Mike Horn, tota una vida dedicada a l’aventura

Nascut a Johannesburg, Sud-àfrica, el 16 de juliol de 1966, Mike Horn és un explorador i aventurer que ha marcat fites inigualables al llarg de la seva carrera. El 1994, assumeix l’aventura com a estil de vida i, posteriorment, el 2001, va guanyar el premi Laureaus com a millor esportista alternatiu de l’any.

Des de la seva professionalització, Horn va treballar com a conductor de programes de televisió sobre supervivència i exploracions, mentre que també es va obrir camí com a conferenciant motivador. El 2016 va emprendre l’expedició ‘Pole2Pole’, una circumnavegació del món, durant 3 anys, via el Pol Sud i el Pol Nord, que va marcar la seva vida.

Precisament, com a part del 40è aniversari de la Creu Roja Andorrana, i amb el suport d’Aero Autofactoria i Caropticom, Mike Horn va arribar al nostre país per a compartir la seva experiència. Dona Secret va tenir el plaer d’entrevistar aquest icònic personatge amb esperit aventurer.

Com va començar aquesta passió per l’aventura i la natura?

Vaig néixer a Sud-àfrica i els meus pares em van donar molta llibertat. Quan vius a Sud-àfrica, envoltat d’animals, bellesa natural, oceans, muntanyes i deserts, i descobreixes la natura, és com caminar des de la porta principal de casa i apreciar els paisatges per complet. Per mi, com a nen, estimava la connexió amb la natura i l’energia que vaig percebre d’ella; és per això que m’estimo més ser fora.

Recordo que, quan vaig fer 8 anys, el meu pare em va regalar una bicicleta i em va donar un únic consell. Aquest consistia en el fet que, a les 6 de la tarda, hauria de ser a casa meva. Podia anar a qualsevol lloc que desitgés, però a les 6 de la tarda estava a casa. Des d’aquell moment, vaig prendre la meva bicicleta i vaig conèixer llocs que mai no havia vist abans. En ser curiós i perquè volia descobrir més coses, sempre anava una mica més lluny i, per aquest motiu, entrenava cada vegada més per a saber què hi havia més enllà de l’horitzó. Crec que vaig néixer amb l’esperit de l’aventura.

Com vas aconseguir convertir aquesta passió en un treball de jornada completa?

Quan hi era a Suïssa, una empresa italiana de rellotges esportius, Sector, es va oferir per a patrocinar-me a través de comercials per a televisió. Ells em van trucar i em van dir ‘podem quedar per fer-te una entrevista? Volem fer un anunci de kayak amb tu a una cascada’. Vaig fer kayak moltes vegades als rius de Suïssa i així va ser com ells van sentir parlar sobre un noi boig de nom Mike Horn. Es van sorprendre amb tot el que podia fer a bord d’un kayak, a una cascada, i els vaig dir: ‘puc anar més amunt’. A partir d’aquí, vaig trobar els meus primers patrocinadors, vaig assolir el premi Laureaus, que pot ser com els Oscars dels esports, i això va marcar l’inici de la meva carrera amb el suport d’altres amics i patrocinadors.

Què esperes assolir quan fas aquestes travessies i després les comparteixes amb la gent? Intentes enviar un missatge al món?

Jo crec que, principalment, les experiències defineixen la persona que soc. La nostra vida és determinada per les nostres experiències. Com més experimentem, més apreciarem la vida; com menys experimentem, més es tancarà la nostra vida. Crec que aquesta és una perspectiva personal, perquè ens arrisquem. Quan tenim errades, podem morir. Quan tractes de creuar el Pol Nord, una fita que no s’ha fet abans, t’has de preparar molt bé. És això el que estimo d’explorar, que mai no sabràs quin serà el resultat. Tot és desconegut. Una vegada apreciïs l’experiència, podràs tornar-hi i compartir-la amb la gent; és per això que estic aquí a Andorra, perquè, de 8.000 milions de persones que habiten el planeta, només dos hem creuat el Pol Nord… compartir això amb la gent pot fer-los viatjar amb nosaltres.

Ets aquí a Andorra per a compartir la teva experiència en una conferència, què podem esperar?

Potser fotos de llocs que la gent mai no ha vist, perquè sigui capaç d’entendre tot el que es necessita per preparar un viatge com aquest, tot el que costa anar-hi i el que significa fer-ho. Crec que la gent pot aplicar aquests conceptes a la seva vida quotidiana, perquè cadascun de nosaltres afronta un repte cada dia de les nostres vides. A vegades és anar a la feina, altres vegades és perquè la perds… altres ocasions és perquè alguna tragèdia passa en la teva família. I per a ser capaços d’entendre que no estem sols en el món, on tothom comparteix la mateixa passió, els mateixos dolors o la mateixa eufòria, hem de considerar que la vida gira entorno a les persones, persones que comparteixen experiències juntes i gent que ajuda els altres a créixer.

Pel títol “Del K2 al Pol Nord”, imagino que la conferència tracta sobre aventura i molt treball dur. En aquesta línia, quina va ser la teva expedició més difícil?

Bé… crec que la meva expedició més dura va ser la darrera, creuar el Pol Nord… perquè teníem molt pocs aliments, perquè els elements de la natura es van tornar cada vegada més difícils, la possibilitat de caure a l’oceà Àrtic i no tornar a casa… és quelcom que encarà està molt viu a la meva ment. Ser capaç d’empènyer les meves capacitats més enllà de les meves limitacions, és així com vull viure la meva vida.

Imagino que aquesta va ser la més especial…

Definitivament, sí. Mai no havia viscut una experiència així en més de 30 anys d’exploració.

Andorra és un país preciós i agradable d’explorar, penses descobrir algunes de les seves meravelles?

Aquesta és una de les raons per les quals vull aprofitar la meva estada aquí, per anar a les muntanyes, per descobrir els seus paisatges. M’encanten les muntanyes tan properes, les valls, l’arquitectura amb pedres i roques que el fan un lloc tant atractiu i càlid per a mi. Soc una persona curiosa i, en descobrir nous llocs, entenc les persones que viuen en aquests indrets… persones apassionades, perquè no tothom pot viure en tal ambient.

Quina és la teva següent aventura?

Tornaré a Groenlàndia i probablement escalaré algunes muntanyes i tornaré al gel, perquè ara l’hivern està culminant i la vida també torna a l’Àrtic. Les balenes belugues, les balenes del nord i els óssos polars veuen la llum arribar i llavors torna la vida. Durant l’hivern no hi ha llum durant les 24 hores del dia, així que no es veu molta cosa, l’experiència no és molt enlluernant… ara vull veure la llum una altra vegada, perquè això em donarà més esperança per al futur.