Toni Clascà, l’hoquei com a passió

És una persona que ha viscut l’esport en primera persona des de sempre. Un dels impulsors de l’hoquei patins a Andorra, molt actiu en la Federació de Motociclisme, Toni Clascà és infatigable. Confessa que la seva gran passió és el motor, tot i que no per això deixa de banda la seva professió, l’assessoria comptable i financera.

Quina relació té amb les motos?

Estic a la Federació de Motociclisme, vaig a totes les reunions tot i que no he estat mai a la junta, soc una mena d’assessor extern! He estat vuit anys amb el Josep Maria Arnabat, 14 anys amb el Josep Puntí i ara fa dos anys que treballo amb la Natàlia Gallego.

Què significa per a vostè l’hoquei patins?

Soc membre fundador de l’Andorra Hoquei Club. Jo havia estat porter de la selecció catalana juvenil, durant dos anys vaig ser el porter més jove de la primera divisió nacional amb el Girona CH. Però a causa d’altres compromisos vaig deixar de banda l’esport… Fins que vam decidir muntar a Andorra el primer club d’hoquei, això era als anys 80. Era durant el consolat del Manel Pons, quan hi havia la pista d’hoquei a l’ exterior ens van fer el pavelló cobert dins l’ Estadi Comunal. I al 1983 ja entràvem en competició, amb jugadors que no es pot dir que fossin molt joves…! Hi havia el Josep Casadevall, el Miquel Molleví, el Manel Pujadas, el Pep Benaiges, el Jordi Cerqueda el Josep Vilanova… però tots tenien una gran passió per l’hoquei patins. L’any 1990, Andorra va participar al Campionat del Món de Macau.

“L’any 1992 vam organitzar el campionat d’hoquei del grup B, vam guanyar França per 5 a 2, i vam quedar campions del món”

Teníeu altres seccions?

I tant! Hi havia juvenils, alevins, infantils, també una secció de patinatge artístic –on militava la Natàlia Gallego, avui presidenta de la Federació de Motociclisme-, i l’any 1992 vam organitzar el campionat del món del grup B, organitzat per la Federació Andorrana d’Hoquei Patins,  on vam arribar a la final i vam guanyar França per 5 a 2, vam quedar campions del món del Grup B, era la primera vegada que passava! I vam pujar al grup A. Allà jugàvem amb els bons, és a dir, Espanya, Argentina, Portugal, Itàlia, entre d’altres.. Llavors vaig dedicar-me als cotxes, amb el Josep Maria Arnabat, que per a mi és un germà de vida. Tots dos vam fer el Campionat d’Espanya de Ral·lis de terra, vam participar a diversos campionats a Espanya i a Catalunya, i a partir del 2006 vaig entrar de ple en el món del motociclisme, treballant en l’organització i la coordinació.

Quin és el seu paper a la Federació?

Principalment, faig de coordinador de les proves esportives i treballo en el dia a dia de la Federació, treballo amb la presidenta, la Natàlia Gallego i el Secretari Marc Allongue.

Pensa que el futur d’Andorra està vinculat a l’esport en general?

Tenint en compte les dimensions del país, acollim un gran nombre de manifestacions esportives de diferents disciplines. Només de campionats de trial i el Trial de les Nacions, ja en portem 25! Acabem de viure una setmana molt intensa dels Campionats del Món d’Esquí, tenim el MoraBanc Andorra que està a la lliga Endesa i està fent una temporada excepcional, hi ha també les competicions de bicicletes de muntanya a la Massana, la Purito, l’Automòbil Club d’Andorra vol reprendre la pujada a Arinsal pel Campionat de França… Ara el Gerard Piqué ha comprat el Futbol Club Andorra, amb la intenció de pujar a Primera Divisió, hem acollit dues vegades la gala de la FIM, amb un ressò extraordinari… A mi tot això em sembla perfecte, perquè a nivell internacional, som un país amb 75.000 habitants i estem fent molt soroll! També crec que és molt positiu que hi hagi tants esportistes d’elit i “youtubers” que s’instal·lin al país. Tot això dona caliu!

Si hagués de triar només un esport, amb quin es quedaria?

Amb l’hoquei patins, sens dubte. El lloc de porter d’hoquei és molt especial. Diuen que ha d’estar una mica “zumbat”, perquè et llancen una pilota a 80 km per hora i l’has de parar com sigui! Ara bé, la faceta de coordinador de la Federació Motociclista d’ Andorra, vist l’esport des d’una altra vessant,  avui dia hem realitza plenament com persona i mes amb tot l’equip de persones  que tenim avui dia amb la FMA.

__________________________________________________

Toni Clascà Calvó neix el 17 d’abril de 1953 a Salt, província de Girona. L’any 1976 arriba a Andorra, procedent de França on s’havia exiliat per raons polítiques. Havia format part del moviment escolta del seu poble i s’havia integrat a un moviment cristià i nacionalista que es dedicava a ajudar a les persones que fugien del feixisme a l’Estat espanyol, fins al dia en què va saber que el buscaven i va fugir cap a França, a Perpinyà, a casa de l’escriptor Pere Verdaguer, a qui va ajudar a la secretaria de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, al Lycée Paul Renouvier. Allà coneix l’Elisenda Pla Bonaparte, que s’havia de convertir en la seva esposa.

A Andorra comença a treballar a Esports Sant Bernat i després entra a Mesa com a comptable, anys després i amb d’altres experiències personals i empresarials a l’ esquena, decideix muntar la seva pròpia empresa amb la seva dona, on es dedica a l’assessorament comptable i financer. Està casat amb l’Elisenda, té tres filles, la Nausica de 40 anys, l’Eneida, de 30 i la Laia, de 24. També té dues netes, la Lluna de 16 anys i la Sedna d’11. La seva gran afició és el motor, principalment l’hoquei i el motor. Encara és dels que s’aixequen de matinada per mirar la fórmula 1 per televisió.