Sergi Mas: “M’agradaria retirar-me en Andorra i ’ho dic amb els ulls tancats”

Des de fa nou mesos és el director d’antena de Ràdio Valira i el presentador del programa “La Vida’, que es transmet pel mateix dial de l’emissora. Als seus 58 anys admet que encara té moltes ganes de seguir fent soroll i convertir els seus projectes professionals en una realitat, ja que la seva passió i vocació per la professió es mantenen intactes. Després de fer una llarga carrera professional en mitjans de comunicació espanyols assegura que es troba tan a gust al país que li agradaria retirar-se a Andorra.  

Text i foto: Noelia Farias

Molts periodistes treballen un temps en mitjans de comunicació andorrans i després d’haver guanyat experiència marxen a Catalunya a la recerca de noves oportunitats laborals. En el teu cas, el procés ha estat invers. Què et va portar a Andorra? Com va sorgir aquesta oportunitat?

L’oportunitat va sorgir, primer, per la meva insistència per venir al país i poder oferir, tant a entitats privades com públiques, continguts de comunicació, pòdcast i vídeos, entre altres propostes. També pel meu desig de viure a Andorra, perquè la seguretat que ofereix el país, jo no l’he conegut mai a Catalunya i, finalment, perquè vaig rebre la trucada telefònica del conseller delegat de la cadena pirenaica, Eduard Navarro. Em va trucar un 9 de febrer i em va dir: estic buscant director d’antena per a ràdio Valira, t’interessa? La veritat que em va sorprendre molt la proposta, perquè sempre he exercit la professió, no en cap càrrec directiu ni tampoc gestionant. Vaig acceptar el desafiament, però, a més a més li vaig demanar a l’Eduard un programa, perquè necessito fer ràdio. I d’aquesta manera va sorgir l’oportunitat.  Ja fa 9 mesos que soc a Ràdio Valira i estic encantat de la vida. És una emissora petita que, a més a més,  funciona molt bé.

És molt diferent passar de treballar per a grans mitjans de comunicació, on l’audiència mana i les pressions estan a l’ordre del dia, a dirigir tu mateix una emissora de ràdio?

No té res a veure com es treballa en un mitjà de comunicació gran que en un de més petit, però m’ho prenc com un repte. Crec que, quan agafes un projecte amb ganes, tot és diferent. Aquesta generació que vam néixer en els seixanta, per la qual cosa ja tenim una certa edat, i sembla que fins fa deu minuts en tenia només  35, però en realitat tinc 58, vulguis o no l’experiència t’aporta molt valor en les decisions que has de prendre cada dia. L’experiència t’indica amb qui has de parlar, quin és el millor moment per a promoure una campanya o quins poden ser els teus aliats per als teus pròxims projectes. Ara mateix estem muntant en les instal·lacions de Ràdio Valira un estudi de televisió, que estarà acabat per al gener, per a emetre continguts de ràdio també per televisió, per a canals de Twitch i per a Pirineus Televisió. Farem un paquet multimèdia que crec que farà trontollar una mica els mitjans de comunicacions andorrans ja que, malgrat la meva edat, tinc ganes de continuar fent soroll i generant coses importants.

Què et sembla l’ecosistema de mitjans de comunicació en un país que, amb només 80.000 habitants, té una ràdio i una televisió pública, dos diaris de pagament, un diari gratuït, una revista mensual d’actualitat, i diferents mitjans de comunicació digitals?

Hi ha diferents mitjans de comunicació a Andorra, molt més dels que has esmentat, i cadascú, defensa els seus interessos. No podria dir-te si són o no massa mitjans però, el que sí que és clar, és que el mitjà que no sigui sostenible segur que haurà de tancar. Al final, la referència d’un mitjà la trobes quan vas al bar a primera hora del matí, al restaurant o a la consulta mèdica, i trobes el diari A, B, C i D, o quan escoltes la ràdio Valira o la pública. Pot ser que en les estones lliures, aquesta referència canviï i triïs un mitjà digital. Hi ha opcions per a tothom, però no podria dir-te si són massa o si és bo o no.

