aspecte i una mirada cansada.

En el món de les cirurgies estètiques, la blefaroplàstia és una de les més demanades, ja que la mirada és una part molt important del nostre rostre i de la nostra expressió. La blefaroplàstia és una cirurgia molt personalitzada i dissenyada específicament per les característiques individuals de cada ull. Cada persona és diferent i el plantejament de com resoldre aquestes deformitats és absolutament personalitzat. Per aquest motiu, són molt rellevants les visites prèvies amb el doctor, on es realitza una valoració personalitzada del cas. El cirurgià ha de conèixer els antecedents mèdics del pacient i els seus tractaments habituals. Previ a la cirurgia, es duen a terme diferents proves per revisar l’estat de salut dels ulls del pacient i és en aquest moment on, l’equip de metges especialitzats amb més de quinze anys d’experiència i una àmplia trajectòria professional en cirurgia facial, decideixen si han de corregir les parpelles superiors, les inferiors o les dues. Depenent de quin és el problema a tractar (excés de pell, presència de bosses, ambdues…) decideixen quina és la tècnica més adequada pel pacient.

En general, la blefaroplàstia es realitza amb anestèsia local, però de vegades, quan s’ha d’intervenir tant la part inferior com la part superior, es combina amb la sedació. Aquesta cirurgia és considerada de curta durada, la mitjana de temps és de mitja hora, i si s’han d’intervenir les quatre parpelles, la duració total és d’una hora. L’operació consisteix a eliminar la pell sobrant, l’excedent de les bosses adiposes i la fluïdesa muscular, en funció de les parpelles a intervenir. Pel que fa a la parpella inferior, la incisió es fa arran de les pestanyes, sense danyar-les, tot i que la blefaroplàstia inferior també pot ser transconjuntival, sense cap cicatriu externa, quan l’objectiu és només retirar les bosses adiposes. I pel que fa a la parpella superior se segueixen les línies naturals de l’ull, amb una cicatrització invisible. La pell de les parpelles té una alta capacitat de cicatrització, per la qual cosa, els punts s’acostumen a retirar als quatre o cinc dies després de la cirurgia. Un cop feta la intervenció, el pacient ha de fer repòs, evitar ajupir-se, fer esforços físics i el sol. És convenient aplicar fred a la zona intervinguda per ajudar a descongestionar les parpelles, i així evitar, en la mesura del possible, els hematomes. En menys de deu dies els pacients ja poden començar a fer vida normal, exceptuant la pràctica d’esport intens, que s’aconsella fer-la un cop hagin passat tres setmanes. Totes les cures i les revisions les fa el mateix doctor a la cínica.