Natàlia Gallego, l’ànima del motociclisme

Només fa un any que presideix la Federació Motociclista d’Andorra (FMA) i ha lluït com una veritable estrella de la catifa vermella en l’última gala de la Federació Internacional de Motociclisme (FIM). La Natàlia Gallego és geòloga, i es pren molt seriosament la seva tasca al capdavant de la federació; ara s’acaba d’incorporar a la comissió de medi ambient de la FIM.

Com va començar la teva relació amb el motociclisme?

L’any 2001, quan el meu pare ja era vicepresident de la Federació Motociclista d’Andorra, la FIM va instaurar una nova figura en totes les proves internacionals, la de comissari de medi ambient. Això significava que si a Andorra organitzàvem un mundial de trial, havíem de tenir una persona a la federació que ocupés aquest càrrec. I tot i que jo no estudiava medi ambient, sinó geologia, el meu pare va pensar que jo era la persona ideal. En aquell moment, jo tot just sabia què era una moto… Imagina’t, era jove, amb només 21 anys, era una dona en un món molt masculí i havia de defensar el medi ambient en un món de gasolina! No ho tenia gens fàcil, sobretot en aquell moment en què la sostenibilitat no era la prioritat, fins i tot m’havia arribat a sentir “mireu, ja ve la policia verda”… La figura del comissari de medi ambient als campionats no va ser gens ben rebuda als seus inicis.

Però ara això ha canviat…

Mica en mica tothom ho va anar acceptant i ara, el comissari de medi ambient ja es veu com una figura habitual i clau. És més, a Andorra la FMA ha estat reconeguda com una de les federacions que fa més accions per organitzar les seves competicions motociclistes de forma sostenible perquè l’impacte de les motos sobre el medi natural sigui el menor possible. De fet, el 2013 i 2015 vam guanyar el Premi de Medi Ambient de la FIM, un dels cinc guardons especials que es donen cada any durant la gala dels FIM Awards, a banda dels trofeus dels campions de totes les modalitats motociclistes.

“Quan vaig començar amb la FMA, ho vaig fer com a comissària de medi ambient, i això no era fàcil en un món de gasolina…”

I cada dia més involucrada…

Sí, amb els anys em vaig involucrar cada vegada més en l’organització dels Campionats del Món de Trial a Andorra, i l’any passat, el Josep Punti, que presidia la FMA, em va demanar d’ocupar-me de l’organització de la gala de la FIM Awards del 2017. Poc temps després ell va decidir deixar el seu càrrec, després de 14 anys de president de la FMA, i em va dir que havia pensat en mi com a la persona idònia per prendre el relleu. I ara fa tot just un any que soc presidenta de la FMA, després d’haver estat elegida en assemblea general.

Deus ser la presidenta més jove que ha tingut la federació.

Sí, més jove segur! I la primera dona també… I en l’àmbit mundial també som molt poques dones que presidim les federacions nacionals, potser una desena.

Com s’aconsegueix acollir una gala dels FIM Awards?

Doncs proposant la candidatura a la FIM. El 2017 el Josep Punti va anar a buscar patrocinadors, el comú d’Andorra la Vella, el Govern d’Andorra, Andorra Turisme i Andbank, i quan va aconseguir el seu suport va presentar la candidatura d’Andorra la Vella. La FIM coneixia les nostres capacitats organitzatives, que hem demostrat amb 20 anys d’organització del mundial de trial a Sant Julià de Lòria, i no va dubtar en concedir-nos la gala dels FIM Awards i l’Assemblea General de la FIM per dos anys. Som una federació petita però molt atrevida! L’any passat van quedar encantats, tant els pilots com la FIM i les federacions motociclistes del món.

Hi ha perspectives de tornar-la a acollir?

Sí, però han de passar uns anys. Els dos anys que venen serà a Mònaco i després ja hi ha altres ciutats que ho volen organitzar. Potser d’aquí uns anys podríem tornar a presentar candidatura.

