Meritxell Farrero, voluntat d’ajudar el tercer món

La Meritxell Farrero presideix Mans Unides des de fa 10 anys, una tasca a la qual està completament abocada, tot i que treballa com a mestra a l’Escola Francesa i també organitza sopars multilingües per practicar l’anglès. Una vida ben plena que li deixa poc temps per al lleure.

Què representa ser presidenta de Mans Unides?

Una responsabilitat molt gran. Són molts projectes que posem en marxa, tenim la sort de comptar amb moltes persones que ens fan donatius i hem de garantir que tot es porti a terme en les millors condicions. D’altra banda, per a mi és una gran satisfacció perquè puc aportar el meu granet de sorra als projectes. Hi ha molta gent al món que necessita ajuda i des de Mans Unides, tot i la nostra petitesa, fem tot el que podem per ajudar aquestes persones.

On treballa Mans Unides?

Exclusivament en països del Tercer Món. A Andorra, ja hi ha Càritas que s’hi dedica, mentre que nosaltres ens concentrem en la solidaritat amb aquests països. Som dues organitzacions vinculades a l’església, cadascuna té la seva funció.

No teniu socis?

Rebem ajudes de molts particulars, també del Govern, però no tenim socis. Tenim persones molt fidels que ens fan donatius cada any, gairebé sempre anònims. Amb tot, tenim un llistat de persones que saben que volen ajudar-nos i els tenim sempre al corrent de les activitats que pensem fer per recaptar fons. Aquest any estem molt contents perquè una persona que ens finança cada any un projecte amb 10.000 euros, ja ens ha avançat que doblarà la seva ajuda. D’altra banda, presentem el nostre projecte a Cooperació Internacional i gairebé cada any ens ajuden amb força diners i n’estem molt satisfets. Durant la campanya, cada any fem un concert de corals i un aplec d’esbarts, fem pagar una entrada de 5 euros i la recaptació íntegra va a parar als projectes, perquè nosaltres som tots voluntaris. No hi ha ningú que cobri, ni el secretari, ni el comptable ni la tresorera.

“No tenim socis, però tenim la sort de comptar amb moltes persones que ens fan donatius”

Quin és el projecte més important d’aquests últims 10 anys?

El que més m’ha omplert és el de l’hospital per a malalts de sida al Camerun, el vam anar a visitar aquest estiu, vam poder constatar que tothom hi està ben atès, és un projecte en què el Govern andorrà hi ha col·laborat de manera important durant quatre anys, amb una aportació de més de 100.000 euros. Per a nosaltres era molt important desplaçar-nos al Camerun per veure sobre el terreny tot el que s’havia fet i com funcionava. També hi van anar persones del departament de Cooperació Internacional, i tothom va poder constatar que s’havia fet una gran feina.

Treballeu a través dels governs de cada país?

No, perquè en aquells països existeix el perill de la corrupció i, per tant, treballem directament amb la persona que porta el projecte. Sempre són persones que coneixem des de fa molts anys i que tenen tota la nostra confiança. En aquest cas, ho porta una monja missionera que es diu Basília Ruiz, que havia treballat a l’hospital d’Andorra i que la vam conèixer a través de persones de l’equip de Mans Unides, és de tota confiança. Ella viu al Camerun, s’ocupa d’aquest projecte i dedica la seva vida als altres.

Quin és el projecte d’aquest any?

Serà una escola secundària al Senegal, ara la començarem a construir i hi col·laborarem durant 3 o 4 anys. És un tema important, perquè en aquest lloc només hi havia escola primària i els nens més grans s’havien de desplaçar. Fins ara només fèiem campanya al febrer, però ja hem començat a fer activitats durant tot l’any. El lema d’aquest any és sobre la dona “Creiem en la igualtat i en la dignitat de les persones”. Al maig també tenim previst un concert de saxo amb el Guillem Tudó i estem oberts a noves propostes.

Heu visitat tots els projectes que heu fet?

Ho anem fent, hem anat a Senegal, Camerun, Ruanda, Benin i l’estiu que ve anirem a Uganda.

I perquè sempre a l’Àfrica?

És el continent que té més necessitats i on la gent està més abandonada… Aquest any també treballarem a l’Amèrica Llatina, a Perú i a Colòmbia, i col·laborarem amb Mans Unides Diocesana de la Seu d’Urgell, que té un projecte a l’Índia, per ajudar les dones a que es constitueixin en grups de suport.

Quantes hores al dia dedica a Mans Unides?

Ui… això és difícil de dir! Cada dia hi ha coses per resoldre, sobretot ara que estem preparant la campanya del febrer.

“Ens agradaria arribar a les persones treballadores perquè sàpiguen que un petit donatiu també ens ajuda”

Considera que Andorra és solidària?

D’una banda sí, perquè tenim moltes persones amb poder adquisitiu que ens ajuden, però trobem a faltar el petit donatiu, al banc no trobem ingressos de 10 o 20 euros, que potser la gent no els fa perquè pensen que no servirà de res. Ens agradaria arribar a les persones treballadores perquè sàpiguen que un petit donatiu també ens ajuda. Que tinguin clar que som una petita ONG que sap molt bé a qui dona els diners. Hi ha hagut escàndols que ens han fet mal a tots. Nosaltres garantim que els diners arriben al seu destinatari.

També es dedica a altres activitats com aquests sopars de conversa en anglès…

Sí, va ser una idea que va sorgir fa uns 15 d’una professora d’anglès que va pensar que estaria molt bé organitzar sopars perquè els anglesos poguessin practicar català o castellà i els andorrans, l’anglès. Ara ho porto jo amb l’Aurora Roigé, i ho fem els dilluns cada 15 dies. Es diu Languagesopar, i tothom que hi estigui interessat pot escriure’ns a languagesopars@yahoo.co.uk. L’activitat és gratuïta, només cal pagar el sopar, que val 16.50 euros i que fem sempre a La Nova Forquilla. Som un grup entre 8 i 20 persones, depenent dels dies, entre 25 i 80 anys, muntem dues taules, una d’anglès-català i l’altra d’anglès-castellà, i es parla mitja hora en cada idioma.

__________________________________________________

Meritxell Farrero Naudí neix el 4 de setembre del 1971, a Escaldes-Engordany. Estudia a l’Escola Francesa i després marxa a estudiar música a Tolosa i seguidament a Perpinyà per fer Magisteri. Ha estat treballant durant 10 anys a l’Escola Francesa Maternal d’Escaldes-Engordany i ara en fa 12 que exerceix de mestra a l’Escola Francesa de Ciutat de Valls, a Andorra la Vella. Fa 10 anys que és presidenta de Mans Unides. És soltera i entre les seves aficions destaca la música, tocar el piano, la muntanya, el cinema, la lectura, el ioga, i la conversa en anglès.