Ludmilla Lacueva amplia l’univers de Cerni Llop i Climent Masoliver amb ‘Olor de difunt’

L’autora de ‘Mort sota zero’ i ‘Scrap mortal’ va publicar un tercer llibre que reviu les investigacions i aventures del comissari Cerni Llop i l’exbatlle Climent Masoliver. Sota el segell de l’editorial Llibres del Delicte, ‘Olor de difunt’ convida el lector a endinsar-se en els detalls d’un doble assassinat que commou a la societat andorrana. En aquesta entrega, Ludmilla Lacueva aprofundeix en la personalitat i en la intimitat de Masoliver, a través de dos contexts històrics separats per 70 anys.

Per: César De Pablos · Foto: Facundo Santana

La dupla del comissari Cerni Llop i l’exbatlle Climent Masoliver no té descans i els hi dones vida en una tercera història en la qual Climent es mostra més sensible. Per què l’has volgut tractar d’aquesta forma?

Tinc el meu nucli dur, que el conformen el Cerni, el Climent, el David i la forense Maria Sastre. Ells són presents a cada llibre. Aquesta vegada he volgut entrar una mica més en la intimitat del Climent, que és un personatge un tant “burrot” en aparença, per mostrar que té sentiments, que és una persona que ha travessat vicissituds durant la seva vida i que, justament per aquestes experiències, s’ha format aquest caràcter.

Quin rol jugarà Cerni Llop en el desenvolupament del personatge d’en Climent? Se seguiran “picant” una mica entre si?

Climent i Cerni sempre estan de punxa, però sempre es necessiten. És un reflex de la lluita entre l’Andorra moderna i l’Andorra més antiga. He volgut jugar amb aquests salts en el temps cap als anys 50, a l’Andorra rural, on veiem un Climent de 10 anys, al qual encara li falta temps per entrar en l’adolescència però que viurà situacions que li marcaran. Les dues línies temporals estaran vinculades per una mateixa arma del crim, que despertarà un pressentiment en Climent que el farà recordar que aquella arma va ser utilitzada 70 anys abans.

T’ha resultat complicat treballar en històries paral·leles que, en determinats moments, s’entrellacen?

La veritat és que no. M’ho passat molt bé en retrocedir en el temps i anar als anys 50, perquè, per a mi, ha estat una exploració per l’Andorra desapareguda i idíl·lica que teníem. Soc una persona a la qual li agrada remenar papers i fer recerca, per tant, he trobat molt plaent mesclar la meva passió per la història i per la novel·la negra.

“M’ho passat molt bé en retrocedir en el temps i anar als anys 50, perquè, per a mi, ha estat una exploració per l’Andorra desapareguda i idíl·lica que teníem”

Andorra i els assassinats semblen un oxímoron. Creus que la cobdícia i l’enveja són molt presents en la societat andorrana fins al punt de que això pugui derivar en crims com aquest?

Tenim la sort de tenir un país bastant tranquil des de fa dècades. De crims, n’hi ha hagut molt pocs. No obstant això, m’agrada molt endinsar-me en la ficció d’una Andorra criminal, tot i que sí que és cert que hi patrons que es repeteixin, sigui als anys 50 o a l’actualitat. Sempre ha existit la cobdícia, el sentiment de tenir-ne més, que a vegades fa traspassar una línia que té dues cares. Per la por de perdre el que tens o de no aconseguir el que desitges, potser la gent fa coses que no deu, la qual cosa comporta conseqüències.

Sé que estem parlant de ficció, però hi ha algun neguit subjacent o punt de realitat en aquesta història?

La part de l’assassinat és ficció total i és fruit de la meva imaginació. El que sí tinc –i ho veureu en el meu llibre– és un neguit davant la pèrdua del nostre patrimoni natural i cultural, ja que Andorra ha fet una transformació brutal i han desaparegut totes aquelles bordes i cases pairals que hi havia quan era petita. Tot això s’ha perdut per construir edificis, per un afany de guany. És una pena perdre totes aquestes tradicions pel desig de guanyar diners.

El títol de l’obra ja és bastant suggestiu, però quina olor fa un difunt?

Parteixo de la base que tots tenim una olor pel perfum que utilitzem. Quan entres a una habitació, moltes vegades pots reconèixer, a través de l’olor, si ha entrat un familiar, un amic o un company de feina. En el cas de la novel·la, si bé han assassinat dues persones, aquesta olor continua essent present… la persona ha desaparegut però la seva olor hi segueix.

Com creus que el públic rebrà ‘Olor de difunt’? Has rebut un cop d’empenta o de motivació per part dels teus lectors?

Crec que agradarà molt perquè torna una mica a l’essència de ‘Mort sota zero’, en un context molt més andorrà i de temps passats, a diferència de ‘Scrap mortal’, que es desenvolupava en l’actualitat i amb un perfil més internacional. ‘Olor de difunt’ és tornar a l’origen i crec que per això m’ho he passat bé escrivint aquest llibre, perquè el sentiment de pertinença a la terra d’aquella època està molt viu.

Quins elements d’aquella època podran identificar els lectors?

Per començar, l’arma del crim… i no direm quina és! (Riu). També faig una referència a una matança del porc per mostrar el bon veïnatge, ja que, si bé era un moment de molta feina, també era de retrobada amb els veïns i la gent apreciada. Un recurs que també vaig usar a ‘Mort sota zero’ és el de ‘mort, qui t’ha mort?’, que resulta una cosa molt andorrana i d’aquella època. També he incidit molt en la figura de l’hereu i la pubilla, figures que s’han perdut, tot i que en l’actualitat roman una necessitat d’ampliar el patrimoni, sigui a través del matrimoni o d’altres figures. Aquí recalco l’ambició i la cobdícia, que són temes que toco en el llibre.

Hi haurà un quart llibre?

Sí, estic començat a rumiar-lo. No puc avançar-vos molt, però sí que puc dir-vos que reprendré una tradició que s’està perdent cada mica més. Serà una història amb reminiscències i elements del passat.