Maria Lupiáñez: “L’equip de treball truca cada dia als majors de 65 anys que tenen a disposició un telèfon les 24 h”
La Maria és cap del departament de la Gent Gran al comú d’Escaldes-Engordany i està vivint a primera línia el dia a dia d’aquest col·lectiu. Entre tots han fet un esforç i estan aconseguint que les persones grans d’aquesta parròquia no se sentin soles ni desateses.
-De quantes persones està formada la comunitat de gent gran d’Escaldes-Engordany?
-Actualment tenim censades a la nostra parròquia un total de 2.611 persones majors de 65 anys, amb una majoria de dones, al voltant d’un 65%.
-Quina va ser la seva reacció quan van començar a morir persones grans a causa del coronavirus?
-El meu dia a dia està fet de conviure amb aquestes persones, a la llar tenim un gran nombre de gent gran que venen a menjar, a fer ioga o ball, entre d’altres activitats. El primer que vaig preguntar va ser que com estarien vivint aquestes persones l’amenaça del virus, em vaig posar a la seva pell i vaig intentar analitzar quina era la millor manera d’ajudar-les.
-La seva tasca al capdavant del departament en què ha consistit en aquest període?
-L’aspecte humà és el més important en aquesta situació tan desconeguda per a tothom. Hem de confiar en el nostre equip de treball i tenir un màxim d’empatia amb ells. Vam activar tots els recursos, des de la gestió telefònica fins a l’organització de l’activitat física.
-Com ha treballat el seu departament respecte a l’atenció de la gent gran?
-Des del comú d’Escaldes-Engordany vam crear un grup de treball multidisciplinari anomenat “Gent gran aïllada” format per 37 professionals per detectar els majors de 65 anys que podien patir aïllament social o altres problemàtiques. Es van contactar 2.016 persones per fer una primera selecció i determinar les necessitats. Hem centrat la nostra tasca, a banda de cobrir les seves necessitats bàsiques, com l’alimentació, en intentar motivar-los perquè estiguessin actius. Ens vam posar en contacte amb Andorra Televisió i vam posar en marxa aquest petit programa diari per motivar-los a fer exercici.
-I com ho heu organitzat?
-Vam parlar amb el Xavi Mujal i de seguida es va mostrar obert a col·laborar. No tothom domina les noves tecnologies, però sí que miren la tele. Tenim la sort de comptar amb l’Anna Campoy, una gran professional, que s’ha posat al capdavant d’aquestes classes diàries, que són molt seguides. Cada dia truquem a les persones grans per saber què necessiten, els preguntem si segueixen les classes, si necessiten que els portem menjar ho fem, fins ara hem servit 1.200 àpats a domicili i, sobretot, posem a la seva disposició un número d’atenció telefònica les 24 hores del dia i també tenim un grup de WhatsApp amb més de 56 persones molt actives.
-Quina imatge l’ha impactat més d’aquesta crisi?
-Em va impressionar molt la sensació de buit pels carrers, així de sobte. Trobo a faltar els nens al carrer, i fins i tot les cues de cotxes! Tens la sensació que això no pot estar passant i que et trobes enmig d’una pel·lícula de ciència-ficció…
-Quantes persones ha perdut la parròquia a causa de la pandèmia?
-No ho tenim comptabilitzat, hem sabut que havien mort dues persones molt estimades de la parròquia. Les autoritats han estat molt prudents i han preservat la intimitat de cadascú. Estàvem acostumats a sentir la crida quan moria algú, però ara les coses han canviat. S’ha portat d’una manera molt respectuosa.
-Quin ha estat el principal neguit de les persones que han patit la malaltia?
-Hem tornat tots a la piràmide de Maslow, hem de satisfer les necessitats més bàsiques, el primer és la salut, la supervivència, i tots estem igual.
–Com han intentat pal·liar el distanciament familiar en cas d’ingrés a l’hospital?
-Ningú pot reemplaçar la família, però intentem compensar aquesta manca amb empatia i estar al costat del malalt, perquè el distanciament físic no pot ser mai una excusa per l’exclusió social. S’ha creat un sentiment de solidaritat, hi ha persones que durant aquest període s’han trobat més acompanyats que abans. Els sanitaris han fet una gran feina.
-És optimista de cara al futur?
-Sí, molt. La Covid-19 ha suposat un punt d’inflexió en la nostra vida, ens ha fet reflexionar i repensar la situació i han aflorat valors com la cooperació i la solidaritat. Tot això ens farà valorar molt més el que tenim.