Laia Bigordà: “Eduquem els gossos de forma amable i empàtica”

Laia Bigordà, auxiliar veterinària i educadora canina d’Art i Mascota, assegura que els beneficis de l’educació canina són múltiples, ja que, no només contribueix a prevenir i modificar problemes de conducta, com ara l’ansietat, l’agressivitat, les pors o l’estrès;  sinó que també afavoreix el vincle entre el gos i el seu tutor. Segons Bigordà, alguns dels problemes de conducta que es detecten en gossos es vinculen directament amb la relació que tenen amb el seu propietari. Per això, educar-los, des de l’empatia i el respecte, és clau per aconseguir el seu benestar. 

Entrevista i fotografia: Noelia Farias

Ets especialista en educació canina, en què consisteix aquesta tasca i com la fas?

Dins de l’àmbit de l’educació, tant per a gats com per a gossos, tenim els típics mètodes tradicionals, que són premi o càstig. L’educació que impartim des d’Art Mascota és empàtica i respectuosa envers l’animal. És a dir, eduquem les mascotes de forma amable, per a crear un bon vincle amb ells, i així, quan tinguin un problema, confiïn en el seu propietari, que és amb qui ha de tenir una bona relació. Es tracta de reforçar les bones conductes, acompanyar l’animal i evitar el càstig, amb elements o materials aversius, ja que són contraproduents i poden ocasionar al gos un mal físic i psicològic. No es tracta d’una educació més moderna, sinó d’un avenç i millora per a tots, avalat per estudis científics.

Educar és el mateix que ensinistrar?

No! Quina és la diferència? L’educació del gos té com a objectiu el “bon comportament”, no s’ha d’oblidar que ells tenen sentiments i emocions igual que nosaltres, per tant, no existeix el gos perfecte, igual que no existeix la persona perfecta. A través de l’educació ajudem els gossos a resoldre determinats problemes. Per tant, el seu principal objectiu és que la nostra mascota sigui equilibrada, fet que repercutirà en el seu benestar físic i emocional. El que treballem són problemes de conducta, estimulació mental, la creació o millora del vincle gos-tutor, així com  la convivència entre nens, gossos i gats (un punt molt important perquè tinguin bona relació). En canvi, l’ensinistrament es basa, sobretot, en ensenyar a l’animal algunes habilitats o trucs, després de donar-li una ordre concreta.

Hi ha una edat específica per començar a educar les nostres mascotes?

A qualsevol edat es pot treballar un problema o educar una mascota, però és cert que quan són cadells pot semblar més fàcil, ja que capten millor tot el que els hi ensenyes; per contra, també es distreuen més fàcilment. A un gos adult o geriàtric, també li podem ensenyar coses noves o ajudar-lo a gestionar qualsevol problema que tingui.

El caràcter d’un gos té a veure amb la seva raça?

Depèn de molts factors, i un d’aquests pot ser la raça, ja que dins la genètica tenen “inscrit” trets característics. Igualment, el caràcter d’un gos, pot variar per diferents motius com ara la relació amb els seus pares i les experiències positives i negatives viscudes, entre altres. Per exemple, si la seva mare ha tingut un embaràs tranquil o traumàtic, això pot afectar. Malgrat tot, i tenint en compte que a l’etapa adolescent s’acaba de formar el seu caràcter, no impedeix que, quan arribi a l’edat adulta, pugui canviar a causa d’alguna experiència traumàtica que hi hagi pogut viure.

Quant de temps requereix perquè un gos aprengui una determinada conducta?

No hi ha un temps específic!! El més important és la constància i el treball diari que hem de fer, de manera conjunta, amb el gos i el seu responsable. Com a educadora,  donem pautes, guiem als propietaris per a millorar la conducta del gos, però ells també han de fer la seva tasca. No serveix de res que el gos vingui una setmana al centre i li ensenyem a fer mil piruetes, si després a casa la rutina és totalment diferent. El temps que li pot portar a un gos, per a crear nous patrons de comportament, dependrà de cada cas específic, les ganes i el temps que li dediqui el seu tutor.

Es fa un diagnòstic abans de començar amb la teràpia?

Sí, es fa una avaluació inicial per conèixer la rutina i la vida del gos. L’avaluació serveix per determinar quina és l’arrel del problema. Per exemple, un gos que no té bona relació amb altres gossos, cal buscar el motiu que hi ha al darrere, valorar si és per estrès, ansietat o dificultat per sortir al carrer, entre altres motius. Després de la primera visita, comencem a treballar amb els propietaris les pautes necessàries per a les millores. Generalment, s’estableix una dinàmica de treball amb l’objectiu que, tant el gos com el seu responsable, puguin treballar allò que els hi explico. A la primera visita no treballem amb el gos, tot i que és recomanable que hi sigui present, ja que, a vegades, un gos sense fer res, pot aportar molta informació.

I quina durada té una classe?

Les classes són d’una hora, amb petits descansos per respectar el ritme de cada animal.  Solen ser treballs de dos a cinc minuts, donem descans i tornem a començar. Dins d’aquesta hora fem repeticions i anem canviant d’exercicis perquè siguin dinàmics.

 Sempre es treballa amb el seu propietari?

Sí, ja que així es podrà crear un vincle de confiança mútua. Generalment, jo els hi explico com fer-ho perquè després ho practiquin ells.

Quins són els principals símptomes o senyals que ens indiquen que un gos no es troba bé emocionalment, que està frustrat o si pot patir, per exemple, ansietat?

