Miquel Nicolau: “Estem treballant per introduir plans d’estudis estratègics per al país”

La Universitat d’Andorra (UdA) no ha estat exempta de patir les conseqüències econòmiques i operatives de la Covid-19, però Miquel Nicolau, rector d’aquest centre educatiu, recorda 2020 com un any en el qual es va assolir un rècord de titulats i de passos ferms cap a una UdA més adaptada a les necessitats del país.

Fotos: César De Pablos

2020 va ser un any que va posar a prova les capacitats dels estudiants i la Universitat, en un entorn on la digitalització va ser cabdal. Com vau fer front a aquesta nova realitat?

Cal destacar alguns dels nostres diferents avantatges, essent el primer que vam començar amb les classes online, l’any 1997, per la qual cosa tenim molta experiència en formació no presencial. El segon és que la tecnologia està present en la manera de fer de la Universitat. El tercer avantatge és la dimensió, ja que, en ser una universitat petita, les coses resulten més ràpides de resoldre. És cert que no tenim tanta experiència en les videoconferències, però sí que teníem tot el bagatge virtual, tant en carreres no presencials com presencials, gràcies al suport de la nostra plataforma de campus virtual. Crec que els resultats són positius i també hem après molt durant tot el procés, de fet, aquest any ha estat rècord de titulats malgrat la dificultat de poder dur a terme les estades formatives.

Sembla que vau superar molt bona part de les dificultats que es van presentar…

Sí… vam prendre una decisió extraordinària, que va comportar allargar el curs i, amb ella, vam aconseguir que tota la gent que s’havia de titular en el curs 2019-2020 es pogués titular. Amb 90 titulats, vam aconseguir un rècord en la nostra història. La carrera amb la qual vam tenir més dificultats, va ser Educació, ja que el nostre sistema és dual i els estudiants passen temps aquí, però també a les escoles. Com que les escoles van aturar, momentàniament, la seva activitat, vam haver d’endegar les estades virtuals i, posteriorment, culminar altres estades presencials. Sí que és cert que la pandèmia ens ha endarrerit alguns projectes. Malgrat que no el considerem com un any perdut, sí que no hem pogut iniciar projectes que teníem previstos, especialment per una qüestió de corresponsabilitat, ja que la part més important dels nostres fons prové de diners públics.

“Actualment, tenim uns 40 convenis amb universitats de tot el món”

Un dels projectes endarrerits ha estat, justament, la posada en marxa del màster en Educació. Quina és la previsió d’activació d’aquest màster? Quin és el pressupost estimat per tirar-lo endavant?

Cal dir que no és que no tinguéssim el pressupost, sinó que, voluntàriament, vam decidir cedir una part del nostre pressupost i esperar un any més per a implementar aquest màster. Aquest pròxim mes de setembre iniciarem el màster en Educació, pel qual comptem amb el pressupost necessari. A banda d’això, com que ens van reduir un 10,5% de les transferències de Govern, fet que va rebaixar el nostre pressupost en un 7%, vam haver d’aturar molta formació continuada. 2020 va ser un any diferent en el qual vam estalviar molt en partides de viatges institucionals, mobilitat, congressos i conferències, així com en despeses de lloguer i de subministraments. No obstant això, la implementació de les mesures de seguretat i prevenció ha comportat una despesa addicional, mentre que el nou edifici, que no esperàvem tenir tan aviat, també representa un cost important.

Un dels projectes que sí que continua és el conveni de mobilitat amb la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Podria explicar en què consisteix?

El nostre model estratègic 2018-2022 contempla la internacionalització com un dels eixos més importants, en el qual destaca la mobilitat d’estudiants, és a dir, enviar-ne fora i rebre’n aquí. Això també comportaria la mobilitat de personal acadèmic, la creació i promoció de grups internacionals de recerca, donar visibilitat a la Universitat d’Andorra a diferents fòrums i aplicar la metodologia ‘Internationalisation at Home’, amb la qual donem una major perspectiva global als nostres estudiants. Actualment, tenim uns 40 convenis amb universitats de tot el món, de tots els continents, exceptuant només Oceania, però espero que molt aviat en tinguem.

“Si no féssim recerca, no seríem una universitat”

Amb l’UNAM tenim aquest conveni de mobilitat, però també estem treballant en un altre que es diu COIL (per Collaborative Online International Learning), que comporta sessions virtuals conjuntes que interconnecten aules d’Andorra amb aules de Mèxic, per treballar temes d’interès comú.

Actualment, compteu amb una desena d’estudis de primer cicle, però com treballeu per ampliar aquesta oferta i la d’estudis de segon i tercer cicle?

Mai no parem de proposar idees noves. La nostra prioritat és continuar impulsant la formació reglada, però, en ser finançada parcialment per l’Estat, cal avaluar la viabilitat i sostenibilitat amb Govern. Un dels nostres objectius és cobrir un forat quant als màsters de continuació, ja que, actualment, només tenim obert el de Dret. És per això que pròximament començarem el màster en Educació i, durant els pròxims tres o quatre anys, tindrem màsters de continuació per als bàtxelors d’Empresa, d’Informàtica i d’Infermeria. Dins d’aquests màsters, estem treballant per introduir plans d’estudis estratègics per al país.

Una iniciativa que he impulsat és la creació d’un Consell Universitari extens, la funció del qual seria explorar noves titulacions. Això s’havia d’endegar durant 2020, però la pandèmia ens ha obligat a ajornar-ho, temptativament, fins a la tardor d’enguany. Volem que tots els sectors participin en aquesta presa de decisions.

En diferents entrevistes, vostè ha defensat la recerca com a un dels fonaments de l’UdA. En aquesta línia, l’any 2020, es va projectar un grup de recerca en tecnologia (GRET). Quin balanç pot fer-ne i per què aposten per la investigació?

En tecnologia, per fer recerca, cal tenir gent formada amb doctorats i, durant aquest temps, no en teníem. Sí que teníem una àrea d’innovació i un grup focalitzat en tecnologia i educació, però l’hereu d’aquesta iniciativa és, precisament, el grup de recerca en tecnologia. A vegades ens costa aconseguir aquesta gent formada que, a més a més, s’adapti als requeriments i exigències de la Universitat d’Andorra. Si no féssim recerca, no seríem una universitat.