Un dels meus primers propòsits és posar en funcionament el canal per a Twitch, per a transmetre el contingut de la ràdio Valira

Com és un país tan petit, creus que el periodista es troba més condicionat, amb menys llibertat al moment d’informar?

En certa manera sí, perquè és un país on tothom es coneix. A banda d’això, crec que la llibertat d’expressió està molt esbiaixada, perquè cada mitjà de comunicació posa les seves regles. Quan tu treballes en un mitjà ja saps en quina línia opinaràs, si és que has d’opinar o si et demanen la teva opinió. Evidentment, si opines, la teva opinió estarà condicionada pel mitjà i la persona que et paga. Crec que a vegades sobra soroll i falta silenci. No sempre fa falta opinar de tot, a vegades és millor fer una pausa i posar el fre de mà, perquè cal ser intel·ligent, no només per a preguntar sinó també per a contestar.

T’has instal·lat a Andorra per a dirigir Ràdio Valira i presentar el magazine del matí. Com et sents, com estàs vivint aquesta experiència?

Estic encantat de la vida. De fet, el meu programa es diu “La Vida”, perquè quan ja tens una certa edat dius: bé això és la vida. Com a títol és un bon contenidor perquè hi cap tot el que vull. En el meu programa puc parlar amb un pintor, una actriu o actor que a mi m’agradi i, si puc, sempre intento que sigui una persona del territori, perquè estic Andorra i soc jo el que s’està adaptant al país i no el país a mi. Encara que Espanya la tinguem al costat, Andorra per a mi és un país molt diferent. Em sento molt afortunat per aquesta oportunitat, també per com es viu i per la seguretat on vius. Estic superfeliç, més enllà que molts m’hagin advertit que no veuré l’horitzó, però no em preocupa, perquè quan vulgui veure el mar, baixo a Barcelona i ja està!, problema solucionat.

Des de la teva arribada fins al moment, has pogut implementar algun canvi o millorar algun aspecte a nivell programació?

No, encara no, perquè a mi m’agrada que els canvis es vagin fent a poc a poc. No soc de les persones que arriben, donen un cop sobre la taula i comencen a donar ordres. M’agrada que tot vagi fluint amb naturalitat. Un dels meus primers propòsits és posar en funcionament el canal audiovisual per a Twitch, per a transmetre el contingut de la ràdio. És un projecte que hem començat a treballar fa uns mesos i que té com a objectiu recuperar el to jove de l’audiència. Volem atreure els joves amb contingut interessant que es transmetrà per les plataformes digitals. Per això, el programa canviarà d’hora i passarà a emetre’s a la nit. És veritat que la nit convida a formats més amables i que requereixen un altre tipus de llenguatge, però serà tot un desafiament.

No creus que amb l’arribada de les xarxes socials i el canvi que s’està produint, cap a un format més audiovisual, farà que la ràdio perdi una mica la seva màgia?

Sí, es perd una mica la màgia. Qui no s’ha sorprès quan ha vist la cara del seu locutor favorit? Que en molts casos ha generat decepció i en altres alegria. Crec que la ràdio té un punt de teràpia, perquè més enllà que tu no coneguis al locutor o la locutora, confies en aquesta persona, perquè la ràdio genera aquesta complicitat i confiança amb l’oient. La veu que t’acompanya és com un medicament. Pot ser que amb l’arribada del format audiovisual a la ràdio, és cert que s’ha perdut una mica el romanticisme amb el locutor, però si la impressió que t’ha generat quan l’has vist és bona, pot ser que aquesta relació que ja havien establert abans, encara s’enforteixi més.

Tens més de 85.000 seguidors a Twitter i més de 20.000 a Instagram, com d’importants són les xarxes socials avui en dia per a un comunicador i també pels mitjans de comunicació?