Bordar contínuament, plorar sovint, llepar-se en excés les potes. Molts símptomes típics es donen quan se surt a passejar i el gos borda a tot el que es mou o estira molt de la corretja. En aquests casos, pot ser que hi hagi un problema d’ansietat, estrès, pors o inseguretats.

Com ha de ser el passeig del gos?

Els passejos, si no són de qualitat, també resulten molt estressants per a ells. Més, no vol dir millor. Qualitat significa que el nostre gos pugui “escollir” el seu passeig, olorar i relaxar-se. És necessari donar estimulació mental al gos. Com a mínim, el gos ha de sortir al carrer tres cops al dia, perquè pugui fer les seves necessitats i no s’hagi d’aguantar. Ara també oferim el servei de passejos personalitzat per a cada individu, on busquem que sigui gratificant per al gos.

 Hi ha gossos agressius o es tracta d’estereotips?

Pel que fa a l’agressivitat, crec que sempre s’ha d’establir la causa que fa que el gos es comporti de manera inadequada. Hi ha gossos que tenen l’etiqueta de races perilloses, però és com tot, si fem una socialització correcta, de qualitat, li oferim un desenvolupament equilibrat, no haurien de crear-se els problemes. I, en cas d’aparèixer problemes d’aquests tipus, s’ha de demanar ajudar a un educador i evitar elements aversius, que finalment són un pegat. Ara bé, si pretenem tenir un gos que sigui el nostre defensor o el tractem com si fos un nino, poden sorgir problemes.

Com s’ha de fer perquè el gos entengui que una conducta és inapropiada, per exemple, si fa pipí o caca a casa?

Donar el mínim d’importància. El fet d’anar allà, cridar-li o renyir-lo, no ajudarà, al contrari, l’únic que fa és estressar-lo i, a més a més, després ho farà, però d’amagat. Per tant, si fa un pipí o caca a casa, li podem dir un no o què has fet? Però, el més simple és netejar i no donar-li més importància. Per ensenyar-li a fer les necessitats al carrer s’han d’aprofitar aquells moments més adients, com ara després de dormir, que és quan solen tenir més ganes. Quan l’animal ho faci al carrer, sol estant /mostrant-nos contents, serà suficient perquè entengui que ha fet el correcte. I, si es pot relaxar durant el passeig, li serà molt més fàcil fer-ho al carrer. El mateix passa, si vas pel carrer i es llança o borda a un altre gos, mira de treure’l d’aquesta situació i ajuda’l perquè es relaxi. No serveix de res començar-li a dir: no, això no es fa!

Les llaminadures són una bona opció per reforçar la bona conducta?

Les llaminadures estan bé, però no sempre han de ser com a resultat d’una conducta apropiada, perquè, d’una banda, condicionen al propietari a anar sempre amb premis i, per altra, el dia que no hi ha premi, el gos es frustra, i pot derivar en un altre problema. Es tracta de crear confiança i un bon vincle amb la nostra mascota. Els premis es poden utilitzar per a altres coses, com per exemple, per a ensenyar habilitats. Per a mi no són indispensables, sinó un, a més a més.

Es podria dir que l’educació canina comporta beneficis, tant per a la mascota com per al seu propietari?

Sí, els beneficis són per a tots dos. A través de l’educació canina el propietari podrà tenir un bon vincle i relació amb el seu gos, i crec que és el més satisfactori que existeix.

Els gats també es poden educar?

Sí, malgrat que els gats són diferents dels gossos. Els gossos fan coses per donar-nos plaer a nosaltres, però els gats són més autocomplaents. Costa més motivar-los, però pots arribar a fer moltes coses amb ells, igual que fem amb un gos. Això sí, li hauràs de dedicar més temps i, potser, hi haurà dies que no tingui ganes de treballar, però sí que és possible modificar la seva conducta.

A banda d’especialitzar-te en educació canina i felina, Art Mascota també compta amb un servei de perruqueria?

Sí, tenim perruqueria canina i felina. A la perruqueria hem aplicat els mateixos criteris que a l’educació, ja que volem que també sigui empàtica i amable envers els animals. En què es diferencia respecte d’altres perruqueries?  Per exemple, si el gos s’estressa molt, es para un moment i se li dona el seu temps. Si hem de parar més vegades, parem més vegades. D’altra banda, aquí no acostumen a acumular gossos. No m’agrada que vingui un gos i que entri un altre. Sempre intentem deixar marge entre gos i gos i, si no es troben a la botiga, molt millor. Tant per a l’educació com per la perruqueria, aquestes situacions són factors d’estrès. Per això, sempre intentem que sigui una experiència positiva i gratificant per a ells.

A banda de tot l’esmentat, també disposeu d’una botiga molt completa on no falta res per a ells, és així?

Sí, tenim una botiga molt àmplia on hi ha una mica de tot. Pel que fa a cosmètica, tenim els mateixos productes i accessoris que s’utilitzen a la perruqueria. La marca amb la qual treballem és vegana, es fa Espanya, és respectuosa amb el medi ambient i també amb els animals.
També tenim productes per a la masticació natural, molt necessaris  per ajudar als gossos a relaxar-se i a abaixar els seus nivells d’estrès. A més, hi ha un ampli ventall de jocs interactius, joguines i premis, per afavorir la seva estimulació. Hi ha corretges de diferents tipus, per a fer els passejos més plaents, així com arnesos, llitets, llaunes de qualitat i pinso de carn fresca, no de farines, entre altres.