Violència a l’ombra de la pandèmia: Mireia Porras

Actualment exerceix com a cap de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat del Ministeri d’Afers Socials d’Andorra.

Foto: SFGA/CEstve

-Com han evolucionat els casos de violència de gènere respecte de l’any anterior?

Han augmentat moltíssim. Concretament, des que va començar el confinament, el dia 13 de març, i fins al 4 de maig del 2020, hem tingut 42 casos de violència de gènere. L’any passat en les mateixes dates, havíem atès, 15 casos. Estem parlant d’una diferència de 26 casos nous, que arriben al servei per les diferents vies que tenim. El fet de venir aquí, al servei, no implica denunciar ni deixar la relació. El treball que fem, des d’aquí, és acompanyar a la dona i valorar el seu cas en particular. Es determina si es tracta de violència de gènere i en aquest cas actuem amb les eines que tenim disponibles. És important dir que la violència de gènere té efecte iceberg. És a dir, no tota la violència que s’està donant al país, la tenim comptabilitzada des d’aquí, ja que moltes dones encara no han acudit al servei.

A través de quin mitjà contacten més les dones afectades?

Rebem més trucades al telèfon 181. També hem habilitat el 606 181 de WhatsApp per a donar totes les facilitats possibles, però el que més s’està utilitzant en aquest moment és el 181. Crec que les dones prefereixen telefonar al 181 per a saber qui està de l’altra part, prendre una mica de confiança amb la persona que l’està atenent i poder explicar la seva situació.

“Des que va començar el confinament, el dia 13 de març, i fins al 4 de maig d’enguany, hem tingut 42 casos de violència de gènere. L’any passat, en les mateixes dates, havíem atès, 15 casos”.

Entre les trucades rebudes, quin tipus de violència és la que preval?

El maltractament que preval en violència de gènere és el psicològic, que va afeblint a la persona. També hi ha altres casos de maltractament físic, econòmic i social.

De quina manera s’atén la víctima?

Quan arriba una dona, sigui per la via que sigui, es parla amb ella, li demanem que ens expliqui la seva situació i li comentem tots els serveis i recursos que té disponibles. La dona serà la que decideixi què fer. També es fa una valoració del risc, per a determinar si ha de fer un canvi o sortir del seu domicili. En el cas que hagi de sortir del domicili, activem els nostres recursos d’acolliment. Disposem de cinc pisos, però a més dels pisos, tenim pensions i hotels que també les poden acollir. Tanmateix, es fa una valoració econòmica, ja que el maltractament moltes vegades està vinculat a l’econòmic. Les dones que tenen dependència o dificultats econòmiques, se’ls realitza una prestació si ho necessiten. Reben assessorament jurídic per a poder denunciar, conèixer com actuar, si tenen fills, i un seguiment psicològic que en aquest moment es realitza per trucada telefònica o mitjançant Skype.

De quina forma es preserva la privacitat de les dones que truquen al servei d’atenció?

La confidencialitat i l’anonimat estan garantits, mitjançant la llei 2015. Totes les dades aportades per les dones, que arribin al servei, són confidencials. Els professionals no poden dir res, ni tampoc pot sortir d’aquí, cap informació. La llei 2015 ens habilita al fet que puguem coordinar amb altres departaments la solució de cada cas de la millor manera possible. És veritat que tenim documents, que la dona ha de signar i moltes vegades li ho fem arribar, però sempre respectant l’anonimat i la confidencialitat.

A què obeeix el creixement de casos, al fet que les dones s’animen a denunciar més o a l’increment de la violència a causa del confinament?

La violència de gènere, que és violència cap a la dona, és estructural. Afecta històricament i universalment a tothom. És una problemàtica en la qual estem lluitant per a eradicar-la. Considero que hi ha moments que són detonants i la Covid-19 és un d’ells. La pandèmia ha produït que, durant el confinament, moltes parelles estiguin més hores en el domicili i això pot fer explotar situacions de violència. No és un detonant, però pot fer que això acabi en violència. Per això crec que també hi ha més casos.

