Laura Rossell: “Crec fermament que podem aconseguir el que ens proposem en aquesta vida”
Gestionar les emocions per treure el millor de tu mateix, és una de les màximes de la coach Laura Rossell, especialista en Intel·ligència Emocional com a Factor Clau de la Superació Personal. Titulada universitària en Coaching i Mentoring, Rossell recorda que les persones han d’afrontar, ben acompanyades, els seus problemes.
Foto: César De Pablos
Per a les persones que encara no ho saben, que és un coach i com ens pot ajudar?
Quan et trenques una cama, vas al traumatòleg; quan et fan mal els queixals, al dentista; i quan tens disjuntives, dilemes o desmotivació per tirar endavant la teva vida, acudeixes al coach.
Hi ha diferents tipus de coaches. En el meu cas, per exemple, em dedico al coaching personal, és a dir, et dono les eines necessàries per encarar els problemes quotidians o, fins i tot, “existencials”. Però, sobretot, m’encarrego del treball i la gestió de les emocions. Perquè et facis una idea; el 90% de les accions de la nostra vida són el resultat de les nostres emocions, i és per aquest motiu que cal tenir cura d’aquestes perquè siguin sanes i equilibrades. De fet, m’atreviria a dir que, tot el que ens envolta en aquesta vida, necessita un gran equilibri enfront del caos en què ens aboca aquesta societat dels rellotges, cues, bombardeig d’informació i poc temps per nosaltres mateixos.
Per tant, és vital el benestar emocional amb hom mateix i amb l’entorn, per saber com tirar endavant si tenim un entrebanc. No hi ha dubte, si aprenem a gestionar les nostres emocions, no tindrem tants problemes a l’hora d’afrontar qualsevol tipus de repte.
Com a especialista en intel·ligència emocional com a factor clau per a la superació personal, quin consideres l’obstacle més freqüent perquè una persona assoleixi els objectius que es proposi?
Penso que l’obstacle està en tu mateix… les teves pors! A l’escola tradicional ens han ensenyat història, literatura, matemàtiques… però ningú ens ha ensenyat o ens ha donat les eines necessàries per escoltar i analitzar el nostre interior, les nostres emocions.
Crec fermament que podem aconseguir el que ens proposem en aquesta vida. T’ho has de creure i voler-ho de veritat, però sobretot has de creure en tu mateix. Som nosaltres que, per pors, per falta d’autoestima o per tot plegat, no aconseguim avançar. Evidentment, d’entrada, les fites que ens proposem poden semblar inassolibles o que “ens sobrepassen”, però la feina del coach és la de fer d’acompanyament, com la del xerpa que ens ensenya i ens acompanya en la ruta per arribar al cim.
“La feina del coach és la de fer d’acompanyament, com la del xerpa que ens ensenya i ens acompanya en la ruta per arribar al cim”
Ets especialista en coaching però també en mentoring. Quines són les principals diferències entre aquestes dues accepcions?
Bé, com he intentat explicar, entenem el coaching com un acompanyament on el professional dona les eines necessàries al seu pacient, perquè ell mateix trobi les solucions necessàries i les pugui aplicar. El coach defineix estratègies i et guia per poder posar en pràctica diferents tàctiques. Ha de saber treure el millor de la persona que té al davant.
El mentoring, en canvi, ajuda a una persona o grup de persones a experimentar un creixement personal arran de l’aprenentatge. Les funcions principals del mentor són donar suport i gestionar el desenvolupament personal mitjançant funcions professionals i psicosocials. El mentoring tracta els aspectes personal i professional. Aquí, el mentor ha de compartir la seva experiència personal o professional per poder facilitar de manera positiva el procés.
Un cas pràctic: un empresari preocupat pels seus empleats, quins senyals ha de saber detectar per requerir els serveis d’un coach o un mentor?
Tot i que no és la meva especialitat, considero que els centres de treball són llocs on es requereixen múltiples habilitats personals i socials en el dia a dia de l’activitat. A diferència de l’encarregat de recursos humans, el coach, fa una anàlisi de la falta de confiança i estratègies de l’individu, que es treballen en benefici col·lectiu de l’empresa. És importantíssim un treball de l’autoconfiança i empoderament personal dels treballadors perquè aquells estiguin a gust i puguin desenvolupar la seva feina.
Per què la frase “gestionar emocions” ha estat present al llarg de la pandèmia?
La pandèmia ens han capgirat tot el nostre mode de vida tal com el coneixíem; ens ha obligat a adaptar-nos a una velocitat increïble. Ningú estava preparat per afrontar tants obstacles i tants canvis alhora. Durant els mesos de confinament més durs, ens vam enfrontar als nostres propis pensaments, a l’ansietat i a la por. De ben segur, tal com pronostiquen els experts, aquest temps que ens ha tocat viure ha deixat i deixarà empremta en les nostres ments.
És aquí on veiem la importància de saber gestionar les nostres emocions. Les emocions són les que ens permeten avançar, acceptar, lluitar, viure. Les hem de cuidar i mimar, ja que formen part de la nostra salut i són un pilar fonamental. Fa molts anys que compro i practico el que predicava Charles Darwin, quan deia que “no és el més fort de l’espècie aquell que sobreviu, ni el més intel·ligent. És aquell que més s’adapta al canvi!”. Ara, després del confinament, ha tocat sortir al carrer, retrobar-nos amb les nostres vides, descobrir un món nou i adaptar-nos a aquest.
Si hi ha canvis a la teva vida, simplement aprens i creixes com a persona. Tots els canvis, positius o negatius, sempre t’aporten un aprenentatge i et fan sentir viu. Podem treure experiències molt enriquidores de tot plegat. En qualsevol cas, moltes persones ho estan passant malament en l’àmbit professional, econòmic o han perdut éssers estimats; a totes elles els hi recomano que demanin ajuda, perquè de res serveix guardar-se els problemes o fer veure que no hi són. Sempre hi ha solucions, fins i tot en els moments més durs de la nostra vida. Tot anirà bé si ens cuidem.
Hi ha psicòlegs que remarquen la necessitat de ser clars quant als límits que separen el coaching de la psicologia. On traçaries aquesta línia?
El coach contribueix a crear un espai de reflexió perquè el client tingui la millor consciència de les seves possibilitats d’elecció i s’orienti cap a la solució. Per tant, un coach no és ni un assessor, ni un consultor ni un psicòleg. És una persona que t’agafa de la mà i t’ajuda a veure totes les possibilitats. En cas de detectar que una persona té un problema de salut mental, els coaches, en tot cas l’hem de poder orientar cap a un professional del món de la psicologia.
