Landry Riba, Mr. Europa

Ha deixat la ramaderia, l’agricultura i els productes d’Andorra per concentrar-se de ple en la negociació de l’acord entre el Principat i la Unió Europea. Landry Riba és el flamant secretari d’Estat d’Afers Europeus i s’ha entregat a la seva tasca amb entusiasme. El seu vessant com a músic li dona una sensibilitat especial que pot ser un punt a favor seu a la taula de negociació, on Andorra s’hi juga el seu futur. 

Fotos: César De Pablos

Aconseguirà que la UE balli al seu ritme?

Almenys intentarem marcar un ritme de treball que ens permeti avançar. Necessitem temps per aconseguir els nostres objectius. El 2018 hi va haver set sessions  de treball, va ser molt intens. Cal preparar molt bé cada sessió amb els actors del pacte d’Estat i els estaments implicats i els actor econòmics. Un ritme massa accelerat no seria bo per a un bon resultat final. 

Com el 2018 estaria bé?

Penso que seria bo establir set sessions l’any, això seria assumible. 

Per què era necessari un acord d’associació amb la UE?

La necessitat ve de lluny. L’economia andorrana està basada en pocs sectors d’activitat i per tant és una economia fràgil. A principis dels anys 2000, els governs de l’època reflexionen sobre l’esgotament del model econòmic i es plantegen la necessitat de trobar alternatives i, per tant, trobar nous sectors d’activitat i la diversificació de l’economia. Tots ells van convenir que  només és possible si Andorra forma part del mercat interior de la Unió Europea. Es va treballant en aquest sentit fins al 2010 quan es decideix establir negociacions amb la UE per aconseguir un instrument que permeti relacionar-s’hi. L’any 2013, la UE va determinar que aquest instrument havia de ser un acord d’associació.  

Quin és l’objectiu principal de la negociació?

Que Andorra pugui participar en el mercat interior de la UE. Evidentment, amb diferències respecte als estats membres, perquè no és una adhesió, sinó una associació, però això garantirà una participació important.  

Es podrà defensar les particularitats d’Andorra pel que fa a les quatre llibertats a negociar?

Pel que fa a la lliure circulació de mercaderies, ja s’ha aconseguit i figura en el text de treball, mentre que per a la resta, hi estem treballant, sobretot pel que fa a la lliure circulació de persones, també amb els serveis i els capitals. 

Es conservaran els monopolis?

En la negociació, no parlem de monopolis sinó de situació d’operadors únics. Estem treballant en aquest sentit pel que fa als nostres operadors públics. 

“La diversificació de l’economia només és possible si Andorra forma part del mercat interior de la Unió Europea”.

Què serà el més difícil de fer acceptar per part de la UE?

Possiblement tot el bloc de la lliure circulació de persones i treballadors, amb tots els compromisos que s’hi vinculen, com el sistema de seguretat social. Crec que serà el més complicat per la seva transcendència i les seves implicacions econòmiques per al país.  

Després de l’aturada estiuenca, quin és el calendari?

Ara només hi ha prevista una sessió de treball de cara al mes d’octubre. Estem a l’espera de la composició del nou equip negociador de la UE, perquè ells han tingut eleccions i s’ha de constituir la seva delegació.  

Quin és l’horitzó per concloure l’acord?

Per tancar tots els temes tècnics, pensem que poden ser uns dos anys per tenir un acord escrit, sempre que es mantingui el ritme de set trobades l’any.  

El diputat López Aguilar ja no s’ocuparà d’Andorra…

Ell va ser eurodiputat durant el període 2014-2019 i membre de la Comissió d’Afers Exteriors i Desenvolupament del Parlament Europeu. Com a membre d’aquesta comissió va ser encarregat de redactar l’informe de recomanació per la Comissió Europea en relació a la negociació d’un acord d’associació entre Andorra, Mònaco i San Marino i la UE. Aquest informe de recomanació va ser aprovat al març 2019 pel Parlament Europeu. Després de les eleccions al Parlament Europeu del maig 2019, va sortir novament elegit però ja no forma part de la Comissió d’Afers Exteriors. Per tant, no farà seguiment de les negociacions. 

Qui en portarà les regnes?

Esperem que la presidència de la comissió i el responsable de l’acció exterior de la UE donin les instruccions necessàries als negociadors, que treballen amb el mandat de negociació del 2015. 

 Quines són les grans diferències entre els tres microestats que negocien l’acord?

Entre els tres microestats hi ha grans diferències, les realitats són ben diverses, però la voluntat és comuna: trobar un model de relació amb la UE que permeti l’accés al mercat interior. 

Andorra podrà accedir als fons de la UE?

No podem accedir als fons FEADER de manera directa, perquè no serem membres de la UE, però sí que podrem participar en el finançament de programes europeus i, per tant, tindrem accés a rebre finançament, a diferència d’ara, que participem en alguns programes, però no rebem res. Pel que fa als fons FEDER, hi podrem tenir accés sempre que, com deia, Andorra participi en el finançament dels diversos programes que es nodreixen d’aquest fons.  

Hi haurà pacte d’Estat entre totes les forces polítiques?

Això esperem! Per a això estem treballant, és el nostre objectiu. Fins ara tot sembla indicar que anem pel bon camí.  

Què explicarà a les reunions de poble previstes per a la tardor?

La voluntat és presentar la negociació i els seus objectius. Seran reunions interactives i esperem que molt participatives, amb un debat obert amb els ciutadans.   

Hi haurà referèndum?

Si arribem a un text aprovat per totes les parts, el compromís és que hi hagi referèndum perquè la ciutadania pugui dir la seva i donar-hi el seu acord. 

“Possiblement el més difícil de fer acceptar serà tot el bloc de la lliure circulació de persones i treballadors”.

---

Landry Riba Mandicó neix a Canillo, el 15 de juny de 1975. Estudia a l’Escola Francesa d’aquesta localitat, després va al Lycée Comte de Foix i més tard es llicencia en Veterinària a la Universitat de Saragossa, cursa estudis d’Extensió Universitària en gestió dels espais naturals a la Universitat de Cadis i té el títol de guia acompanyant de muntanya de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM). Ha estat director del Departament d’Agricultura del Govern i actualment és secretari d’Estat d’Afers Europeus. Viu en parella i, a banda de la muntanya, la seva segona passió és la música. Ha cursat estudis musicals clàssics i moderns i és compositor i intèrpret de baix i de contrabaix, una afició que compagina amb l’apicultura, els esports de muntanya i els viatges.