Pere Moles, estripagecs internacionals

El creador andorrà Pere Moles ha estat seleccionat per participar en un dels grans certàmens internacionals d’art a l’aire lliure: l’Sculpture by the Sea, a Austràlia, on s’endurà els seus ja característics estripagecs.

Pere Moles Sans, nascut a Escaldes el 23 de març de 1971, va estudiar disseny gràfic a Barcelona, on va tenir un estudi de disseny durant deu anys. Torna a Andorra per obrir també un estudi de disseny des d’on treballa per diverses institucions i particulars. El seu pas pel comú d’Escaldes-Engordany, on va ser conseller de Cultura, el va fer adonar-se de les mancances en l’àmbit de la cultura i va decidir promoure activitats culturals diferents i representar artistes. Era el moment de la crisi i va crear l’empresa Reunió de Papaia, des d’on va començar a organitzar exposicions també a Catalunya, on va fer-ne una sobre Salvador Espriu i l’altra sobre els fets de 1714. “Eren unes exposicions de baix cost creades des de zero i que ens van contractar els ajuntaments”, indica.

Què tenien d’especial aquestes exposicions?

Eren exposicions al carrer, amb mòduls de gran format i amb un cost molt reduït. Després de fer la de Salvador Espriu, vam fer la de 1714, amb el Mikkimoto que era el comissari del tricentenari i ens la van contractar a més de 50 municipis de Catalunya. Vam haver de construir tres exposicions iguals per poder respondre a la demanda. A partir d’aquí va sorgir la idea de fer una biennal d’art a Andorra, Landart, de la qual hem fet ja dues edicions. Tenim un paisatge espectacular i s’havia de posar en valor. La primera biennal va ser el 2015, la segona, el 2017, i ara estem treballant ja per a la del 2019.

Parlem dels estripagecs…

Hi tinc com una fixació… (riu). Els busco per tot arreu, els fotografio, els amics m’envien fotos quan en troben… Aquest element tradicional que tenim tan associat a la nostra cultura andorrana i pirinenca, jo el trec del seu context habitual de protegir les cases per les seves finestres per convertir-lo en un element d’art contemporani

“Els estripagecs han estat seleccionats per participar a Sculpture by the Sea, a Austràlia, tot un referent mundial en l’art a la natura”

Vaig començar amb un conjunt escultòric ‘Estripagecs als 4 vents’ al Parc Natural de Sorteny, que hi va haver molt interès en què s’hi quedessin de forma permanent, una obra monumental de cinc tòtems de vuit metres. La tossuderia del que era cònsol en aquell moment, el Ventura Espot, va ser determinant per a l’èxit del projecte. Després es van col·locar els 6 estripagecs als 6 cims més alts de la parròquia d’Ordino, amb el nom i mesura del pic i tothom quan hi arriba, s’hi fa la foto. Només cal entrar a Instagram el cap de setmana per constatar la popularitat de la iniciativa. Després va entrar en contacte amb mi el Paul-Alexandre Nicolas, galerista de París, que es va interessar molt per la meva obra.

I els esteu comercialitzant?

Quan el Paul va descobrir els estripagecs es va entusiasmar. Ell em va animar a començar a produir materials, la Moanin Gallery, una galeria “online”, basada a París, ja comercialitza 10 digigrafies i 3 litografies que hem fet, també uns mòbils i unes escultures de petit format. Aquest material també es pot comprar a la Bauhaus, a Andorra la Vella. D’altra banda estem estudiant de fer una exposició a Andorra en un lloc atípic, farem una cosa molt especial.

Ara marxen a Austràlia, no?

De cara al proper Landart, vam estar mirant les manifestacions culturals en plena natura que es feien al món, i vam veure Sculpture by the Sea, que és el referent mundial en aquest àmbit i que es fa a Austràlia. El Paul em va empènyer a presentar els meus estripagecs … I resulta que ens han seleccionat! A la primavera hi anirem a construir el projecte, al costat d’altres artistes de diferents països del món.

Com veu el panorama artístic al país?

Jo soc dissenyador, sempre he separat el que és el disseny de l’art; aquest tema dels estripagecs representa un gir en la meva carrera. Responent a la teva pregunta, et diré que penso que el panorama artístic està malament, hi ha poques manifestacions culturals de nivell, no hi ha sales d’exposicions ni espais on es potencií la cultura … Però el concepte està canviant, amb la biennal de Landart intentem donar un nou impuls a l’art, situant-lo en escenaris naturals o inesperats, com el que vam fer a l’antiga Fàbrica de la Llana, que va atraure molt públic. Mira, ara la Maria Reig acaba de fer una mica el mateix, mostrar art en un lloc atípic i ple d’història com és Cal Pal. Una genial iniciativa. Crec que aquest és el camí.