Raül Ferré, d’esquiador a campió d’automobilisme de muntanya

Nascut el 10 de desembre de 1997, a Andorra la Vella, Raül Ferré es va iniciar des de molt jove en el món de l’esquí, però la seva passió pel motor li ha permès explorar nous horitzons. Recentment consagrat com a guanyador dels campionats d’Espanya i de Catalunya de Muntanya, Raül ha mostrat un ascens exponencial com a pilot.

Fotos: Fotoesport · Raül Ferré

Com i quan vas començar la teva carrera com a pilot?

Des de molt petit he tingut una afició molt gran per l’automobilisme. Des dels 12 anys li insistia al meu pare que jo volia fer kàrting, córrer en cotxe, però ell se’n negava i em deia que esquiés perquè el món dels cotxes és molt difícil. Tot va començar a l’Automòbil Club d’Andorra (ACA), quan vaig visitar el Toti Sasplugas. Com que sempre he estat un “empollón” dels cotxes i em passava tota l’estona mirant vídeos i aprenent amb simuladors, vaig demanar-li que em deixés provar sort a la Course de Côte d’Arinsal, ara fa dos anys. Quan va veure el cotxe, em va dir que estava “sonat”, que el cotxe era molt potent i que, sense experiència, això podria ser molt perillós per a mi. Al final, el vaig convèncer que em deixés córrer i vaig aconseguir el meu primer podi en la primera cursa en la qual participava. Els meus pares tampoc en sabien res, perquè estaven de viatge… imagina’t com ho vaig muntar! (Riu).

Ja em deies que ets un “empollón” de l’automobilisme, així que imagino que has de tenir algun pilot de referència que t’inspiri?

De pilots referents, no en tinc cap. Si em demanes per algun pilot d’Andorra que segueixi, et diria que el Joan Carchat, especialment perquè el seu pare, que va morir fa alguns anys, era el meu professor d’esquí. De veritat que Joan era molt bo en els ral·lis i tenia un do, i per això el seguia i aprenia d’ell; alguna vegada també vaig fer de copilot d’ell i d’altres pilots realment bons. Molta gent diu que tinc un talent innat, però no són conscients de tota la feina que hi ha darrere. Encara em queda molt per aprendre.

Essent el teu any de debut en la competició, què va representar per a tu assolir la posició més alta del podi al Campionat d’Espanya de Muntanya?

L’objectiu d’aquest any no era participar-hi, sinó competir en el Campionat de Catalunya, ja que, l’any passat, vaig ser subcampió i l’objectiu principal era guanyar aquest campionat, cosa que també hem fet. Però, com que l’any va ser atípic i es van reduir el nombre de proves, vam fer el Campionat d’Espanya per provar sort. Vam competir a Bolulla-Tàrbena i a Eivissa, motiu pel qual va ser difícil de gestionar la logística, però va valer la pena malgrat que també va ser molt complicat. Afortunadament, el cotxe és nou i va anar bé, però vaig haver de fer algunes modificacions entre curses per a adaptar-lo al meu gust. Ha estat molta feina… Quan miro que he guanyat els campionats de Catalunya i d’Espanya en tan poc temps, no m’ho crec.

El teu pare ha canviat d’opinió sobre la teva carrera com a pilot?

Quan vaig començar, el meu pare no apostava ni un duro per mi, en recordava que sobretot no “piqués”… bàsicament que no fes el ridícul. Però ara tot és diferent, està supercontent i molt motivat.

És clar que l’Automòbil Club d’Andorra aposta pels joves pilots però, en el teu cas, quina ha estat la seva aportació o suport a la teva carrera?

A la primera cursa que vaig fer, vaig córrer per lliure; una vegada van veure el resultat que vaig assolir, van decidir donar-me suport a les següents curses i assumir les despeses d’inscripció. Pensa que, per participar en cada cursa, s’ha de pagar un import de 200 o 300 euros… Això val calés, però ho assumeix l’Automòbil Club d’Andorra. Les rodes de premsa, esdeveniments i difusions en mitjans de comunicació, també tenen un cost, i ells se’n fan càrrec. Amb el suport del Govern i depenent dels resultats, també rebem ajudes a través de beques.

“Quan miro que he guanyat els campionats de Catalunya i d’Espanya en tan poc temps, no m’ho crec”

A simple vista, l’automobilisme sembla ser un esport molt difícil d’accedir-hi i bastant costós. Per a qualsevol persona, quins serien els passos a fer per poder començar en una disciplina com la que practiques?

L’obstacle en aquest esport són els diners. Realment, el que cal és despuntar perquè la gent aposti per tu. Jo tenia la idea de començar i fer-ho bé, des del principi, ja que no em podia permetre el que em demanaven, que havia de vigilar i anar, a poc a poc, perquè vaig començar amb 20 anys, que és una miqueta tard, però vaig voler fer-ho “a lo grande”. Tot és el resultat de la concentració, entrenament, constància i disciplina, com en qualsevol esport. Si ets un tio ambiciós i tens talent, sempre et sortirà bé.

Part de la confiança que pots sentir és conseqüència, en part, del suport dels patrocinadors. Quines empreses t’ajuden en la teva carrera esportiva?

Compto amb el suport de Pyrénées Andorra, Pyrénées Motors –a través de BMW Madrid–, CISA Immobiliària, Generali Andorra, Grup Heracles, Tot Natura, Bigfoot Andorra, Hotel del Pui, Apartaments Bonet, Racing Loop, Transports Areny, Pneumàtics Pirineu, Automòbil Club d’Andorra i Unitas. També cal mencionar l’equip per al qual corro, SpeedCar.

Essent tan jove, segurament has de compaginar la teva vida com a esportista amb la part acadèmica. Com portes això?

Estudio el cinquè any d’Osteopatia, a França. A partir de juny, ja estaré diplomat i serà un gran pes que em trauré de sobre. Però és veritat que sempre he estat compaginant l’esport amb els estudis… sempre he estat acostumat a fer hores extres.

Quins són els teus pròxims objectius ara que ets campió d’Espanya i de Catalunya?

Per a l’any que ve, l’objectiu és fer el Campionat de França de Primera Divisió, que és un nivell superior, ja que França és un referent en el món del hillclimb o l’esprint de muntanya. Estic en converses amb diferents marques franceses perquè pugui córrer en una categoria superior, però, en cas que no sigui possible, tornaria a repetir el cicle d’enguany.