Maria Moles: “Jugar amb la selecció és una sensació extraordinària”

Com a capitana de la selecció Sub-19 femenina, la Maria Moles va comandar el conjunt nacional en una heroica gesta al Campionat Preeuropeu de la categoria, on Andorra, amfitriona del mini torneig del Grup B5, va batre 1-0 i 1-3 a les seleccions de Geòrgia i Armènia, respectivament, amb dues anotacions de Moles des del punt de penal. Si bé la derrota 6-0 contra Eslovàquia va truncar les aspiracions de les andorranes, la jugadora del Levante Las Planas recorda aquells moments amb il·lusió i ja posa la mirada en el seu futur.

Fotos: @elcokedelasfotos

El Campionat Preeuropeu Sub-19 Femení va ser històric no només per la implementació d’un nou format competitiu, sinó també per la vostra participació, especialment a la segona volta. Com vas viure el desenvolupament d’aquest torneig?

Sempre ha estat especial jugar a la selecció, perquè és representar el meu país. Personalment, soc molt conscient que és una oportunitat que ens dona Andorra. Pel bo i pel dolent, som poquetes les noies que juguem a futbol al país, però almenys gaudim d’aquesta oportunitat que, a països amb molta més població, pot resultar molt més difícil.

Vas jugar la segona volta com a capitana.

Jugar amb la selecció és una sensació extraordinària. Fer-ho amb la Sub-19, portant el braçalet de capitana, és molt més que simbòlic, perquè és una passió que tinc molt arrelada a dins i que no sé explicar-la molt bé (riu)… m’emociona molt. En ser de les jugadores més grans del grup, vaig agafar la responsabilitat de posar-me l’equip a l’esquena, de somiar en gran i d’intentar reflectir l’esforç al camp. Afortunadament, així ho vam fer i vam aconseguir dues victòries en tres partits. Això és motiu d’orgull.

Et va pesar aquesta responsabilitat?

No. Ser capitana es tracta de ser una jugadora més. No hi ha cap privilegi, sinó l’objectiu de fer valer el sentiment de líder i tirar del carro en els moments difícils, d’animar les meves companyes. En el moment de xutar els penals, sí que vaig sentir l’obligació d’assumir-ne la responsabilitat malgrat que, essent central, no estic acostumada a marcar gols (riu). Penso que els penals s’han de xutar amb confiança i en aquell moment estava molt convençuda, així que em vaig dir: “endavant!” (Riu).

Ara ets defensora central, però també jugues de migcampista.

Sí, bàsicament jugava de mig centre durant els meus inicis. A tothom li agrada marcar gols i és aquest l’objectiu del futbol, però jo sento una especial devoció per defensar. Suposo que això m’ha fet tirar posicions enrere, però, al final, jugo on el míster em digui. Al Levante Las Planas també faig de lateral moltes vegades.

Què va representar per tu i les teves companyes defensar els colors d’Andorra al nostre país, amb la nostra gent?

Amb la Tere Morató i la Maria Ruzafa, soc de les primeres i de les poques jugadores que hem fet el salt de jugar fora d’Andorra, que era bàsicament una cosa desconeguda, ja que, de referents femenins i masculins, n’hi ha poquets. Andorra és una zona de confort en la qual s’està molt bé, però jugar fora t’obre els ulls i et fa apreciar més el fet de jugar davant el teu públic. Ens vam sentir com a casa.

Consideres aquesta experiència com un somni fet realitat?

Sí. Si bé ja havia disputat el Torneig de Desenvolupament contra països petits com nosaltres (Malta, Gibraltar), això va ser a l’estranger. Així que s’agraeix que la UEFA, la FAF i els organitzadors ens tinguin en compte. N’estic contenta.

Després de vestir els colors de la selecció, el teu club t’ha donat algun feedback? Com va ser el retorn a la rutina?

El primer equip del Levante Las Planas està en la segona divisió espanyola (Reto Iberdrola) i ara mateix està disputant el primer lloc per ascendir a Primera Divisió. Les noies del primer equip són jugadores excepcionals i, tot i que encara no he estat convocada ni he jugat amb elles, hem pogut entrenar juntes un parell de vegades. L’entrenador va elogiar la meva participació amb la selecció i va remarcar els bons resultats aconseguits amb la Sub-19, un gest que s’agraeix. De fet, m’ha felicitat gent que ni m’esperava, fins i tot gent que admiro, com ara jugadores del meu equip i del filial del Barça.

Ara que parles del Barça, se m’acuden dos moments icònics. El primer, Alèxia Putellas recollint la Pilota d’Or, i l’altre, el ple absolut al Camp Nou contra el Real Madrid. Sé que el teu pare i tu converseu molt sobre els teus somnis com a jugadora, però et visualitzes sent partícip de moments com aquests?

Vaig tenir la sort de viure personalment el rècord històric d’assistència del Barça, al Camp Nou, en un partit de Champions contra el Madrid. Sempre he sigut del Barça i fa poc comentava amb les meves companyes que nosaltres sempre somiàvem amb ser com Leo Messi o Gerard Piqué, però això ha canviat. Tenir l’Alèxia Putellas i companyia ens fa veure que aquelles fites que semblaven llunyanes ja no ho són tant, que els somnis són més possibles d’assolir.

El futbol femení creix, sens dubte, però què li falta per aconseguir una força equiparable amb la del futbol masculí?

Hi ha persones que no aposten o no coneixen el futbol femení perquè no tenen les facilitats. Així com a qualsevol mitjà trobes informació o transmissions de partits de futbol masculí, el futbol femení necessita aquesta empenta de les institucions i els mitjans de comunicació. Arran de l’èxit de l’Alèxia i altres fites assolides, s’hi comencen a veure avenços. Ara bé, penso que el futbol femení i masculí no s’haurien de comparar, perquè tots dos són diferents. Es tracta de buscar que siguin més equitatius però respectant les diferències.

Molt aviat acaba la temporada i arriba un moment de descans. Què faràs?

Ja veus que la meva vida gira al voltant del futbol, sigui al camp o a la universitat, però penso que aprofitaré el temps per descansar una mica i processar tot el que va passar, que encara no m’ho crec del tot (riu). Hem de recarregar les piles i estar en forma per l’any vinent.

Seguiràs al Levante Las Planas?

Com que ja acaba la meva etapa com a juvenil, he parlat amb la directiva del club i hem valorat diferents ofertes. Si me n’arriba una altra, donaria prioritat a quedar-me a Barcelona, ja que em resulta més còmode mentre curso la carrera. La meva idea és algun dia tornar a Andorra, ja que soc andorrana i és casa meva.