Per a un mitjà de comunicació són molt importants, perquè és a les xarxes socials on l’audiència realitzarà el seu retorn. Tot el que produeixes ha d’estar penjat a les xarxes socials perquè, avui dia, són les eines que més visibilitat donen i que major abastat tenen. De forma particular, també generen beneficis molts semblants als mitjans de comunicació. Ara estic travessant un moment en el qual opino menys i informo més. Dono només informació, per què? Perquè Twiter és un bar desagradable, Instagram és com una granja, però una mica més amable, i Facebook és com un bar, que porta molts anys, però que encara es manté i, sobretot, que utilitza la gent més gran. Hi ha molta gent que sense conèixer-me opina, insulta, cerca la confrontació i la veritat és que això ja no m’interessa, perquè és una cosa que no em suma.

M’agradaria moltíssim comptar a Ràdio Valira amb una noia que porti la ràdio a les venes, perquè pugui fer tot tipus de  transmissions esportives

Quines condicions hauria de reunir un bon comunicador?

El més correcte seria que et digués: neutralitat, però la veritat és que ningú és neutral. Per a mi un bon comunicador és aquella persona que té una vocalització i dicció perfecta i, en segon lloc, que disposa de bons recursos gramàtics per a poder explicar el que vol dir perquè la gent l’entengui.

On creus que està la clau perquè la professió no t’acabi cremant?

La clau és que t’apassioni la professió i que cada dia te’l prenguis com un nou dia. És cert que és un tòpic, però és així. Com a comunicadors, tenim la possibilitat de poder parlar amb gent, de preguntar coses que ens interessen, o que creiem que ens interessa, o pot ser no, però cal fer l’exercici de posar-se en el lloc de l’altre i seguir. La passió i la vocació en un 99% dels casos es porta en les venes. Jo, als 7 anys agafava un magnetòfon i gravava coses que sortien per la televisió. La vocació és la que fa que aguantis certs dies que no són tan bons i en els quals no vols seguir més. M’ha passat moltes vegades però, si tens passió, passes pàgina i segueixes el teu camí. També he de dir que és necessari començar nous projectes que et motivin a seguir, crec que això és fonamental.

Què falta perquè el periodisme esportiu s’obri del tot i no estigui tan dominat pels homes?

És cert que, durant molts anys i històricament, la dona s’ha relegat a programes de voleibol, gimnàstica rítmica, i que en futbol només hi havia, com a molt, una o dues. No obstant això, des de fa uns anys s’han començat a incorporar als programes esportius i s’està fent cada vegada més visible la seva presència en aquest àmbit, que continua dominat pels homes. Crec que encara falta més formació i més interès per poder desenvolupar aquest rol dins del món esportiu. Per a mi és una molt bona notícia que les dones formin part dels programes esportius. De fet, m’agradaria moltíssim comptar a Ràdio Valira amb una noia jove, professional, amb ganes i, sobretot, que porti la ràdio a les venes, perquè pugui fer tot tipus de  transmissions esportives. Encara no l’he trobat, però segur que la trobaré.

Ets un comunicador polifacètic. T’has dedicat durant molt de temps a fer humor, a imitar a polítics i personatges catalans. Hi ha algun personatge d’Andorra al qual t’agradaria imitar?

Sí, hi ha dos o tres polítics que els imitaria ja, però em fa falta entrenar la modulació perquè la veu surti perfecta i que l’oïdor, al cap de dos segons d’escoltar-me, sàpiga que estic imitant al cap de Govern, Xavier Espot.

Encara et queden somnis per complir en el món de la comunicació?

Sí, encara em queden molts! Imagina’t, en tinc 58 anys i crec que duraré uns 30 més, viuré fins als 90, si és que abans no caic al Valira. Encara em queden molts projectes per complir, encara que no et diré quins. No són un secret d’estat, però són projectes que m’encantarien fer, malgrat que encara no he trobat el temps per a poder-los realitzar.

T’agradaria jubilar-te treballant a Andorra?

Sí, súper sí! M’agradaria retirar-me a Andorra i t’ho dic amb els ulls tancats. Els veïns que venim del sud sabem el que hi ha allà i el que hi ha a Andorra. La seguretat que ofereix aquest país no la canviaria per res. La vida m’ha regalat aquesta oportunitat de treballar aquí als meus 58 anys. A vegades penso que hauria d’haver vingut abans, però en aquell moment ho vaig intentar i no va sortir, però ara sí. Aquí em quedo, sens dubte, perquè tinc molts projectes per complir.