Òscar i Marc Casal, a l’assalt del mundial
Els andorrans Òscar i Marc Casal, de moment, van primer i setè respectivament a la classificació de la Copa del Món d’Skyrunning, després del triomf històric a la Xina aquest mes d’abril. Les properes cites per als germans Casal ja seran al mes de juny.
Com vau començar amb les curses de muntanya?
Marc Casal: Tot va començar quan vam decidir participar a l’Ultra Trail Andorra, que celebrava la seva primera edició. Havíem fet esport, ciclisme, moto de trial… ens vam animar a fer la cursa i aquí va ser l’inici de les nostres curses de muntanya.
Òscar Casal: Jo havia fet molta bicicleta i esport en general, vam decidir apuntar-nos a l’Ultra Trail i aquest va ser el detonant i ens vam centrar en la muntanya.
Des de petits ja us agradava córrer per la muntanya?
M.C.: La veritat és que no… El nostre pare tenia moto i nosaltres també ens hi vam aficionar. Anàvem per la muntanya, però en moto i quan vèiem persones que anaven a peu ens estranyàvem… en canvi ara, és al revés! Però és una qüestió de respecte, tothom pot conviure a la muntanya.
Ò.C.: Abans no hi havia ningú que fes curses de muntanya, en canvi ara s’ha posat molt de moda! Sempre hem viscut al Tarter, en plena muntanya, amb els pares anàvem sempre a passejar pels boscos a l’estiu i a l’hivern esquiant.
Òscar Casal: “Quan veia que em faltava un quilòmetre em van venir les llàgrimes als ulls i tot!”
Quan vau començar la competició internacional?
Ò.C: Al segon any de córrer, es va fer una prova de la Copa del Món a Andorra i ens hi vam inscriure com a particulars. Vam fer un bon resultat i la Federació de Andorrana de Muntanya d’Andorra es va interessar per nosaltres i ens va fitxar. Des de llavors fins a avui hem estat corrent per la Federació.
El triomf a la Xina ha estat el més important…
Ò.C.: Quan vaig començar a córrer tenia dos somnis: guanyar una prova de la Copa del Món i guanyar la Transalpine, que és com el Tour de França en curses de muntanya. I la vaig guanyar amb el meu germà Marc.
Ets el primer i únic andorrà en guanyar una prova d’aquest nivell?
Ò.C.: En la modalitat Sky, sí. Són proves en línia entre 20 i 50 km. Després hi ha la modalitat vertical, unes curses en pujada molt ràpides, que l’any passat el Ferran Teixidó en va guanyar una o dues.
Quina sensació vas tenir al moment d’acabar la cursa?
Ò.C.: Quan veia que em faltava un quilòmetre et venen moltes coses al cap, molts sentiments, penses en la família, els amics, les hores invertides… em van venir les llàgrimes als ulls i tot! Vas pensant en això a la vegada que has de controlar que el que et ve al darrera no t’atrapi… És un moment irrepetible!
Marc Casal: “De jovenets anàvem per la muntanya en moto i ens estranyava veure excursionistes; en canvi ara, és al revés!”
Esperem que es repeteixi!
Ò.C.: És molt difícil, hem de ser realistes, la cursa de Xina té molta alçada, arribàvem als 4.700 metres, nosaltres estàvem ben entrenats per les altures, on les possibilitats de tots queden igualades. Ara quan vinguin les curses a Europa, ja veurem.
Com us entreneu?
M.C.: Tenim un entrenador que forma part de la federació, el Fabrizio Gravina, que ens planifica la setmana en funció de les curses que hem de fer. Fem preparació tots dos junts, amb l’Òscar, en la zona del Tarter. Entrenem cada dia, tret d’un que descansem, i no solament corrent, perquè també fem bicicleta.
L’alimentació també us la controla?
M.C.: Ens la vigilem nosaltres… ja portem uns quants anys d’experiència! A les èpoques de competició som més estrictes.
Quins són els vostres propers reptes?
Ò.C.: Ara ens arriben tres curses seguides de Copa del Món, el 16 de juny a Itàlia, el 23 a Grècia i l’1 de juliol a Catalunya. Encara hem de decidir si les fem totes tres, perquè serà complicat de gestionar tres caps de setmana seguits de curses. En funció de com acabem la primera ja decidirem si ens saltem la segona. Són curses llargues, entre 20 i 50 km, unes quatre hores cada carrera. La idea és fer-les totes tres, per això ens preparem!
Com esteu situats en la classificació general de la Copa del Món?
Ò.C.: De moment jo vaig primer i el Marc setè…
Marc, com vas viure la teva cursa a la Xina?
M.C.: Doncs malament, perquè no em vaig trobar bé. Fa dos anys vaig fer podi, vaig quedar tercer i vaig quedar molt content, però aquest any no vaig fer la cursa que esperava. Vaig estar molt content que guanyés l’Òscar, però ho vaig passar malament.
Quines són les qualitats que ha de reunir un bon corredor?
Ò.C.: Constància, motivació, treball, equilibri entre ser un bon pujador i un bon baixador, has de ser molt àgil baixant.
M.C.: El treball és molt important, i la solidesa mental també.
__________________________________________________
Marc Casal Mir neix el 29 d’agost de 1982 a Andorra. Estudia al Col·legi Janer i després al Sant Ermengol, per després fer un grau superior d’hoteleria. Comença a treballar a l’Hotel Nòrdic, una empresa familiar on treballen els seus pares i el seu germà. Fa 10 anys, en el debut de l’Ultra Trail fa la seva primera cursa de muntanya, amb el seu germà Òscar, i és l’inici d’una llarga trajectòria plena d’èxits. Viu en parella i té dos fills, el Joel i la Carlota, uns bessons de 5 anys. A banda de la muntanya, és un gran aficionat a tot el que porti gasolina, cotxes, motos, el futbol… i també li agrada anar en bicicleta.
Òscar Casal Mira neix el 10 de juliol de 1979 a Andorra. Estudia al Col·legi Janer i després al Sant Ermengol, per després anar a la universitat, a Barcelona, per fer la carrera de Direcció i Administració d’Empreses. Torna a Andorra i, com el seu germà, s’incorpora a l’empresa familiar, a l’Hotel Nòrdic. Comença amb el Marc les curses de muntanya amb l’Ultra Trail i la seva carrera també ha estat plena de triomfs. Està casat i té dos fills, el Jofre de 6 anys i la Valentina, de 3. És aficionat als cotxes, a les motos, i també al cinema.
