Natxo Lezcano: “Hem d’adaptar-nos a una nova categoria que té requisits especials”

El seu nom quedarà ben resguardat en les memòries dels milers d’aficionats que segueixen el MoraBanc Andorra, ja que, sota la seva batuta, el club nacional va aconseguir sortir de l’infern de la LEB Or per a tornar al lloc que li correspon, la Lliga ACB. Sens dubte, Natxo Lezcano pot presumir d’una nova victòria en el seu palmarès, sí, però també de la gran responsabilitat que s’aproxima amb aquesta fita: configurar un equip competitiu per a transcendir en la màxima categoria del bàsquet espanyol.

Entrevista: César De Pablos · Fotografia: César De Pablos/BC MoraBanc Andorra

Aconseguit el somni de retornar a l’ACB, com processes el fet de guanyar l’accés a la màxima divisió del basquetbol espanyol al timó d’un equip com el MoraBanc Andorra que desperta tantes emocions en les persones d’un país sencer?

Bé, amb moltíssima il·lusió. Vist tot el que he vist aquesta temporada a Andorra, em quedo amb la il·lusió que hi ha al voltant de l’equip, tant per part dels aficionats de sempre com els nous que s’hi han sumat. Vivim aquest moment amb moltes ganes i amb moltíssima il·lusió.

Sents que des del primer moment la directiva va entendre el teu projecte i que et va donar suport total?

Val a dir que no ha estat un projecte propi. He vingut a ajudar. Plegats vam preparar un projecte conjunt i comú, amb el suport del club, per descomptat, però sobretot del Francesc Solana, que ha estat la persona amb la qual treballava gairebé diàriament. El club ha posat a l’abast de tot el cos tècnic els recursos necessaris per poder fer la nostra feina sense cap problema, per poder centrar-nos exclusivament en l’equip i perquè no ens preocupéssim d’una altra cosa que no fos el bàsquet.

Una temporada com la que recentment va culminar segurament va ser molt intensa, tant per a jugadors, com per a directius i cos tècnic. A títol personal, què va haver de sacrificar el Natxo Lezcano?

Poca cosa més enllà dels sacrificis personals i les implicacions que comporta dedicar-se a això, no? Estic sol durant molts mesos, amb la possibilitat de veure els meus durant molt poc temps. Més enllà d’això, pocs sacrificis fem. Ens dediquem al que ens apassiona i jo tinc la sort de fer-ho en un club ben estructurat, en un molt bon entorn i amb molt bona gent i professionals al meu voltant. Dit això, em sento un privilegiat.

“Tant de bo pogués renovar a tots els jugadors, perquè tots s’ho mereixen”

Com a entrenador, segur que diràs que l’esforç de tota la plantilla ha estat cabdal per a l’ascens, però quins n’han estat els més determinants al llarg de la temporada? En qui vas dipositar la major dosi de confiança o responsabilitat?

Crec que aquesta va ser una temporada molt coral. És difícil destacar-ne només un, oi? Sí que hi havia jugadors amb experiència a Andorra, com ara Nacho Llovet, Thomas Schreiner i Rafa Luz, o el mateix Alexis Bartolomé, que és andorrà. Aquests jugadors, que ja coneixien prou bé l’entorn, han facilitat l’adaptació dels nous jugadors. Quant al bàsquet, crec que els rols han estat clars i les responsabilitats han estat ben compartides.

Sens dubte, Rafa Luz va ser un dels grans líders a la pista. També vam veure grans actuacions com ara les de Felipe dos Anjos. És aquesta base de jugadors coneixedors de l’entorn la clau del bon rendiment de la plantilla?

Sí, hem ajuntat jugadors que ja coneixien el país i el club. Això segur ha ajudat molt. Però també hi ha hagut jugadors que em coneixien i que també han pogut aportar el seu granet de sorra al procés d’aprenentatge dels nous conceptes i d’un nou estil de joc. Tot plegat ha fet que tot fos més fàcil, fins i tot per a jugadors que mai no havien jugat a la lliga espanyola, com ara Marin Maric i Mihajlo Andric. Tots teníem molt clar quin era l’objectiu i hem donat un cop de mà per a aconseguir-ho.

Amb la mirada posada ja en l’ACB, com valores aquest vot de confiança que et dona el MoraBanc Andorra per a repetir a la banqueta del club?

Sens dubte, és una cosa que agraeixo, ja que és agradable veure que persones que estimo personalment i professionalment valoren el meu treball. Si has de començar una etapa en un càrrec tan especial com aquest, necessites la confiança de la gent que està al capdavant, ja que, si no, seria impossible fer bé el teu treball. Estic molt content, satisfet i orgullós.

Per a la temporada 2023-2024, comptaràs amb tots els jugadors? Els renovaries si estigués al teu abast?

Tant de bo pogués renovar a tots els jugadors, perquè tots s’ho mereixen. Però hem d’adaptar-nos a una nova categoria que té requisits especials i hem de valorar les posicions que s’han de reforçar. L’ACB és una lliga amb més físic, sens dubte, però també amb més talent, en la qual, sobretot, les coses succeeixen a un altre ritme. Necessitarem gent que es desenvolupi molt bé a aquest ritme.

Tyson Pérez, actualment cedit, és un jugador que va fer una molt bona campanya amb el Betis i s’especula que es podria posar al mercat perquè el MoraBanc Andorra faci una mica de caixa.

Em mantindré al marge d’aquestes especulacions, ja que hi ha gent al club que s’encarrega d’aquestes qüestions. El dia que em diguin que comptem amb el Tyson, serà fenomenal; si no, doncs no ho serà. Ara mateix ens centrem en els jugadors que tenen contracte per a l’any vinent i ja anirem perfilant la plantilla.

En aquesta línia, ja has pogut coordinar amb Francesc Solana la configuració de la nova plantilla o encara n’hi ha molta cosa a fer?

Encara és molt aviat. De fet, encara estem tancant aquesta temporada i cal veure quin serà el pressupost per fer l’equip de la vinent. Sobre aquesta base i considerant altres paràmetres, valorarem quin tipus de jugadors –i quants– hi podrem incorporar.

Quin és el teu objectiu ideal de cara al nou curs que s’aproxima a l’ACB?

Guanyar la lliga! (Somriu).