Samantha Bosque, un estiu sense tocar de peus a terra
La Samantha Bosque ha viscut un estiu enfilada dalt d’una bastida, a molts metres de terra, complint els encàrrecs que li han arribat després de l’esplèndid mural que va pintar a l’edifici del comú d’Andorra la Vella. Ara acaba de culminar una altra obra espectacular a la façana posterior de l’hotel Roc Blanc d’Escaldes. Amb el retorn a la terra ferma, la Sam té grans projectes que s’aniran desvetllant.
Com es viu un estiu pels núvols?
Genial… tinc la sensació de gaudir de l’alçada, de l’aire lliure, quan estic pintant i m’aturo un moment, em giro i domino les muntanyes i el paisatge. Crec que enyoraré estar enfilada dalt d’una bastida… És una experiència increïble!
Has treballat en bastides molt altes?
Doncs sí, en els murals més grans superaven els 20 metres d’alçada.
Foto: Samantha Bosque
Quants murals has fet aquest estiu?
Vaig començar al maig amb la façana del carrer Doctor Nequi a Andorra la Vella, vaig seguir al juny a Canillo, on en vaig fer dos, al juliol he fet el de l’hotel Roc Blanc, a Escaldes-Engordany, i a l’agost el d’Encamp, que ha estat el més gran de tots, uns 400 m2 de superfície, conjuntament amb el de la plaça del Poble que fa aproximadament la mateixa mida.
“La peculiaritat del mural de l’hotel Roc Blanc és que és una façana plena de finestres”
Quina és la principal característica del mural del Roc Blanc?
D’entrada, la peculiaritat d’aquest mural és que era una façana plena de finestres, no una paret mitgera com les que faig habitualment. Llavors el plantejament havia de ser completament diferent, calia integrar el disseny amb les finestres. Havia de transmetre la vida diària de l’hotel a través de la meva pintura. Crec que cada mural ha de comportar un missatge, m’agrada donar lògica a cada treball. Per això vaig pintar personatges que treballen a l’hotel, el grum amb les maletes, la cuinera, el jardiner podant els arbres, el cambrer… Fins i tot hi vaig afegir finestres pintades amb personatges que apareixien al darrere. La finalitat era que, a través del mural, tothom pogués viure la vida de l’hotel.
Ara tothom s’ha animat a fer murals…
L’art urbà és una forma artística molt interessant que cada vegada és més present als carrers de les ciutats. És una manera de fer arribar l’art a tothom i d’embellir els carrers, a Andorra s’havia fet alguna cosa, però no amb aquesta intensitat. Estic contenta d’haver format part d’aquesta arrencada. Està molt bé que Andorra utilitzi els seus espais urbans per introduir l’art.
El de l’hotel Roc Blanc és el primer mural d’iniciativa totalment privada, no?
Sí, el de l’hotel Roc Blanc enceta els murals d’iniciativa privada, estic molt contenta que hagin cregut en mi i m’hagin encarregat el projecte. Fins ara tots els murals que he fet havien estat a iniciativa comunal, tot i comptar amb la col·laboració dels propietaris de les parets dels edificis on s’havien d’ubicar els murals.
Has estat seleccionada per participar a una exposició important a Trieste…
Sí, arran de la meva participació a la Biennal de Venècia el 2013, la Fundació Benetton em va contactar i em van demanar de participar en el projecte Imago Mundi, una organització que busca artistes pel món sencer i organitzen exposicions. En el marc del projecte Art Theorema 1, vaig exposar una obra a Trieste, en la mateixa línia de jugar amb els negatius, com vaig fer a la Biennal.
Quins són els teus projectes?
En tinc un en fase de gestació, que s’anomena Underground, que parla de la identitat dintre del submón urbà de les ciutats i el metro. De moment està agafant forma, no tinc data concreta, estic fent recerca i quan ho tingui clar, començaré a buscar a qui li pot interessar el projecte.
