Ona Saumell: “Vull mostrar que a Andorra hi ha molt d’art i per això faré una mostra que mai s’ha fet al país”

Està al darrere de tres col·leccions d’art que han tingut una gran repercussió a Andorra i a Espanya. Pinta des de molt petita, però mai s’havia imaginat que arribaria fins a on ha arribat a través de l’art. Amb la seva obra vol que les dones se sentin representades, no només pel que veuen sinó pel discurs que hi ha al darrere. Somiadora, lluitadora i defensora del feminisme, així es defineix Ona Saumell, l’artista massanenca de 23 anys, que ja està preparant la seva pròxima exposició al Principat, que tindrà lloc l’any vinent amb motiu del dia dona.

Text i foto: Noelia Farias

Et presentes com a una artista que reivindica el feminisme a través de l’art. De quina manera s’expressa aquesta reivindicació en la teva pintura?

Des del primer dia que vaig començar amb la pintura mai vaig estar d’acord amb aquella frase feta que diu ‘per colors persones’. Penso que un color mai fa una dona, perquè una dona és un conjunt de colors. Cada color és una qualitat i és aquesta barreja que la fa única i li dona aquell punt de personalitat independent al món. És en aquest punt on intento fer aquesta reivindicació, que es transmet a través dels colors que reflecteixen diferents expressions i postures d’una dona. Les obres mostren caràcter, ego, tendresa, tristesa, ràbia, totes les sensacions, emocions i situacions que travessen i que han travessat les dones des que van començar a lluitar per aconseguir més drets. És una reivindicació més silenciosa, d’una banda, més estètica, però que té com a finalitat tocar els sentiments d’altres dones i que elles se sentin representades, no només pel que veuen sinó pel discurs que hi ha al darrere.

Creus que l’art pot ser una arma d’empoderament social?

Sí, cent per cent. Trobo que l’art hi ha perdut la importància visual perquè ara hi ha un ventall molt més gran de possibilitats. Òbviament que hi ha un apartat visual, però amb tot el que tu pots oferir al darrere d’una obra, és on pots fer la teva lluita. Per exemple, en la meva última col·lecció titulada Sensuality que parlava sobre sensualitat, sexualitat i erotisme; la xarrada que vaig fer, en la presentació de l’exposició, va ser una manera d’empoderar a la dona per demostrar que la història ha fet que la sensualitat es giri en contra d’elles. Però això no vol dir que sigui real, perquè ha estat una història escrita per homes. Abans es creia que les dones que utilitzaven la seva sensualitat era per a fer mal als homes, és el cas de la femme fatale o el d’Adam i Eva. Qui era la que mossega la poma? La dona, per què? Perquè era bella, perquè se sentia guapa i superior. També pot ser el cas de la Medusa o el de la Caputxeta Vermella. Sempre ens trobem amb aquests passatges de la història on hi ha aquesta dona bonica que utilitza els seus encantats contra els homes. Avui en dia creiem que hem avançat molt amb relació a les nostres conquistes però, quan una noia es posa guapa i es vesteix amb un escot per anar a la discoteca, per què ho fa? Per què li regalen ‘chupitos’? És aquí quan t’adones que la sensualitat continua estant amb la mateixa connotació d’aquella època. Em pregunto, per què hem d’amagar la sensualitat quan és una qualitat que se’ns ha regalat?

Quina repercussió va tenir la teva manera d’entendre la sensualitat?

Per exemple, amb Sensuality molta gent em va dir que mai s’havia plantejat el tema de la sensualitat d’aquella manera.  Jo vaig començar el meu discurs dient: T’has sentit algun cop sensual? Creus que ets sensual? Jo soc sensual? I vaig acabar amb: jo no sé si tu ets sent sensual, si et creus sensual, però jo sí que ho soc! I és clar, el públic em mirava i feia tota mena de cares, però al final de la presentació, quan tothom entenia que era sensualitat i com tractava i interpretava jo aquella paraula, tots van quedar sorpresos. Crec que no s’ha de tenir por a mostrar que ets sensual. Al curriculum  vitae hauríem de poder ficar, soc treballadora, molt centrada i molt sensual. Molts dirien: on vas amb això!, però jo els diria: busca l’etimologia de la paraula sensualitat. Aquest concepte vol dir fer moure sentiments, sensacions i emocions a les altres persones. Això és quelcom positiu o negatiu? Imagina’t per a una empresa tenir una persona sensual que crea emocions, que té la capacitat de motivar a la resta de gent. És fantàstic.

