Mireia Gutiérrez: “L’esquí alpí m’ha donat tot, i ara soc la persona que soc gràcies a l’esquí”

L’1 de març, pocs dies després de participar en el Campionat del món de Cortina d’Ampezzo, a Itàlia, Mireia Gutiérrez va anunciar la seva retirada de la competició. Als 32 anys, una de les millors esportistes del país, va posar punt final a una llarga trajectòria de 18 temporades dedicades a l’esquí alpí, les tretze darreres en el circuit de la Copa del Món.  “La vida d’un esportista d’elit té un principi i un final” reconeix la Mireia, que té moltes ganes de començar una nova etapa en la seva vida.

 Fotos: Agence Zoom

L’anunci de la teva retirada ha provocat un gran impacte en el món de l’esport. T’ho esperaves?

Sí, la veritat que hi va haver molta gent que no ho esperava, crec que la gran majoria. Però, com ja he dit abans, la vida d’un esportista d’elit té un principi i un final. Crec que, encara que soc jove, he arribat al límit amb el meu cos, ja que últimament tenia molts dolors físics en un genoll. Necessitava un canvi, era el moment i ara tinc moltes ganes de començar una nova etapa de la meva vida.

En aquests 18 anys, ha estat més gran el desgast físic o el psicològic, a causa de la pressió que comporta l’esport d’alt nivell?

Crec que és més gran el desgast físic, perquè són moltes lesions, operacions, moltes hores d’entrenament, de gimnàs per a aixecar quilos, fent càrdio i entrenant a les pistes d’esquí,   perquè l’esquí és molt físic, no és com esquiar per lliure o alguns diumenges. Malgrat tot, considero que el desgast mental és el més dur per a mi, perquè al final, en l’entrenar cada dia, ets com una màquina, si has d’entrenar tres hores, ho fas; però, el desgast mental és una circumstància que no et permet entrenar. En els entrenaments estàs més relaxada, no tens tanta pressió, però els dies de carrera són molt diferents. Comporta un nivell d’estrès i de pressió molt gran. Això fa que a vegades fracassem perquè mentalment no hem estat a l’altura.

La vida d’un esportista d’elit comporta molts sacrificis i, en el cas d’una esquiadora com tu, pocs dies de descans entre temporada i temporada. Què t’ha fet allargar tant la teva carrera esportiva?

Com acabes de dir, la veritat és que no tenim gaires dies de descans, perquè entrenem tot l’any. No tenim un mes on no fer res. Físicament, el nostre motor o xassís és el nostre cos, per això l’hem de mantenir sempre bé. El fet que hagi allargat la meva carrera esportiva ha estat per a millorar, per a obtenir bons resultats i arribar on volia arribar, que era la Copa del Món. És cert que les lesions, aquests dos últims anys, m’han frenat i m’ha jugat una mala passada, perquè em van fer parar, dos o tres mesos, durant la temporada. La motivació constant, la meva passió per l’esquí, creure en mi mateixa i estar envoltada de gent que confiava en la meva feina, m’ha fet seguir i intentant arribar allà on vaig arribar.

L’expresident de la Federació Andorrana d’Esquí, Albert Coma, i el teu germà, i durant molts anys entrenador, Marc Gutiérrez, han estat les persones més importants en tot aquest temps?

Sí, el meu germà ha estat una de les persones més importants, durant la meva carrera esportiva. Amb ell he aconseguit els millors resultats. Mai li podré acabar d’agrair tot el que ha fet per mi. L’Albert Coma ha estat com un pare per a mi, és el pare d’una de les meves amigues, i m’ha ajudat molt. Sempre m’ha ajudat a recapacitar quan m’equivocava, m’ha donat l’oportunitat de marxar a França, de conèixer el que era realment competir i de formar-me amb un equip de noies professionals, que em van fer creure que jo podia arribar a la Copa del Món. No només els hi agraeixo a ells, sinó també als meus pares que van apostar per mi des de molt petita.

“Tinc moltes ganes de començar una nova etapa de la meva vida”

A banda dels bons resultats, quan arribaven, què t’ha fet gaudir més com a esportista?

Soc una noia molt competitiva, m’agrada molt entrenar, competir i millorar. L’esquí té això, és un esport ple d’adrenalina, que et permet sentir-te al límit. Et dona moltes sensacions que són difícils d’explicar, si mai has practicat aquest esport.

A l’esquí alpí, una centèsima de segon et pot portar de la glòria al fracàs. No és massa cruel?

Sí perquè m’ha passat més d’un cop, que he quedat 31a en una competició de la Copa del Món i estava a una centèsima, això és una mica frustrant perquè era per molt poc, però són les regles del joc i s’accepten.

Quines lliçons de vida t’emportes, de tot aquest temps de dedicació a l’esquí i a l’esport de competició?

La vida et va fixant obstacles i els has de passar, penso que l’esquí, i aquesta carrera esportiva m’ha ensenyat que, quan vols aconseguir alguna cosa, has de lluitar i treballar molt, independentment del talent que tinguis. Per a aconseguir l’objectiu s’ha de treballar intensament, hores de feina i de picar pedra. Quant al vessant personal, l’esquí alpí m’ho ha donat tot, i ara soc la persona que soc gràcies a l’esquí, a l’educació que vaig rebre i sé que, amb sacrifici, es poden aconseguir tots els objectius.

“L’esquí m’ha ensenyat que quan vols aconseguir alguna cosa, has de lluitar i treballar molt, independentment, del talent que tinguis.”

Amb 32 anys comences una nova vida. Ja tens clar què vols fer a partir d’ara?

No ho tinc clar, al cent per cent, però em queda molt poc per a acabar la meva carrera, aquest és el meu principal objectiu en aquest moment. Buscaré una feina que realment em motivi, que m’interessi i que em faci feliç. Tinc moltes ganes de viure i començar una nova etapa amb alguna cosa que em motivi.

 Què trobaràs a faltar més de l’etapa d’esquiadora?

Penso que trobaré a faltar el fet de poder entrenar cada dia, poder donar el 200%, perquè estic acostumada a entrenar cada dia. Ara ho estic fent quan puc, perquè haig d’estudiar i continuar fent treballs de formació per a la EFPEM. La meva prioritat ara és estudiar i treballar. Intentaré, en els moments lliures, entrenar i seguir amb aquest estil de vida saludable que he portat sempre, amb menys intensitat, segur, però no pararé perquè és una cosa que em caracteritza i que m’agrada molt.

La Federació d’Esquí t’ha obert les portes. T’agradaria transmetre tot el que has après a les noves generacions d’esquiadors i esquiadores?

Sí, la Federació m’ha obert les portes i m’ha ofert ajudar als joves, però a nivell d’entrenadora no crec que ho faci, perquè no és una cosa que vulgui fer a curt termini. Sí que estic disposada a ajudar, però d’una altra manera, ja veurem… Tinc feina, si puc i tinc temps, i els puc ajudar, sí que ho faré, sense dubtar-ho.