“La violència de gènere, que és violència cap a la dona, és estructural. Afecta històricament i universalment a tothom. És una problemàtica en la qual estem lluitant per a eradicar-la”.

Respecte de les mesures de seguretat, quin tipus de restriccions se li imposen a l’agressor i com es pot evitar la seva reincidència?

Tenim el programa per a la Promoció de Relacions no Violentes, que és un programa creat fa uns anys i està format per dos professionals, un psicòleg i un treballador social. Es treballa amb persones que exerceixen violència perquè comprenguin que existeixen altres vies per a comunicar-se, resoldre els problemes i perquè puguin deixar d’exercir violència. A aquest programa, les persones que vénen poden ser per encàrrec de la justícia, com a alternativa a la presó, o també tenim alguns casos que vénen de manera voluntària.

Per temor a represàlies moltes dones retiren la denúncia, com actua l’Estat en aquests casos? Es fa un seguiment de les víctimes?

Nosaltres atenem dones, denunciïn o no, això és molt important saber-ho. Si arriben al servei i realitzen una denúncia o estan en procés de fer-ho, les atendrem, hagin fet la denúncia o no, la retirin o no. El tema de la denúncia per a la dona és molt complicada, perquè és més fàcil denunciar una acció d’un desconegut, a algú amb qui tens un vincle, una estima, una vida compartida i sobretot, quan tenen nens…
És més important que vinguin al servei i que s’informin més de tot el que poden fer, així elles  mateixes podran decidir què fer i es vagin recuperant en aquell sentit.

Com podem construir vincles sans perquè els joves i la societat en general no continuïn reproduint aquest tipus de comportament?

Nosaltres sempre insistim en l’educació. S’ha de canviar l’educació que encara continua sent patriarcal. Desmitificar l’amor romàntic, l’amor per a tota la vida, que cal aguantar-lo, perquè l’amor ho pot tot. L’educació té un paper fonamental. No només a l’escola, sinó de tota la ciutadania en general, des dels pares, mares, mestres, els mitjans de comunicació, els programes de televisió, el cinema, etc. Moltes vegades es reprodueixen conductes violentes i fa que ho normalitzem tot. És un treball conjunt que hem de fer a la població, des d’edat primerenca, per a poder canviar-ho i aconseguir aquesta igualtat de gènere. Si fem accions des de tota la ciutadania, per a aconseguir la igualtat de gènere, aquestes mateixes accions repercutiran en l’erradicació de la violència de gènere.

“És important aclarir que la trucada no deixa rastre en la factura d’Andorra Telecom”.

Finalment, quina recomanació es podria fer a les dones, familiars, amics, que tenen en el seu cercle més pròxim una dona que està patint aquesta situació? De quina forma podem animar-les o animar-nos a denunciar això?

És molt important el paper de les famílies, amics i veïns. Moltes vegades les dones per diferents factors no s’han animat a fer el pas i, si un veí sent crits, maltractaments o qualsevol situació de violència, és important que truqui al 110, al cos de policia. La policia posarà en marxa el protocol corresponent davant una situació de risc o una possible urgència. Crec que com a familiar, si coneixem una dona que està patint violència de gènere, hem de parlar amb ella perquè es posi en contacte amb el servei, a través al 181 o qualsevol de les vies que tenim disponibles. És important aclarir que la crida no deixa rastre en la factura d’Andorra Telecom. També han de saber que estan a la seva disposició les associacions andorranes de dones, que també donen suport a aquesta problemàtica i treballen coordinadament amb nosaltres. És important aclarir que la trucada no deixa rastre en la factura d’Andorra Telecom.

Atenció gratuïta al 181 les 24 hores del dia els 365 dies de l’any

Servei d’Atenció a Víctimes de Violència de Gènere
Número de telèfon del Ministeri: +376 874 800
Número de telèfon del Servei: 181
Número de telèfon per WhatsApp: 606 181
Correu electrònic: igualtat@govern.ad