Miquel Armengol: “Les comunicacions són la base”

Acaba d’estrenar-se en el càrrec de president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, tot i que fa ja molts anys que hi estava vinculat. Empresari d’èxit i gran coneixedor del sector, Miquel Armengol aposta ferm pel desenvolupament de les comunicacions, amb un aeroport a Andorra com a neguit principal.

Des de quan està vinculat a la CCIS?

Quan vaig estar al Consell General vam fer la llei de la Cambra, i no me’n vaig desvincular mai més… Vaig entrar de col·laborador amb el Jordi Marquet, després a la junta, vaig estar-ne un temps fora i ara fa nou anys que hi he tornat. Quan vam fer la llei vam establir que els mandats del ple fossin de sis anys, renovables una sola vegada. Em queden doncs tres anys.

Quins són els principals reptes del seu mandat?

En tenim uns quants… Treballem a través de comissions per diversificar les tasques. El més important és l’acord d’associació amb la UE. Estem treballant amb el Govern, tenim un gran interès pel que fa a la lliure circulació de mercaderies, el tema dels productes agrícoles, de l’1 al 23, També volem tirar endavant l’e-commerce, per facilitar a les empreses d’Andorra la venda per Internet. Volem ajudar les empreses a sortir a vendre fora del país, ja sigui a nivell particular o agrupades.

També hi ha el tema de les comunicacions…

Sí, n’hem parlat bastant… Per compensar els canvis que ha patit el comerç a Andorra, no hi ha altra sortida que potenciar les comunicacions, que són la base per al progrés. Si volem inversió estrangera de luxe i un turisme de luxe, no podem pretendre que l’aeroport més proper estigui a tres hores.

L’aeroport ha d’estar en territori andorrà?

Per la informació que ja ens hem estat creuant amb empreses especialitzades amb la implantació d’aeroports, sembla que és factible, i ara toca dur a terme un estudi més tècnic que avali les possibilitats, el tipus d’avió, el radi d’acció i la certificació de l’aeroport. L’objectiu seria acollir avions tipus A-320, perquè puguin venir turistes de fora de la UE amb alt poder adquisitiu. Hi ha inversors estrangers que ja han mostrat el seu interès per invertir en aquest tema. També volem remoure els projectes de comunicació a través del tren, però és més complicat arran dels costos.

I l’heliport on queda en aquest context?

És un tema que no l’hem abordat des de la Cambra. És interessant tenir un heliport nacional, però no pensem que sigui rendible.

“Ara toca dur a terme un estudi més tècnic que avali les possibilitats de l’aeroport”

L’aeroport de la Seu, té futur?

Fins que no s’hi pugui aterrar amb GPS, no es pot establir cap línia regular. Si funciona, serà un més a més, però el futur és l’aeroport al país.

Com veu la política d’inversió estrangera del Govern?

Vam dir que la inversió estrangera havia de ser selectiva. Ens vam oferir a fer d’òrgan consultiu pel que fa a la selecció d’empreses, però el Govern ho va desestimar. Si venen empreses de sectors que estan ja molt madurs a Andorra, pot generar problemes. Penso que s’ha d’esperar un cert temps per veure’n els resultats.

El comerç andorrà està tocat?

El tipus de comerç està canviant. Ha baixat el turista que no pernocta i el que es queda, ha pujat. Segueix existint el diferencial de preus, però l’efecte aparador s’ha diluït. Abans el turista espanyol trobava articles que no existien a casa seva. A causa de la mundialització i a la tendència a centralitzar les comandes, els comerços majoritàriament ja no compren als països d’origen perquè les cases els fan passar per les centrals de compres de França o Espanya, i el visitant ja no troba – o cada vegada menys – articles diferents. Quan el turista es passeja pels carrers d’Andorra no es troba a l’estranger, veu les mateixes marques que a casa seva. Internet també ha canviat molt el sistema de vendes.

Quin futur té el comerç?

Doncs obrir al màxim l’e-commerce. Les empreses s’han de reciclar, un no es pot quedar estancat. Hi haurà d’haver més concentració, no poden haver-hi tantes botigues que venguin el mateix. Un altre tema en què estem treballant amb el Govern és la formació de les persones que estan de cara al turista, potenciar el coneixement d’idiomes i la qualitat de l’atenció, tant en el comerç com en l’hoteleria.

La presidència de la Cambra li deixa temps lliure?

Doncs una mica sí… (riu). Tinc la sort que els meus fills fa temps que ja van prendre el relleu i s’hi dediquen molt. El que em “mata” són les improvisacions de l’agenda, haver de marxar de viatge de sobte. Sóc bastant quadriculat i aquestes coses em costen! Quan em van proposar la presidència no em va costar gaire decidir-me, a més al comitè de direcció i a l’equip administratiu hi ha gent molt activa i preparada. Estic content perquè la Cambra és una entitat que no està gens polititzada, sense cap influència del Govern. Per tant, si hem d’estirar alguna orella, no ens tallem un pèl! De fet, no tenim cap problema amb el Govern.

Treballa a gust…

Sí, a més estic particularment satisfet perquè la filosofia de l’entitat és estar molt a prop dels comerciants i ajudar-los que es troben amb dificultats tècniques. Per exemple, fa uns anys, estaven molt preocupats per l’intrusisme i vam resoldre el tema. Ara, sabem que el problema és l’e-commerce, i ens hi estem dedicant a fons.

Andorra té futur com a destí gastronòmic?

Penso que sí, la nostra gastronomia cada dia té més qualitat. L’altre dia parlàvem amb l’ambaixadora de França i comentàvem que era una llàstima estar només decantats cap a Espanya i ens vam comprometre mútuament a tornar a parlar per muntar alguna promoció en l’àmbit gastronòmic. Tenim a la Cambra persones vinculades a la gastronomia com el Jordi Daban, que és vicepresident i ara hem incorporat el Carles Flinch al Comitè.

__________________________________________________

Miquel Armengol Pons neix a Andorra la Vella el 7 de maig de 1951. Estudia a La Salle de la Seu d’Urgell, després marxa a Bordeus per fer un any d’enologia i als 18 anys ja torna a Andorra per treballar a l’empresa familiar, on encara hi és avui, tot i que els seus fills n’han pres el relleu.

Durant dos anys, 1982 i 1983, entra al comú d’Andorra la Vella i deu anys després, els anys 1992-1993, seu al Consell General a la època de la creació de la Constitució. Ha estat durant molts anys vinculat a la CCIS, on ha ocupat diversos càrrecs, i des del 4 d’abril, n’és el president.

Està casat i té dos fills, el Miquel de 41 anys i el Lluís de 36. També té tres nets més un que està en camí. Li encanta jugar a golf, tot i que també li agrada la muntanya i la pesca.