Salvador Lévaro Arroyo: “La disfunció erèctil és un problema més comú del que es pensa”
Des de fa dos anys treballa a Andorra. És metge, especialitzat en urologia. Va començar treballant, primer fent guàrdies d’urologia, a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, i al novembre d’enguany, va obrir la consulta a la clínica Verge de Meritxell. Reconeix que la ciència i la medicina sempre li han despertat interès, és per això que va decidir especialitzar-se en el camp de la Urologia. Avui en dia, Salvador ens explica de què tracta aquesta disciplina i per què és tan important acudir a l’uròleg.
Fotos: Natalia Montané
A grans trets, ens podries explicar què és la Urologia i per a què serveix?
La Urologia és una especialitat mèdic-quirúrgica que s’encarrega de la prevenció, diagnòstic i tractament de malalties de l’aparell urinari (ronyons, bufeta, uretra) tant en l’home com en la dona, així com de l’aparell genital masculí (penis, testicles i pròstata).
A l’uròleg l’hem d’identificar per als homes i al ginecòleg per a les dones o també hi ha dones que tracten certes patologies amb l’uròleg?
Es creu que l’uròleg només atén homes, no obstant això, no és així, també atenem les dones, ja que l’aparell urinari és el mateix en tots dos casos.
“La visita a l’uròleg hauria de ser periòdica a partir dels 50 anys”
Creus que als homes els costa molt parlar de temes i problemes vinculats a la salut sexual o ja no és tabú?
Malgrat que avui en dia es tendeix a parlar més sobre problemes de salut sexual, com ara les malalties de transmissió sexual, problemes de fertilitat en l’home, curvatures del penis, entre altres, la disfunció erèctil i l’ejaculació precoç continuen sent un tabú per combatre. Aquest tabú impossibilita a l’home a acudir a una consulta mèdica especialitzada, sigui per desconeixement dels tractaments o per vergonya.
A partir de quina edat es recomana que un home visiti a l’uròleg per a revisar la pròstata?
A partir dels 50 anys, en cas de no existir antecedents de càncer de pròstata en familiars de primer grau (pare, germà), es recomana als pacients acudir a l’uròleg per a realitzar les proves necessàries per a la detecció primerenca del càncer de pròstata. Si existeixen antecedents de càncer, en parents de primer grau, es recomana iniciar l’estudi a partir dels 45 anys i per als qui tinguin o hagin tingut més d’un parent, de primer grau amb càncer de pròstata, a una edat primerenca, s’hauria d’iniciar la revisió no més enllà dels 40 anys.
“El càncer de pròstata és el segon més freqüent entre els homes”
Encara continua havent-hi resistència a les revisions?
Encara existeix resistència per part de l’home a la realització de l’examen, mitjançant tacte rectal, per a la detecció de càncer de pròstata. Però, en l’actualitat, si un pacient no creu adequada la realització del tacte rectal, és possible complementar l’avaluació amb altres proves en relació amb els resultats de l’antigen prostàtic específic, el qual s’obté per una mostra en sang i una ecografia prostàtica abdominal.
Hi ha algun senyal a la qual un home ha d’estar atent per a acudir a l’uròleg?
La visita a l’uròleg hauria de ser periòdica, a partir dels 50 anys o abans, en cas d’existir antecedents en la família de tumors de la via urinària (ronyó, bufeta) o pròstata. Un home hauria d’acudir a revisió, si presenta símptomes, alguna dificultat o molèstia per a orinar, si té presència de sang en l’orina o l’esperma, dolor en els testicles o el perineu i problemes d’erecció o en l’ejaculació, amb la finalitat de rebre el tractament oportú. Per als problemes de salut sexual, es tendeix a evitar la visita a l’uròleg per vergonya. Avui en dia, la disfunció erèctil pot ser símptoma d’altres problemes de salut greus com ara les malalties cardiovasculars, la diabetis o la síndrome metabòlica, per la qual cosa convé controlar-les com més aviat millor.
La disfunció erèctil és un problema molt generalitzat? Com es pot tractar?
