Marianela Vila Aristot: “El tema de l’habitatge és una de les grans problemàtiques del present”

Des del 2020, la Marianela Vila Aristot és vicepresidenta de la Fundació Armor, una responsabilitat que compagina amb la vicepresidència d’Unicef Andorra. Neta de Manela Mora Font, fundadora d’ambdues entitats, i filla de Marianela Aristot Mora, la Marianela Vila Aristot té experiència en els camps de la informàtica i les ciències empresarials, però és coneguda per donar continuïtat a un llegat indeleble de solidaritat i sentit de la responsabilitat social que s’ha fet evident amb la construcció d’un edifici de 22 habitatges per donar sostre a persones en risc d’exclusió social.

Fotos: César De Pablos

Recentment, es va inaugurar l’edifici Casa Aristot Mora per oferir habitatge a les persones més vulnerables del país. Quina ha estat la inversió en aquest projecte?

De manera concreta, no tinc a la mà el valor total de la inversió, però el que sí que et puc dir és que ha estat un import molt important i, afortunadament, ja comptàvem amb un terreny en propietat per poder-hi edificar.

És a dir que tota la inversió ha estat vostra?

Sí, el projecte ha estat finançat en un 100% per la Fundació Armor, amb el suport de la constructora i els arquitectes que, en vista de la finalitat solidària d’aquest, han ajustat molt els seus honoraris i beneficis.

Govern hi ha participat econòmicament?

No. Econòmicament, no.

Ha col·laborat en el projecte d’alguna altra manera?

Sí. Govern ens ha ajudat amb visites tècniques per a verificar l’estat de l’obra i per a cerciorar-se de l’adaptabilitat dels espais per a la finalitat per a la qual va ser construït l’edifici. Després de la signatura del conveni de cessió de l’edifici, vam tenir una relació més estreta amb Afers Socials, perquè tot sortís bé.

Per deixar-ho ben clar, la Fundació Armor va fer el primer pas.

Sí, Fundació Armor va fer el primer pas.

Quant al conveni signat, per quant de temps s’ha previst la cessió de l’edifici?

El conveni té una durada de cinc anys prorrogables fins als 50 anys. La durada de cinc anys del contracte no és perquè no volguéssim ampliar-lo més, sinó perquè això respon a un assumpte legal. A la culminació d’aquest contracte, si ambdues parts es troben satisfetes, el continuarem renovant.

Quins són els compromisos que ha de complir Govern?

Un dels punts més destacables del conveni és que els habitatges s’han de destinar a persones vulnerables, en risc econòmic o d’exclusió social. La utilitat sempre ha de ser aquesta.

Quines persones poden accedir-hi? Qui prendrà aquesta decisió?

Tenim entès que la possibilitat està oberta tant per a andorrans com per a residents. A partir del conveni, s’ha estipulat que seran el Ministeri d’Afers Socials, Joventut i Igualtat i l’Institut Nacional de l’Habitatge les entitats que se n’ocuparan d’assignar aquests espais a la gent que més ho necessiti. Armor no entrarà mai en el procés de selecció, però penso que aquestes entitats buscaran ajudar les persones en situació de vulnerabilitat.

Entenc que, entre els altres compromisos adquirits per Govern, hi és el manteniment i reparació de danys derivats de l’ús de l’edifici. També existeix una aportació anyal de 40.000 euros per part de l’Institut Nacional de l’Habitatge. Per a què serviran aquests recursos?

Els 40.000 euros que aportarà l’Institut Nacional de l’Habitatge permetran cobrir l’amortització de l’edifici, així com altres inversions fetes. És, bàsicament, per amortitzar el projecte.

Dues de les nou plantes de l’edifici seran destinades a despatxos de l’Institut Nacional de l’Habitatge, però, quan es va signar el conveni, es contemplava que alguns d’espais s’assignessin a entitats sense ànim de lucre. Alguna ONG o associació se n’ha interessat?

No; de moment, no. Inicialment, sí que estava previst donar-hi cabuda a associacions, però, per l’estructura de l’edifici i les necessitats de l’Institut Nacional de l’Habitatge, no tinc clar si hi ha espai suficient. En tot cas, no hem rebut cap sol·licitud, tot i que serà Govern qui gestionarà aquestes peticions.

Com a fundació, considereu que la realitat socioeconòmica andorrana s’ha deteriorat?

Penso que sí. Aquesta és una apreciació personal, però a la vista està que a tothom l’ha afectat una mica la crisi. El que percebo al carrer és que el tema de l’habitatge és una de les grans problemàtiques del present i, de moment, també del futur… esperem que puguem donar-ne solució. Crec que ha estat un encert aprofitar aquest solar per fer habitatge social.

“Crec que ha estat un encert aprofitar aquest solar per fer habitatge social”

Pot ser que la pandèmia hagi despullat les nostres carències com a societat o que més aviat les hagi marcat més?

Crec que ambdues coses van de la mà. Tampoc no descobreixo res si et dic que el món està canviant molt ràpidament des de fa molts anys. Tant la globalització com la digitalització han fet que tot trontolli. Tot i que Andorra hi està posada i fa grans esforços, és cert que no és tan gran com per poder adaptar-se tan ràpidament als nous temps. Però sí que crec que s’està intentant.

Us plantegeu un altre projecte relacionat amb l’habitatge?

De moment, no. Aquest últim projecte ha estat molt gran i n’estem orgullosos, però, de moment, continuem treballant per definir els objectius de cara als pròxims anys, sense deixar de banda el nostre compromís amb Unicef, el pilar de la nostra fundació, i amb altres associacions.

Les iniciatives privades són el pal de paller per a les causes socials i la Fundació Armor n’és un exemple. Però considereu que les famílies podrien fer alguna cosa més?

Tinc la sensació que tots sempre podem fer més, però també crec que, segurament, hi ha moltes famílies que fan accions més silencioses, qüestió que coincideix amb el tarannà andorrà de ser més discrets quan s’ajuda. A Andorra, hi ha famílies que no només donen suport en temes com ara la construcció d’habitatge, sinó també, per exemple, a mantenir els preus del lloguer. En diferent mesura, hi ha molta gent que està ajudant, però tant de bo que el nostre projecte de Casa Aristot Mora doni peu al fet que altres famílies puguin fer-ne més, ja que sempre és possible.