Remei Calvet, una dona que fa història
Als seus 82 anys segueix ferma al peu del canó al capdavant de l’hotel Festa Brava, que dirigeix des de fa 45 anys. Amb alegria, entusiasme i sempre amb el somriure, la Remei Calvet rep els seus clients fidels. La seva història comença a l’Andorra dels anys 30, al barri antic de la capital.
Quan arriba la seva mare a Andorra?
La família de la mare, la Remei Ginesta Mitjavila, era de Seva, el poble del corredor de motos Àlex Crivillé, els avis eren cosins germans. Quan tenia 6 anys, ella va perdre la seva mare, i el meu tiet-avi, el Francesc Mitjavila la va portar cap a Andorra. Llavors, el meu avi també es va venir a instal·lar aquí i va posar la carnisseria a la plaça Príncep Benlloch; van anar a viure a Cal Pastisser, on vaig néixer. I et diré una curiositat: un dels meus besavis materns, era el responsable de la famosa farmàcia de Llívia, i l’avi de la meva mare, el Miquel Mitjavila, va ser qui va venir a muntar la Farmàcia Mitjavila, el 1891, que encara avui és a la plaça Príncep Benlloch, on van portar alguns pots i objectes de Llívia.
Parli’m dels seus records d’infant.
Era una nena feliç, de petita recordo que m’agradava molt anar a jugar a la Casa Plandolit, a Ordino, amb les joguines de les nenes de la casa. El meu pare m’hi deixava quan anava a comprar bestiar a la tieta Coloma, de Casa Plandolit. En tinc molts bons records.
Acaba l’escola i comença a treballar al negoci familiar?
Havia començat a ajudar a la carnisseria, però ben aviat vaig canviar de sector. Els meus pares van traslladar la botiga al Cap del Carrer i van deixar el seu local a l’Artemi Pascó i al Joan Anglada, que hi van instal·lar el Basar París, a condició que m’ensenyessin l’ofici de dependenta i que al cap de 4 anys jo n’agafés la responsabilitat. I així va ser, em vaig trobar als 18 anys portant la botiga, venent “souvenirs”… Era molt divertit vendre castanyoles als turistes! L’Artemi i el Joan m’havien ensenyat molt. Llavors vaig canviar-li el nom per Basar Ginesta, en honor del meu avi.
“Vaig ser la primera dona en formar part de la directiva del Futbol Club Andorra”
Va ser la primera dona comissionada de poble al comú…
Sí, és tot un orgull! Vaig entrar al comú d’Andorra la Vella i vaig ocupar el càrrec de comissionada de poble. També vaig ser la primera dona en formar part de la directiva del Futbol Club Andorra. El meu pare i el meu germà jugaven a l’equip, hi anava cada diumenge! M’ocupava de les relacions públiques, treballava amb l’entrenador Moreno Manzaneque per fer tota la gestió a la Vegueria dels papers dels jugadors, molts dels quals encara viuen a Andorra, van venir per jugar a futbol i es van instal·lar al país.
Mentrestant seguia al Basar Ginesta?
Sí, i tant! El 1958 vaig començar a vendre-hi també diaris. Després el comú va tirar la casa a terra i em van donar la botiga a la passarel·la de la plaça del Poble.
Com comença l’hotel Festa Brava?
L’edifici de l’hotel era propietat dels meus pares, però la gestió la duien els pares del Carlos, el meu marit. El Carlos no volia saber res de l’hotel, només s’ocupava del gimnàs. Se’m va acudir que podia ampliar els articles que venia a la botiga, que havia traslladat més a prop de l’església, amb màquines i articles per al gimnàs, un canvi que va funcionar molt bé. Com que ningú no volia portar l’hotel, vaig decidir agafar-lo jo. D’això fa 45 anys… La meva mare es va posar malalta i jo no podia amb tot; al Basar Ginesta tenia una empleada molt fidel, i vaig decidir deixar-li la botiga. Al cap d’un temps va haver de marxar del local de la plaça, i es va instal·lar al carrer Dr. Mitjavila, on encara hi és avui. Sempre he tingut la gran sort de comptar amb uns empleats i uns col·laboradors excel·lents.
“He tingut la gran sort de comptar amb uns empleats i uns col·laboradors excel·lents”
L’hostaleria era la seva vocació?
Saps què passa? Que faci el que faci ho faig a gust. I això és una sort! Mira, l’any passat em van fer un homenatge com a dona hotelera, amb motiu del Dia mundial de la dona treballadora amb altres dones del ram. Amb tot, he de reconèixer que avui s’ha perdut l’esperit de companyonia que hi havia a la Unió Hotelera, ens ho havíem passat molt bé.
Com ha viscut l’evolució del turisme a Andorra?
Recordo amb molta nostàlgia el turisme de la pandereta i les castanyoles… Els francesos que venien a l’època del Duralex eren encantadors! Treballàvem amb grups, servíem més de 200 menjars cada dia, venien els autobusos d’Ax-les-Thermes, arribaven al matí i marxaven al vespre. També teníem molts valencians que s’aturaven aquí de pas cap a Lourdes.
Com veu el turisme avui?
Aquesta setmana hem tingut bons turistes, alguns francesos, valencians, portuguesos i bascos. Som un hotel petit, que he renovat completament, i tinc la sort de comptar amb una clientela fidel.
De què està més satisfeta?
De la meva família, sens dubte. Soc molt feliç de veure’ls reunits al meu voltant. És el meu orgull.
Si li deixessin tornar a viure la seva vida, què canviaria?
Faria exactament el mateix, estic molt satisfeta de la vida que he tingut.
També ha fet política…
Sempre he estat socialista, era militant activa de Nova Democràcia, al costat del Jaume Bartumeu, el millor polític que ha tingut mai el país, també amb la Rosa Ferrer, una gran dona, i el Jordi Cinca. No vaig anar mai a les llistes, feia la feina de camp, havia ensobrat molt! Ara tot ha canviat molt, la política ja no m’interessa gens.
__________________________________________________
La Remei Calvet Ginesta neix el 16 d’agost de 1934, a Andorra la Vella, al carrer de la Vall, a Cal Pastisser. La seva mare havia vingut a Andorra de ben petita i es va casar amb l’Antoni Calvet, de Cal Calvet. La seva àvia, era de Cal Cremat d’Anyós. La Remei primer va anar a les monges de la Sagrada Família i després a l’escola a la Seu d’Urgell, però hi va haver problemes de papers a causa de la guerra i va tornar a Andorra per anar a l’Escola Francesa. Ben aviat es va posar a treballar al Basar París, del qual n’agafa la responsabilitat al cap de 4 anys i que es converteix en el Basar Ginesta.
L’any 1960 es casa amb el Carles Muñoz, que va morir ara farà quatre anys. Després agafa la responsabilitat de l’Hotel Festa Brava, una tasca de la qual encara se n’ocupa personalment. No té fills però explica amb orgull que té uns nebots extraordinaris. Un d’ells, el David, viu amb ella des dels 12 anys. Té cinc renebots que l’adoren, igual que la resta de nebots. És una gran aficionada a la lectura i a la música, així com a l’esquí, al gimnàs, a la bicicleta i al futbol.
