L’església de Sant Vicenç d’Enclar, preromànic i arqueologia
El roc d’Enclar és un dels jaciments arqueològics més emblemàtics de la vall d’Andorra, ja que és el més gran, es troba en un lloc preeminent i, sobretot, perquè conserva restes significatives de la història d’Andorra, des d’època romana fins a la baixa edat mitjana.
Situat a una altura de 1.225 metres, el jaciment del roc d’Enclar es localitza en un petit promontori que domina tota la plana central del país. L’església de Sant Vicenç és l’edifici més important de tot el conjunt; oberta al culte almenys fins a l’any 1852, ara fa quaranta anys va ser restaurada, erigint-se novament com a fita visible des de tota la vall. Del temple original, d’estil preromànic, restaven dempeus part dels murs de la nau i de l’absis, i el campanar; els materials utilitzats en la restauració van ser majoritàriament els originals, que havien quedat escampats en el lloc.
Sant Vicenç d’Enclar és una església senzilla, de nau única amb planta rectangular, i amb un absis quadrat, a la qual s’accedeix per una porta amb arc de mig punt. El pas de la nau a l’absis es fa a través d’un arc triomfal ultrapassat. Els seus murs estan formats per blocs de pedra de granit del lloc, poc escairats i disposats en filades no del tot regulars. La coberta, a dues vessants, està feta mitjançant encavallades i un empostissat, que suporten un llosat de llicorella. La coberta de l’absis, també a dues vessants, és amb volta de canó i amb acabat de lloses.
A l’exterior de la nau s’alça un campanar de torre de planta circular, exemplar únic a Andorra, juntament amb el de Santa Coloma, encara que aquest darrer és d’època posterior; l’accés al seu interior es fa des de la nau de l’església. No té gaire alçada i presenta quatre obertures principals, allargassades i acabades en algun cas amb un fals arc, així com, en un nivell superior, set petites finestres en forma de ferradura. En el mur exterior s’observa el morter de calç que el cobria.
El roc d’Enclar conserva també restes de la fortificació que existí al lloc en època medieval, així com altres vestigis del mateix moment, com tombes i sitges excavades a la roca, o fragments de mur corresponents a espais d’habitació o d’ús agrícola i ramader. L’accés al roc d’Enclar només es pot fer caminant, encara que el camí és entretingut i el recorregut no massa llarg.