En el teu cas, vols representar a la dona, però des d’una altra perspectiva…

En la meva obra la dona es representa a partir de l’elegància, la sensualitat, el silenci, els llavis vermells i els ulls amb molta llum, entre altres qualitats. Crec que hi ha massa coses negatives al món. Per això, amb la meva pintura espero que la gent trobi un moment de tranquil·litat i de relaxament, a banda d’un espai per gaudir, on les dones se sentin reflectides i representades a través de la pintura.

Vull que les dones se sentin representades, no només pel que veuen sinó pel discurs que hi ha al darrere

Has aconseguit, després de canviar alguna mentalitat amb el tema de la sensualitat, que la teva obra arribi més enllà. També que una part dels diners recaptats sempre es destinin a una bona causa. De fet, la teva primera experiència la vas tenir amb l’ONG, Nueva Vida, un aspecte que et va marcar molt, no?

Quan vaig fer el projecte Women of the World vaig pensar en poder aportar el meu granet de sorra a una ONG que fos de quilòmetre zero, que estigués molt a prop d’on em trobava, en aquell moment a Santander. Vaig buscar una ONG que em representés amb la meva lluita. Al principi, em va costar molt trobar-hi alguna, però de cop i volta vaig descobrir l’associació Nueva vida, que tenia un ventall d’accions socials espectaculars, i que em van cridar molt l’atenció.  Aquesta ONG tenia un sector feminista, en aquell moment era l’única entitat que es dedicava a treure de la prostitució a moltes dones i donar-les una nova vida. El primer que vaig fer, va ser posar-me en contacte amb ells per explicar el meu projecte i, a més a més, per conèixer més a fons el funcionament de l’ONG. Ells em van explicar que des que van començar havien tret un total de 16 dones de la prostitució, que no era una tasca gens fàcil, perquè moltes dones tornaven a aquell entorn per por a les represàlies.

Com feia l’ONG per posar-se en contacte amb aquestes dones?

Ells entraven a les cases on estaven aquelles dones, amb l’excusa de fer controls de malalties de transmissió sexual, de manera gratuïta, o també dèiem que venien a vendre condons, i quan es quedaven a soles amb elles, li preguntaven si estaven allà voluntàriament o per la força. La majoria de les dones no tenen papers, venen a Espanya per tràfic de dones o, en alguns casos, les mateixes famílies les han venut. Per tant, moltes d’aquestes dones no veuen una altra opció de vida més enllà de la prostitució. L’ONG el que fa és treure-les d’aquest món, oferir-li una casa on viure amb altres dones, donar-li suport psicològic i, després, quan estan millor, se’ls ofereix un ventall de cursos perquè algunes aprenguin castellà, així com altres oficis, perquè més endavant puguin treballar com la resta de persones. Malauradament, per culpa de la pandèmia, moltes van agafar por i van tornar a la prostitució.

Ara tens entre mans un nou projecte que presentaràs l’any vinent amb motiu del dia de la dona. Què ens pots avançar sobre això?

És un projecte on vull mostrar que hi ha molt d’art aquí a Andorra. Farem una instal·lació artística que no s’ha fet mai al país, que és donar vida real a l’art.  Aquest projecte serà el símbol del feminisme a l’Andorra de l’any 2023 i comptarà amb el suport del Govern d’Andorra, així com moltes empreses i patrocinadors del país. L’escola TC de Dansa farà una exhibició de dansa, també comptarem amb una maquilladora i una DJ que posarà la música durant la jornada. La col·lecció estarà formada per dotze quadres que parlaran sobre els dotze manaments de Simon de Beauvoir. Igual que la resta d’exposicions, el 10% de la venda de les obres anirà destinat a una causa social. En aquest cas, serà per a una associació andorrana que es dedica a fer perruques amb cabells naturals, per donar suport a la lluita contra el càncer.

Com a artista i feminista, fins a on t’agradaria arribar? Com et veus d’aquí a un parell d’anys?

Tinc molts somnis i els penso complir tots. Faré l’impossible per poder assolir aquest objectiu. D’aquí a dos anys vull treure la meva línia de moda, ja ho tinc molt clar. Un altre somni és exposar a Austràlia. Com a surfista, Austràlia és un paradís. Sidney, en aquest cas, sempre ha estat la capital de l’art contemporani i sé que la meva obra pot arribar a quadrar molt bé amb la gent d’aquell país. Un altre lloc, en el qual crec que no trigaré gaire a exposar, és Londres. Soc una persona enamorada d’aquell país i m’agradaria nodrir-me de tot l’art urbà que hi ha allà per després fer-me el meu lloc en una galeria d’art d’aquell país.