Landry Riba: “Amb els productes agrícoles, estem transmetent territori”

El director d’Agricultura del Govern d’Andorra, Landry Riba, es mostra molt orgullós d’haver aconseguit que 21 productors i artesans s’hagin aplegat sota la marca comercial “Productes agrícoles i artesans d’Andorra”, promocionada pel Govern.

Com va néixer la idea?

És una marca comercial, no un segell. És a dir, que no és una certificació, sinó que hem obert un espai per agrupar les produccions agroalimentàries locals. En el marc de la Fira d’Andorra la Vella del 2012, vam fer un primer intent d’aplegar els productors locals, amb cinc participants i l’any següent ja eren nou. Llavors, l’any 2014 el Govern va crear aquesta marca i va convidar a tots els que produïen aquí a afegir-s’hi. Ara ja en tenim 21, i n’estem molt satisfet. Els donem pautes de promoció, els ajudem a definir l’estratègia de comunicació i el disseny, qüestions administratives, també a partir del mes de juny comencem una campanya arran de les xarxes socials. Ara tenim a tràmit parlamentari la llei de producció ecològica i règims de qualitat, que serà el marc legal on s’emmarcarà aquesta iniciativa.

En quins criteris us baseu per seleccionar els productors?

Bàsicament, a partir de filtres i procediments que s’utilitzen en altres àmbits administratius. Ens assegurem que el producte que volen posar sigui elaborat aquí i de forma artesanal, hi ha d’haver un lligam amb el territori i la seu de l’empresa ha d’estar a Andorra.

“La nova llei permetrà als productors accedir de manera senzilla a alguns dels segells que atorga la UE”

Quins són els segells de qualitat?

El Govern els atorga quan es donen determinades condicions. Tenim el segell de qualitat controlada, amb un reglament publicat al BOPA per a cada producte que s’hi troba adscrit, que diu, per exemple, en el cas de la carn, que l’animal ha estat amb la mare uns mesos determinats, i que s’ha alimentat seguint unes pautes rigoroses, entre d’altres condicions. Aquí hi ha controls i avaluacions, perquè de la mateixa manera que s’atorga, el segell es pot treure. La carn de vedella és l’únic producte que té el segell d’IGP (Indicació Geogràfica Protegida) que atorga la Unió Europea, mentre que la carn de bou, de corder, de cabrit i la d’equí, té el segell de Carn de qualitat controlada d’Andorra. Aquest any hi haurà també al mercat les primeres ampolles de vi d’Andorra de qualitat controlada. D’altra banda, existeix el segell de Recepta Tradicional, que l’atorguem als productors que poden demostrar que les receptes que utilitzen són autòctones i d’una antiguitat d’almenys 30 anys.

Amb la nova llei podreu tenir més segells?

Sí, però sobretot permetrà als productors accedir de manera senzilla als segells que atorga la UE. Hi ha segells poc coneguts com el de Producte de Muntanya; hi ha pocs territoris a Europa que compleixin amb els requisits d’aquest segell, mentre que nosaltres els complim al 100%. Pot ser molt interessant de cara a accedir a un mercat més gran.

Els productes artesanals tenen futur de cara al mercat estranger?

Segur que sí, tot i que hem arribat una mica tard… Els països veïns fa dies que ja exploten els conceptes de productes de proximitat i n’estan traient molt profit. Molts d’aquests productes estan a la venda, per exemple, a l’Oficina Nacional de Turisme, i s’estan venent molt bé.

Què és el que més es ven?

Les petites presentacions, sobretot els licors en petits envasos i les melmelades; al cap i a la fi, estem transmetent territori, que és el que interessa. També es venen a comerços de barri, i es ven prou bé. El problema és que encara no tenim cap punt de venda que tingui tots els productes; n’hi ha que no es poden garantir durant tot l’any, i altres elements com la carn, que tampoc pot estar a tot arreu. Amb tot, l’any passat a la fira vam muntar una parada amb carn envasada al buit que va tenir molt èxit.

Doneu alguna ajuda?

Ajudes directes no, perquè la llei només ho contempla quan es tracta de ramaderia, tret de quan el producte està sota el segell de qualitat controlada, que és el cas de la carn i alguns vins. Aquí hi ha una subvenció per unitat posada al mercat, per tal que el públic pugui trobar el producte autòcton a un preu més competitiu, que paga menys per un producte millor.

No organitzeu fires?

Directament, no. Proposem als productors les demandes que tenim, principalment a Andorra, però també n’hem fet a França i a Espanya. Des de l’any passat tenim la sort de comptar amb el Lluís de Juan que ha posat a la nostra disposició un camió antic que hem retolat amb el nostre logotip i que porta el vehicle a les diferents fires.