La disfunció erèctil és un problema més comú del que es pensa i afecta aproximadament al 20% dels homes (1 de cada 5). La disfunció erèctil pot ser un senyal d’alarma de malalties del cor i es presenta qualsevol edat, encara que és més freqüent a partir dels 40 anys. És important identificar la causa (Psicològica, Hormonal, Vascular (Diabetis, Hipertensió Arterial, Tabaquisme) i depenent de la causa es podrà aplicar un tractament dirigit que pot ser, des de l’ús de teràpia de salut mental, medicaments orals, ones de xoc i dispositius de buit, injeccions i, com última opció, l’implant de pròtesi de penis.
Quines afeccions o malalties es poden detectar si una persona acudeix a temps a un control?
És molt important realitzar difusió i campanyes de salut per a conscienciar a l’home de la importància d’acudir a revisions urològiques periòdiques, amb la finalitat de prevenir i detectar de manera precoç malalties urològiques. El més adient seria visitar a l’uròleg, abans de presentar algun tipus de patologia crònica o un quadre que necessiti un tractament d’urgència. El càncer de pròstata és el segon més freqüent entre els homes i, a Andorra, el càncer de bufeta urinària és el càncer amb més incidència en els últims 5 anys. La detecció primerenca del càncer de pròstata, testicle i de bufeta, té una alta taxa de curació, si es detecten a temps.
“A Andorra, el càncer de bufeta urinària és el càncer amb més incidència en els últims 5 anys”
En la teva pràctica diària com a uròleg, quines patologies són les que tracta més sovint?
Infeccions de vies urinàries, problemes de la pròstata (prostatitis, Hiperplàsia Benigna de pròstata “creixement benigne de pròstata”) litiasi urinària, Tumors vesicals, problemes de salut sexual (Disfuncions sexuals, fertilitat). Algunes d’aquestes patologies no requereixen una intervenció quirúrgica; però les que sí, les tracto directament a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell”
Des que va començar a treballar en el camp de la Urologia, i fins a l’actualitat, hi ha una major tendència a la demanda de la vasectomia o es manté en el mateix nivell?
Sí, avui en dia, existeix major tendència a la realització de la vasectomia. El més important és explicar-li a la parella en què consisteix el procediment, que és segur i eficaç i deixar a un costat les falses creences, ja que no ocasiona alteracions en l’acompliment sexual, disminueix embarassos no desitjats i l’ús d’anticonceptius en la dona.
Quins tipus de tractaments urològics presta en l’actualitat?
Tractaments mèdics-quirúrgics com ara resecció transuretral de pròstata, resecció transuretral de tumors vesicals, circumcisió, vasectomia, varicocelectomia, orquidopèxia en torsió testicular, tractament de la urolitiasi, correcció de curvatures del penis que poden ocasionar relacions sexuals doloroses, tractament de disfuncions sexuals i problemes de fertilitat, per esmentar alguns.
Creu que la societat ha perdut la por a les malalties de transmissió sexual o creu que som cada vegada més conscients dels riscos?
Actualment existeix major irresponsabilitat i falta d’orientació sobre la mena de factors de risc. Conèixer els riscos que involucra cada pràctica sexual ens ajudarà a prevenir malalties de transmissió sexual, que a vegades poden generar problemes d’infertilitat i malalties cròniques com a VIH.
“1 de cada 5 homes pateix de disfunció erèctil Aquesta pot ser un senyal d’alarma de malalties del cor i es presenta a qualsevol edat”
La urologia, igual que altres especialitats de la medicina, ha anat evolucionant amb el pas del temps. On diria que es pot reflectir aquesta evolució?
Un exemple d’aquesta evolució és el tractament de la litiasi urinària, la qual ocasiona el còlic renouretral. En l’actualitat existeixen instruments endoscòpics que són molt prims, que permeten entrar a la via urinària bufeta, urèter, i arribar fins al ronyó per a tractar càlculs, que se situen en les vies urinàries, i poder fragmentar-los i extreure’ls.
Quines recomanacions o consells se li pot donar a una persona que té por o vergonya d’acudir a un especialista per a tractar algun problema com els que va esmentar abans?
Com a consell m’agradaria dir que moltes vegades el que ens fa vergonya és més comú del que creiem i que, perdre la timidesa, és el primer pas per a evitar que certs patiments avancin. El metge tractarà el problema amb confidencialitat i privacitat.
