Patrícia Olmo: “Hi ha tants noms i referents femenins que abans no hi eren”

La passió futbolera de la Patrícia Olmo no és qüestió de fa pocs dies. Des de molt petita, s’ha sentit identificada per l’esport rei i ha perseguit la pilota, metafòricament i literalment, durant un temps bastant considerable. Actualment, des de la coordinació de la base del futbol femení de l’FC Ordino, treballa perquè moltes més nenes puguin posar-se les botes i convertir-se en futbolistes.

Fotos: César De Pablos

El futbol andorrà és prou conegut per tu i ara t’embarques en un nou repte per promoure la formació i massificació del futbol femení. Per què has pres la decisió de tornar-hi?

En principi, quan vaig prendre la decisió de deixar l’Atlètic Escaldes, va ser perquè el meu marit va requerir una operació del cor i m’ho vaig passar una mica malament intentant combinar els entrenaments, la feina i tot el seu procés de recuperació. Tenia previst prendre’m un any com a mínim, però és cert que, tan aviat ho vaig anunciar a les meves xarxes socials i vam fer el comiat al Kapital, l’endemà alguns clubs em van trucar. No m’ho esperava!

Quins clubs es van interessar?

Em vaig reunir amb l’Engordany i gairebé tota la seva junta. Vaig quedar gratament sorpresa perquè em van dir que em volien allà tant sí com no, per la feina que feia, per la meva dedicació, pel poder de captació de nenes…

Aquesta reunió va ser amb l’Engordany, com bé dius, però com vas anar a parar a l’Ordino?

Em va trucar el Pablo Nazabal, director esportiu de l’FC Ordino, que em va oferir unes condicions considerablement millors, no tan sols pel que fa a l’aspecte econòmic sinó a la possibilitat de créixer i tenir control del projecte. Tenia la possibilitat de créixer tant horitzontalment com verticalment.

A què et refereixes?

Doncs un creixement en tota regla. Em donen la possibilitat d’entrenar amb el primer i segon equip sènior, formant part de l’staff tècnic. És com una universitat amplificada per a mi.

Durant els últims anys, la preparació i certificacions dels entrenadors han passat de ser recomanables a gairebé obligatòries. Has pogut certificar-te?

Tinc la certificació ‘UEFA C’ i també la ‘UEFA B’, que és un curs amb una important quantitat d’hores lectives, però ja tinc previst fer la ‘UEFA A’. És clar que, tant la Federació com la UEFA, estan apostant molt per la formació i per desenvolupar l’esport. Les coses han canviat respecte d’èpoques anteriors, ja que, actualment, el que es busca és la professionalització del futbol, del desenvolupament de les bases… Tenir una persona titulada, eleva la qualitat.

Com repercuteix això en la base?

Doncs que, a llarg termini, les seleccions seran més competitives, amb més forma, i una major capacitat de crear una estructura professional en el futur.

Deixant de banda el factor de formació, què ha canviat en el futbol femení?

Recordo que en el passat hi havia poques nenes, llavors els clubs eren incapaços de formar un equip 100% femení, motiu pel qual les jugadores havien de competir amb els nens. La Federació, aleshores, feia una captació per crear les seves seleccions, començant per la sènior i després per la juvenil. Així i tot, el nombre de nenes era insuficient, així que UEFA i FIFA van incentivar que els clubs creessin, de manera obligatòria, almenys una categoria femenina. Aquest va ser l’inici del moviment.

“L’aposta pel futbol femení ha significat un creixement pels clubs, la selecció i per la mateixa competició nacional”

Afortunadament, podem dir que Andorra ja té referents femenins en el futbol.

Sí, per exemple tenim la Maria Ruzafa, que juga a Itàlia; la Catia da Silva, que és entrenadora de l’ENFAF i també jugadora; l’Íria Medina i la Marina Fernández, exponents de l’ENFAF femení; la Tere Morató, que és la nostra jugadora més ‘top’ i juga a la Lliga Iberdrola de 1a Divisió… Realment hi ha tants noms i referents femenins que abans no hi eren. N’hi ha tants exemples, com ara la Maria Moles, al Levante Las Planas, i la mateixa Zoe Montero, que compagina el futbol amb els estudis. Aquesta aposta ha significat un creixement pels clubs, la selecció i per la mateixa competició nacional.

Ja que parles de la competició nacional, de la lliga femenina, quin n’és l’estat?

Actualment, hi ha dues categories dividides en rangs de quatre anys cadascuna. Hi ha benjamí-aleví (8 a 11 anys) i infantil-cadet (12 a 15 anys), que si bé ens permet veure una competència i compenetració entre les futbolistes més joves i les més grans, l’ideal és que les benjamines puguin competir amb benjamines, les alevines amb alevines i així de forma successiva. No obstant això, no és un procés que es pugui donar d’un dia per l’altre.

Quantes nenes tens a càrrec teu a l’FC Ordino?

En la categoria benjamí-aleví, en tenim onze, mentre que sis o set jugadores són infantil-cadet. Cal dir que, per primera vegada, la categoria infantil-cadet jugarà futbol 7, quan abans només es jugava futbol 5 durant la primavera i la tardor, mentre que futbol sala durant l’hivern. Aquest és un avenç important pel futbol femení, així que faig una crida perquè les nenes s’animin a jugar-ne, a divertir-se i compartir els valors del respecte, l’esforç i la lluita en equip, que són els que tracto d’inculcar a totes. Tothom té un procés d’aprenentatge, però l’experiència em diu que qualsevol jugadora pot arribar on vulgui.

Enguany, la creació d’una lliga sènior femenina és una realitat. Com serà el format de competició?

L’Ordino té un equip sènior femení i sé que el Santa Coloma també en té. A més a més, s’hi sumen l’Engordany i el Sant Julià, cosa que m’agrada, perquè les nenes, en fer 15 anys i sortir de les categories de base, ja no tenien cap opció de continuar jugant futbol a Andorra. L’única n’era l’ENFAF, però ja tenen moltes nenes. Sobre el format, en principi s’enfrontaran tots quatre equips, sis contra sis i a camp obert, però encara potser queda alguna cosa per definir.

És un bon inici, però què esteu fent per captar més nenes?

Mantenim converses amb les tres escoles que hi ha Ordino per fer xarrades o activitats pràctiques perquè s’hi sumin més nenes. Hi ha la possibilitat de fer una activitat extraescolar trimestral, però encara és molt aviat per dir-t’ho. La majoria dels nens neixen amb una pilota als peus; en canvi, les nenes, no. És per això que ho han de provar, ajuntar-se amb les amigues, amb les monitores… Malgrat aquestes dificultats, les nenes són molt apassionades, compromeses i dedicades; plogui o nevi, sempre hi seran! Reconec que s’ha fet molt bona feina per part del Julio, responsable del femení davant la Federació; el Guille, el Guti, el Joni, el Lluís, el Juanca i la Montse Sànchez, com a pionera, en tots els sentits. Sé que anem pel bon camí i que hem fet grans avenços durant els més de 20 anys que porto al país.