Rosa Mujal: “L’art m’ha salvat la vida, és com el menjar, és vital per a mi”

La Rosa Mujal és professora d’art però abans que tot, té una profunda ànima d’artista. Està preparant una exposició de cara a finals d’any, però mentrestant està exposant a Anyós Park obres de petit format, un aperitiu del que serà la futura mostra.

Quin és el seu paper a La Capsa Espais de Creaciò?

Dirigeixo l’espai creatiu de la Capsa d’Ordino i la Massana, un centre mancomunat d’art on treballo des de l’any 2006. Bàsicament m’ocupo de l’àrea de dibuix i pintura i la direcció dels espais.

També està exposant quadres a Anyós…

Des d’Anyós Park van voler fer als clients una proposta cultural, més enllà de l’esquí i les compres. Llavors van oferir a artistes del país d’exposar al vestíbul de l’hotel. Em va semblar una bona iniciativa i vaig ser la primera artista d’Andorra a inaugurar l’espai. Els quadres hi seran fins al 30 d’abril i la intenció dels organitzadors és proposar als visitants les obres d’un artista andorrà amb una exposició que durarà tres mesos.

Com són les obres?

Exposo una vintena d’obres de petit format, i encara que l’objectiu no era vendre, al final se n’ha venut unes quantes. Són uns esbossos en tècnica mixta, aquarel·la , transfer i brodat, que són la base de l’exposició que estic preparant per a finals d’any. En les meves obres parlo dels lligam afectius entre mares i fills. D’altra banda, el 14 d’abril participo al Vidmar Festival a Vilassar de Mar, amb una selecció d’obra que no he mostrat a Anyós Park. Es proposa a artistes de diferents disciplines, músics, dissenyadors… durant tot un dia hi ha diferents expositors i esdeveniments al voltant de la cultura.

“És molt trist que avui només hi hagi una galeria d’art privada al país”

Pintura figurativa?

Sí, intento conceptualitzar un somni de la companya amb qui preparo l’exposició de finals d’any, la Girasol Blanco. Ella va somiar amb una mare que dona el pit al seu fill i el nen sempre li agafa un ble de cabells i se l’enrosca als dits; el nen va creixent i un dia comença a estirar els tres fils que queden i es troba amb la mare que ja és molt velleta i llavors decideix deixar-se créixer els cabells perquè sigui la mare qui se’ls pugui enroscar als dits. A partir d’aquí estic creant tots els quadres, que aniran acompanyats dels textos de la Girasol. Serà una exposició molt bonica que convidarà l’espectador a reflexionar amb els lligams amb la mare i els fills.

Què significa la pintura per a Rosa Mujal?

M’ha salvat la vida, és com el menjar, és vital per a mi. Diuen que la poesia serveix per posar paraules boniques als nostres mals. Penso que la pintura i el dibuix tenen la mateixa finalitat, per posar imatges a les nostres inquietuds.

Com veu el moment artístic que viu Andorra?

És trist que avui només hi hagi una galeria d’art privada. La resta han tancat totes! Només hi ha les institucionals i és una llàstima perquè hi ha molts artistes al país que fan coses molt boniques. Abans hi havia moltes galeries privades, cada comú tenia la seva sala, però ara les coses han canviat molt. Els artistes d’Andorra estem orfes, no se’ns acompanya gens. Abans hi havia tallers d’art que propiciaven els intercanvis entre nosaltres, però ara ens hem de buscar la vida. Amb tot, no es pot dir que la gent es desinteressi de l’art, perquè hi ha zones com el triangle de l’art d’Andorra, a Escaldes-Engordany, amb l’Artalroc, el CAEE i el Thyssen, que val la pena visitar.

Quins són els seus pintors preferits?

Una colla… Sobretot dones, com la Louise Bourgeois, la Gina Pane, la Sophie Calle, la Tracey Emin o l’Annette Messager. És curiós que les meves preferides siguin artistes dones, no és per feminisme, més aviat per la seva sensibilitat. També m’agraden els clàssics, com Picasso, Gauguin i els pintors de principis del segle XX i de la postguerra.