Ludmilla Lacueva reviu les aventures del comissari Cerni Llop

Ludmilla Lacueva Canut presenta la seva novel·la de gènere negre, sota el segell de l’editorial Apostroph, amb el comissari Cerni Llop com a protagonista de la investigació d’un nou assassinat. ‘Scrap Mortal’ és el nom de la nova obra literària que l’autora escaldenca va escriure, després de l’èxit i l’acceptació de la novel·la ‘Mort Sota Zero’. La il·lustració de la portada novament ha estat a càrrec de l’artista Oriol Hernández.

Foto: Eduard Comelles

Què et va inspirar a “donar-li més feina” al comissari Cerni Llop?

Em vaig estrenar en aquest gènere de novel·la negra amb ‘Mort Sota Zero’. Li he agafat tant de gust que vaig continuar amb ‘Scrap Mortal’. De fet, quan vaig acabar el llibre ‘Mort Sota Zero’, ja tenia la idea de continuar les aventures del comissari Cerni Llop i de l’ex-Batlle Climent Masoliver, que és el que sempre li posa bastons a les rodes.

Vas començar el teu cicle com a novel·lista amb una novel·la històrica, per a canviar a la novel·la negra. Què et va motivar a escriure en aquest gènere?

Ambdós són gèneres que m’agraden molt, tant l’històric com el gènere negre. És veritat que vaig començar amb el llibre ‘Els pioners de l’hoteleria andorrana, del segle XVI al segle XX’, sobre la història dels hotels del país, i després vaig escriure una novel·la històrica sobre el veguer Charles Romeu. Com vaig estar dotze anys escrivint la novel·la ‘L’home de mirada clara’, necessitava trencar una mica i escriure un llibre que no em demanés tant esforç de recerca. Llavors, com que el gènere negre sempre ha estat un dels meus preferits, em vaig llençar a la piscina. ‘Mort Sota Zero’ era una idea que ja em rondava pel cap i ara he continuat amb aquest gènere.

Imagino que l’èxit de ‘Mort Sota Zero’ va llaurar el terreny per l’arribada de la novel·la ‘Scrap Mortal’.

Sí, la veritat és que ha tingut molt bona rebuda. I tenint els personatges andorrans, que repeteixen en aquesta segona novel·la, vaig decidir donar-los continuïtat. També és cert que la gent els ha fet molt seus, i que aquests personatges poden semblar persones de carn i ossos, que els lectors podran associar amb altres persones que coneguin en la realitat; intento que semblin personatges verídics. La gent m’ha demanat que escrigués una continuació… però és important destacar que ‘Scrap Mortal’ no és una continuació de ‘Mort Sota Zero’, sinó una història independent, amb una altra investigació que només està correlacionada pels personatges i el context on es desenvolupa la història.

A què respon el fet d’ambientar part de la història a Andorra, específicament a una convenció de scrapbooking?

Sempre he pensat que és bo escriure sobre Andorra. Quan vaig començar a escriure, la gent em preguntava perquè escric sobre Andorra, si això no interessa a ningú de fora del país. Jo, al contrari, he pensat que, si som capaços de llegir novel·les ambientades als Estats Units o d’autors del nord, perquè no podríem tenir la nostra visió andorrana?

‘Scrap Mortal’ té lloc al primer congrés de scrapbooking que s’organitza a Andorra, on venen artistes de tot el món, dels Estats Units, de França, de Catalunya, totes elles molt famoses. Al voltant d’aquest congrés, que sí que pot semblar un espai de creativitat, també amaga molta enveja, rancúnies i diners; a partir d’aquí, començarà a haver-hi assassinats.

Què pot esperar el lector amb aquest llibre, des del punt de vista literari?

Intento escriure sempre en llenguatge planer. Per mi, llegir és somiar, és viatjar dins d’altres mons, fer teus els personatges… aquí hi ha escenes, que passen a Andorra, que són fàcils de reconèixer.

Faig un viatge per la nostra Andorra, on tenim un patrimoni cultural i natural fantàstic. Justament, en aquest llibre, ens passegem per diferents escenaris del país i he volgut fer una mica de relleu en el nostre patrimoni. Descric una Andorra que és moderna, però sense perdre de vista les nostres arrels, ja que sempre he pensat que hem de defensar la nostra identitat i la nostra singularitat. Des de la meva opinió, un poble sense arrels és un poble sense ànima. Intento que el lector se senti orgullós de viure a Andorra i de les persones que conformen aquest gran país.

Quins elements distintius de la cultura andorrana són els que més podem trobar en ‘Scrap Mortal’?

En el primer llibre parlava del ‘Mort qui t’ha mort?’ com a tradició molt antiga. En aquesta ocasió, el que faig és viatjar pel nostre patrimoni natural. Hi ha escenes al pic Casamanya, també anem a la Vall d’Incles, un passatge de nombroses persones que fugien del nazisme… intento, amb petites pinzellades, il·lustrar part del que és Andorra i la seva història.

El suport de Benjamí Rascagneres va ser part important de ‘Mort Sota Zero’. També et va ajudar amb ‘Scrap Mortal’?

Per a escriure aquest llibre vaig poder comptar amb la súper ajuda del comissari Benjamí Rascagneres, que no sé si es va cansar massa de mi, perquè, a la primera entrevista, vaig arribar-hi amb una llista quilomètrica de preguntes (rialles). Sempre m’ha ajudat amb tot el necessari, amb molta motivació i la veritat és que ha estat tot un plaer comptar amb ell una altra vegada, de poder exposar-li tots els meus dubtes.

He de dir que també he comptat amb el suport de Rafa Quintana, d’Identitat Judicial, que m’ha servit de gran ajuda pel que fa al seu vessant en la investigació de proves i contrastació d’evidències. Aquesta és una de les coses que tenim al nostre país, que podem tenir l’oportunitat de parlar amb persones ben formades i que han estat molt entusiastes amb el meu projecte.