Mònica Doria: “La Mònica que hagués competit als Jocs Olímpics del 2020 hauria estat molt diferent de la que soc ara”

La Mònica Doria va ser 11a en canoa i 16a en caiac, a les proves de piragüisme eslàlom, als Jocs de Tòquio 2020, el seu debut olímpic.  “Crec que tot aquest camí recorregut, a més d’ensenyar-me moltes coses, m’ha fet créixer com a persona i com a esportista” manifesta la palista andorrana que, després dels Jocs, s’ha penjat la medalla de bronze en canoa i ha estat quarta en caiac, als Campionats d’Europa sub-23 disputats a Solkan (Eslovènia).

Fotos: Canoe Europa – Jocs de Tòquio 2020

A Tòquio va ser la teva primera participació Olímpica. Ara que ja han passat els dies, com valores aquesta experiència?

Quan vam arribar aquí va ser com un somni, va ser com tornar a la realitat d’una vida paral·lela que estàvem gaudint en aquell moment, però va ser una experiència increïble. Per molt que t’ho imaginessis, abans d’anar-hi, i per moltes coses que t’expliquessin, en el meu cas va superar totes les expectatives que podia arribar a tenir. Pel que a la competició, ens haurien agradat uns resultats una mica millors, això és clar, però estic molt contenta perquè vaig ser capaç de donar el cent per cent del que tenia i d’esprémer el meu nivell que, en definitiva, és això una mica el que buscava.

 “Que surtin resultats com aquests ens agrada perquè això ens referma que estem pel bon camí i que, si seguim així, seguirem millorant”

En les dues modalitats, canoa i caiac, vas estar a punt de classificar-te entre les 10 finalistes i es va escapar per ben poc. Quan els marges de temps són tan petits, què fa la diferència?

En el nostre esport, qualsevol error, per més petits que pugui arribar a ser, et pot treure alguns segons que després són crucials, però jo crec que el que marca la diferència, primer de tot, és la part mental, sobretot en uns Jocs Olímpics on hi ha molta pressió i nervis. Crec que, els atletes que són capaços de portar millor les emocions i controlar-les, són els que poden estar una mica més amunt, però és una feina que requereix molt de temps.

Els Jocs tenen més repercussió que cap altra prova i tothom estava molt pendent de la teva actuació. Senties més pressió que mai?

Competir als Jocs Olímpics no té res a veure amb qualsevol altra competició que jo hagi fet fins ara, perquè el nivell de pressió i tensió és molt diferent. Saps que t’està mirant tothom i que un país sencer està pendent de tu i dels resultats que fas, si ho fas bé o si ho fas malament. Crec que el fet d’estar competint allà t’augmenta una mica més la pressió del que és habitual.

“Quan vam arribar aquí va ser com un somni, va ser com tornar a la realitat d’una vida paral·lela que estàvem gaudint en aquell moment, però va ser una experiència increïble”

La pandèmia va marcar la diferència d’aquests Jocs respecte d’altres. Com vas viure el dia a dia, amb totes les restriccions?

Per mi, com han estat els primers Jocs Olímpics, no podria comparar-los amb cap altra cosa i, per tant, han estat els millors que he viscut fins ara. Sí que és veritat que el que més ens ha afectat, com a esportistes, és el fet que no hi hagi públic durant l’esdeveniment, a la cerimònia d’obertura, per exemple. Crec que el fet que hi hagi públic et dona un plus i sembla que estàs una mica més a dins de la competició.

Ha estat un llarg camí des que vas guanyar la plaça per competir als Jocs, amb la pandèmia i l’ajornament d’un any pel mig. Amb què et quedes, de tot aquest camí recorregut?

El que més valoro ara mateix és que la Mònica que hagués competit als Jocs Olímpics del 2020 hauria estat molt diferent de la que soc ara. Crec que tot aquest camí recorregut, a més d’ensenyar-me moltes coses, m’ha fet créixer com persona i com esportista. Crec que ens ha beneficiat, dins de totes les coses dolentes que ha passat.

“Competir als Jocs Olímpics no té res a veure amb qualsevol altra competició que jo hagi fet fins ara, perquè el nivell de pressió i tensió és molt diferent”.

T’hauria agradat més representació andorrana en aquestes Olimpíades? Tu vas ser l’única esportista del país que es va guanyar la plaça, com ho vas viure?

A mi m’hauria agradat que poguéssim portar una delegació molt més gran d’esportistes, però sent una de les que s’ha guanyat la plaça, i coneixent tot el que costa arribar a uns Jocs Olímpics a tots els esportistes, s’ha de complir amb una mínima i s’ha de guanyar. Si no m’hagués guanyat la plaça al seu dia, no hauria pogut anar, és el que hi ha, així és l’esport, que a vegades és molt dur.

L’ajornament dels Jocs de Tòquio ha comportat que els pròxims, a París, se celebrin d’aquí a només 3 anys. Ja comences a pensar en el nou cicle olímpic?

Sí clar. A més, creiem que, fins i tot, és positiu perquè no tenim aquell any de transició d’uns Jocs a la següent preparació del cicle, sinó que hem de començar a preparar, a partir d’ara mateix, el que serà la Classificació Olímpica per París 2023. No tenim molt de temps per pensar-lo, així que, ja estem amb el cap apuntant aquest objectiu.

“Resultats com aquests, ens refermen que estem pel bon camí i de seguir així continuarem millorant”

Després dels Jocs has competit a l’Europeu sub-23, amb un bronze en canoa i un quart lloc en caiac. Quin regust té aquest podi europeu?

Estic molt contenta i sempre ens agrada estar entre els tres primers. A més de sentir que estàs allà i que estàs competint amb els millors. Vaig acabar molt contenta, tant jo com el meu equip, perquè durant tota la competició vam aconseguir estar molt amunt, és a dir, al meu nivell i al nivell més alt en totes les baixades. Això és una mica el que busquem, agafar confiança i que surtin resultats com aquests ens agrada perquè això ens referma que estem pel bon camí i que, si seguim així, seguirem millorant.

Més a llarg termini, quines seran les teves pròximes fites?

Després de la Copa del Món, a la Seu d’Urgell, tenim dues competicions més, abans d’acabar la temporada, i després ja ens encarem a preparar el Mundial del 2023, que serà la classificatòria Olímpica.