L’Arnau i l’Ignasi participen en UNIRAID, una aventura solidària

El UNIRAID és una competició única que combina l’adrenalina de la resistència en el desert amb la solidaritat i el compromís social. Aquesta cursa, que travessa deserts i muntanyes, és una oportunitat, per als joves estudiants, per a poder posar en pràctica els seus coneixements tècnics i, alhora, contribuir a causes humanitàries importants.  En aquesta ocasió, vam tenir l’oportunitat de parlar amb l’Arnau i l’Ignasi, dos estudiants d’enginyeria d’automoció que participen enguany en l’UNIRAID. L’Arnau, andorrà, i l’Ignasi, català, han decidit afrontar aquest repte amb el suport del Grup Pirineu, que els ha ajudat, tant econòmicament com en la comunicació del projecte. Des de la preparació del cotxe fins a la recollida de material solidari, per a distribuir a les escoles i comunitats al llarg del recorregut, els dos joves comparteixen amb nosaltres les seves motivacions, els seus reptes i tot el que fa únic aquesta aventura solidària.

Per: Paulina del Rio · Foto: Arnau i Ignasi 

Com va sorgir la idea de participar, què us va motivar a formar part de l’UNIRAID?

Arnau: La idea va ser inicialment meva, ja que feia temps que ho veia per Instagram i molta gent que estava estudiant també ho feia. Nosaltres estem estudiant enginyeria d’automoció, és a dir, que els cotxes ens agraden, però vèiem que a la universitat estàvem aprenent molts conceptes teòrics, sense la possibilitat de poder aplicar-los. Llavors, l’únic que necessitava era un company per a fer-ho, i l’hi vaig comentar a l’Ignasi, que em va respondre afirmativament, d’això ja fa un any. Des del març fins ara ha estat un projecte amb molta feina darrere, però la motivació sempre ha estat, perquè també és un repte anar en un cotxe tan antic.

Què ens podeu explicar sobre la preparació del cotxe?

Ignasi: Bàsicament, el que ens recomana l’organització de l’UNIRAID és, sobretot, protegir el càrter, perquè el pas per les dunes el podria malmetre i es tracta d’una peça molt important, també els ganxos de rescat són una part obligatòria, tant al darrere com al davant, perquè en cas de quedar-te encallat a les dunes, et podran remolcar sense problemes.

Expliqueu-nos una mica sobre el UNIRAID, el recorregut i el seu objectiu.

Arnau: l’UNIRAID, bàsicament, és com un Dakar i, a més a més, un esdeveniment solidari al punt d’arribada. És una setmana que no la podem considerar com una carta de velocitat, ja que és més de resistència i en la qual prima que el cotxe aguanti. Està dividit en 6 etapes, i en cadascuna d’elles fem entre 350 i 400 quilòmetres, amb un roadbook que et diu la direcció que has de seguir, però no es tracta un GPS.

Llavors, tenim un objectiu semblant al Dakar i un altre de solidari, que consisteix en el fet que cada equip ha de portar material per a repartir-lo als poblats pels quals vas passant, i també a les escoles que hem esmentat.

Ignasi: A part d’aquest recorregut, com que partim de Barcelona, tenim tot el recorregut fins a Algesires. I ja són moltes hores de camí per arribar allà i poder agafar el ferri.

En el marc de les accions de responsabilitat social corporativa, el Grup Pirineu us dona el seu suport per aquesta travessia pel desert. Què significa per a vosaltres que empreses del país, com ara Grup Pirineu, confiïn en el vostre projecte?

Arnau: Que les empreses confiïn en nosaltres, i en especial el Grup Pirineu, ja que és la que més ens ha ajudat, és molt important, perquè no és un projecte barat, ni a l’hora de la inscripció, ni tampoc a l’hora de preparar el cotxe. Llavors, si no ens haguessin donat suport, no ho hauríem aconseguit. El Grup Pirineu, en especial, ens ha ajudat en l’àmbit econòmic i també ens ha donat suport pel que fa a l’apartat de comunicació amb premsa, així com la gestió de les nostres xarxes socials, amb relació a la prova.

Creieu que la implicació del teixit empresarial és clau per donar visibilitat a iniciatives com la vostra?

Arnau: Per a nosaltres és molt important que les empreses confiïn en la nostra feina, perquè hem picat moltes portes, però directament no ens han fet cas.

Ignasi: I és clar, quan comences, el sol fet que et responguin, és molt d’agrair. Realment, quan engegues un projecte, i veus que mostren interès, t’has de mostrar agraït. I això, malgrat que no t’hagin acceptat el patrocini, s’agraeix que s’interessin i que et tinguin en compte. Però, sens dubte, les que sí que ens han ajudat amb el seu el patrocini, són molt importants per a nosaltres perquè, al cap i a la fi, nosaltres necessitem aquest suport per a poder preparar el cotxe, per poder fer el viatge i per poder fer front al projecte de manera global.

Com pot el públic extern ajudar, en material joguines o econòmicament?

Arnau: Nosaltres tenim el nostre Instagram que es diu ‘odysseyraidteam’, i allí expliquem tot el procés. Hem penjat també el dia a dia del cotxe, la nostra operativa i com ha anat progressant. Quan tornem de l’aventura, penjarem vídeos de cada etapa, de com s’ha desenvolupat cada dia de la prova, així que, si la gent ens vol ajudar, al nostre Instagram tenim la primera publicació, on expliquem com ho poden fer.

Igansi: Quan estiguem allà, a l’aventura de l’UNIRAID, a fer les diferents etapes, intentarem gravar tot el possible del seu desenvolupament per després, quan tornem a casa, poder editar bé els vídeos i penjar-ho tot, així sabreu com ens ha anat cada etapa.

Quin seria el missatge per a les persones que potser el pròxim any els agradaria participar?

Arnau: Jo el tinc clar el missatge, al principi sembla una bogeria, sembla que sigui una missió impossible, però si ho vas fent pas a pas, cada dia el tindràs més a tocar. I, si pots comptar al teu costat amb la persona adequada, segur que pots fer això i molt més. Si t’agrada l’experiència, no has de tenir por.

Ignasi: Quan em va proposar el projecte amb l’Arnau, no coneixia el tema del UNIRAID però, quan m’ho va explicar tot, vaig pensar que era una bona experiència per poder aprendre a nivell pràctic. Però no només és això, sinó que una vivència única, que no oblidarem mai.