Susanna Simon: “La Vall del Madriu-Perafita-Claror forma part de la identitat del país”

Declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, el 2004, la Vall del Madriu-Perafita-Claror ha despertat més interès quant a la seva conservació, no només pel seu valor paisatgístic i natural, sinó també pel cultural. Susanna Simon, directora del Pla de Gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, valora de manera positiva que, després de set anys de discusions, hi hagi un acord sobre la preservació d’aquest espai.

Foto: César De Pablos

Ets una persona interessada en l’art i la cultura en general, que considera el fet de viatjar com a una experiència d’aprenentatge. Aquesta visió ve de família o ets l’única aventurera?

Això no ve gaire de família. Sí que és cert que els meus pares feien alguns viatges i que, quan la meva germana i jo érem més jovenetes, viatjàvem tots quatre; però trobo que això és quelcom més personal que he desenvolupat amb el temps. Quan era més joveneta, feia classes d’anglès durant l’estiu i em quedava amb famílies del Regne Unit, Irlanda i dels Estats Units; tot plegat em va fer tenir aquesta curiositat per descobrir més coses i, essent d’Andorra, en veure aquests espais i diferents maneres de ser, em van venir ganes de veure’n més.

Has visitat diferents racons de Catalunya, Rússia, Europa, Madagascar, Birmània i Vietnam, però Cadaqués és un dels punts als quals sempre hi tornes. Per què sents aquesta connexió amb aquest municipi gironí?

T’has mirat molt el meu Instagram! (Riu). Bé, la connexió ve de la meva parella, que hi té un lligam molt important amb aquesta població. Vaig descobrir Cadaqués a través d’ell i de veritat que aquest lloc té molta màgia.

Alguna d’aquestes experiències com a viatgera ha estat determinant a l’hora de decidir vincular-te a la preservació de la Vall del Madriu-Perafita-Claror?

Un dels temes que sempre m’ha agradat molt és l’arqueologia, de manera que poder treballar a la Vall del Madriu-Perafita-Claror, especialment en la preservació del seu patrimoni cultural i natural, és un dels punts que m’ha agradat més d’aquesta feina. En ser Patrimoni de la Humanitat, declarat per la UNESCO, el pes d’aquesta institució és significatiu. A més a més, soc andorrana i em sento molt vinculada a la conservació d’aquest bé tan important per al nostre país.

Abans d’incorporar-t’hi, portaves les regnes d’INSGEO, una empresa de consultoria d’enginyeria que vas co-fundar. Per què vas decidir deixar enrere aquest projecte?

Soc enginyera civil i urbanista i, abans de començar a treballar, vaig completar un màster en Ciències i Enginyeria del Medi Ambient. Aleshores, la meva vida professional em va portar a treballar com a enginyera i després vaig obrir la meva pròpia consultoria d’enginyeria, però no tocava massa aquest vessant mediambiental. Així va ser com vaig anar descobrint la vocació de la gestió de patrimoni, que m’interessava més que entrar en un aspecte tan tècnic. Aleshores, quan va sorgir l’oportunitat de treballar a la Vall, va ser una gran oportunitat perquè aquest lloc recopilava valors com ara el fet de ser un patrimoni cultural, tenir rellevància per al país i despertar un interès internacional per part de la UNESCO.

“Malgrat que va costar molt trobar un consens, considero que aquesta és una fita molt important per al país”

Quelcom molt destacable de l’andorrà és justament aquesta estima pel país i, a més a més, la sensibilitat envers causes socials, com el teu cas, que has format part de l’equip de la Creu Roja Andorrana. Com valores aquesta experiència?

Penso que és important que cadascú aporti el seu granet de sorra a qualsevol causa, sigui en forma de voluntariat o en alguna altra. La Creu Roja Andorrana és una institució amb la qual he tingut vinculació des de sempre i se’m va proposar ser part de la junta, la qual cosa va representar tot un orgull.

Ara que tens 9 anys i escaig en la comissió d’administració de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, com avalues els resultats assolits quant a la preservació d’aquest espai natural?

Els resultats són positius. Potser aquests resultats no van al ritme que ens agradaria, ja que ens hagués agradat que aquests resultats haguessin arribat abans, però el més important és que anem cap endavant i mai cap enrere. Encara queda molt a fer i m’agrada que es noti una valoració favorable envers la Vall, que té un significat més enllà del natural, ja que forma part de la identitat del país.

En aquesta línia, molt recentment s’ha presentat una nova ordinació reguladora per preservar la Vall. Quines són les novetats més destacables d’aquest nou reglament que tant ha trigat a veure la llum?

Aquest nou reglament té com a propòsit unificar la normativa dels quatre comuns, ja que resultava molt complicat gestionar un mateix territori amb quatre ordinacions diferents. L’accés a la Vall va ser un dels temes més complicats i va dilatar l’arribada a un acord, però finalment ho hem aconseguit després de set anys de feina. És així com l’accés de vehicles rodats queda prohibit. Un altre dels aspectes recollits pel nou reglament és el de sancionar els actes vandàlics a les propietats privades dins de la Vall, ja que els seus propietaris se sentien desprotegits. Així mateix, hem aconseguit unificar els criteris d’acampada, ja que, en haver-n’hi diferents per cada comú, als visitants se’ls hi feia molt confús saber quin tipus de permís havien de tramitar.

Malgrat que va costar molt trobar un consens, considero que aquesta és una fita molt important per al país, ja que la mateixa gent manifesta la voluntat de mantenir protegida la Vall. Aquestes normes només tenen una finalitat de preservació d’un paisatge cultural, declarat Patrimoni de la Humanitat; mai no es tracta de minvar les llibertats de ningú.

Heu entrat com a soci en el projecte Pyrénées-Pass. Què comportarà aquesta relació?

Pyrénées-Pass neix d’una entitat que ha promocionat els Alps com a una destinació turística. Aleshores, com que va tenir molt èxit, es van fixar en els Pirineus per oferir el visitant internacional una connexió més directa amb aquest espai, ja que els parcs naturals per separat potser no són tan fàcils de ser identificats per un turista. Treballem la marca Pirineus a través del foment de la natura, la cultura, la gastronomia i les experiències dins d’aquest espai geogràfic. És així com la Vall del Madriu-Perafita-Claror se situa dins de la marca Pirineus, per donar més visibilitat a la nostra vall i preservar els seus valors culturals i naturals.