El pressupost deu ser molt elevat…

Sí, Andorra ha aportat 185.000 euros per cada any, dels quals 100.000 venen del comú d’Andorra la Vella, 60.000 d’Andorra Turisme, 15.000 d’Andbank i 10.000 del ministeri d’Economia. Aquí s’hi ha d’afegir el valor del Centre de Congressos que ha acollit aquests dos anys l’Assemblea General de la FIM, entre altres reunions, i el valor del Pavelló Poliesportiu del Govern d’Andorra. A part d’això hi ha l’aportació de la FIM, que ronda uns 500.000 euros més, que comprèn l’acolliment dels delegats de les 113 federacions motociclistes del món, els càterings, les habitacions d’hotel dels campions… No és solament la gala, sinó que representa un volum molt important de treball i de despesa al llarg d’una setmana de diferents actes i esdeveniments al país.

El balanç ha estat positiu?

I tant! Tothom va quedar molt content, els pilots encantats, així com tots els participants. Des de la FMA estem molt orgullosos per la feina feta, però també absolutament esgotats…! Hem estat unes 40 persones que hem treballat 10 dies sense parar, a banda de la feina de gairebé un any per part de tota la junta de la FMA per tota la preparació.

La repercussió mediàtica us va satisfer?

Sí, realment vam tenir una gran repercussió. El nom d’Andorra i Andorra la Vella va sortir a tot arreu, als 113 països que van venir, a més la gala es va retransmetre en directe per streaming i Andorra Televisió també en va fer la retransmissió en català. Sense oblidar les xarxes socials on el hashtag #FIMawards va treure fum aquest cap de setmana.

“Marc Màrquez va ser la veritable estrella del cap de setmana”

Alguna anècdota curiosa?

Més que anècdota el patiment del dia de la signatura d’autògrafs quan el Marc Màrquez no arribava… Va ser un estrès, fins que no va arribar no vam respirar! Realment va ser la veritable estrella del cap de setmana.

Quin va ser el moment més emocionant per a tu de la gala?

Quan vaig haver de pujar a l’escenari a donar el premi especial al millor projecte per promoure la presència de la dona en el motociclisme, premi que vaig entregar a la Paula Arévalo, la presidenta de la comissió femenina de la Federació Espanyola. Hi havia gairebé 700 convidats, tots els campions del món, les càmeres de televisió, i vaig haver de parlar en anglès. Vaig passar molts nervis però a la vegada va ser molt emocionant.

Circules en moto?

Doncs no gaire… soc més de cotxe! He provat la moto de trial, que és la disciplina que millor conec, però vaig començar malament, perquè em vaig trencar el colze als pocs dies d’estrenar-me! Llavors vaig pensar que se’m donava millor quedar-me a la banda de l’organització. El que sí que també gaudeixo molt és anant als circuits de velocitat a veure les curses de MotoGP. Algun cop m’hi he desplaçat en moto, però no conduint, sinó de paquet!

Ara entres a formar part d’una comissió de la FIM.

Sí, ara m’incorporo a la comissió de Medi Ambient de la FIM, aviat aniré a una primera reunió de treball a Suïssa, a la seu social de la federació internacional. Això em permetrà treballar en temes de respecte al medi ambient i fomentar la sostenibilitat en el món del motociclisme.

______________________________________________

La Natàlia Gallego Robert neix a Valladolid el 28 de setembre de 1980, de pare espanyol, padrastre andorrà i mare francesa. Amb només dos anys ve a viure a Andorra, on va a l’Escola Francesa i després al Lycée Comte de Foix. Marxa a Tolosa i després a Perpinyà per estudiar Geologia i des del 2003, treballa com a geòloga a l’Institut d’Estudis Andorrans, en l’àrea de l’estudi i la divulgació dels riscos naturals.

Fa tot just un any que la van elegir presidenta de la Federació Motociclista d’Andorra, de la qual ja formava part des del 2001. Viu en parella i ha estat una gran esportista, en la disciplina d’atletisme, encara ostenta el rècord d’Andorra en els 800 m i va participar dues vegades als Jocs dels Petits Estats, una vegada a Andorra i l’altra a Mònaco, i també va participar en tres Mundials d’Atletisme a Osaka, Berlín i València.