La relació entre Carlemany i Andorra, a través de la ploma de l’Oliver Vergés

Historiador i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Oliver Vergés presenta el resultat del seu treball més recent, ‘Carlemany i Andorra’, un llibre que, sota el segell d’Anem Editors, analitza i qüestiona l’autenticitat d’un document històric, tan rellevant per Andorra, com és la Carta Pobla.

Fotos: César De Pablos

D’on ve el teu interès per la història medieval?

A mi el tema de l’Edat Mitjana, des de petit, m’agradava molt. Jugava amb els ‘Playmobil’ medievals i muntava castells.  A poc a poc, a mesura que vaig anar creixent i decidint el meu futur, em vaig interessar per la història i, de seguida, em vaig adonar que la part medieval era el que més m’agradava. M’agraden tots els períodes de la història, però a l’hora d’investigar, els segles X i XI són els que més m’agraden.

Precisament, part de la teva feina, com a historiador, també la compagines com a editor d’Anem Editors. Com van ser aquests inicis al costat de Josep Dallerès?

El Josep va començar amb l’editorial, el 2007, amb la publicació del seu llibre ‘Frontera endins’. Jo vaig entrar-hi temps més tard, entre 2015 i 2016, quan ell va reprendre el procés editorial, ja que es va dedicar molt temps a la política. El fet de poder reprendre l’editorial va fer que jo entrés amb molta il·lusió i ganes de treballar. La part política era la que desconeixia més, malgrat que sí que sabia que ell havia estat en Cultura i que era un escriptor amb una manera especial d’entendre les lletres i la cultura d’Andorra. Penso que he après d’ell moltes d’aquestes coses i és un honor poder treballar amb ell en aquests projectes. Ara ens centrem més en la història, una part a la qual no havíem apuntat abans.

Un dels treballs històrics més recents és ‘Carlemany i Andorra’, què podem trobar-hi com a lectors?

Podem trobar-hi part de la història de la Carta Pobla, que és el document històric més famós després d’Els Pariatges. Aquest document diu que Carlemany va ser el fundador d’Andorra i que va atorgar diverses llibertats als andorrans i, a partir d’això, avui tenim com a himne ‘El Gran Carlemany’, que recorda aquell passat, així com indrets famosos com ara l’avinguda Carlemany, que rememoren la figura d’aquell personatge. Sempre s’ha qüestionat l’autenticitat de la Carta Pobla, ja que tenia atributs que la feien semblar falsa. Molts investigadors s’havien acostat al document per saber quins elements li donaven falsedat, mentre que uns altres defensaven l’autenticitat. Al llibre hem fet mica anàlisi de tots plegats per mostrar, definitivament, que el document és fals i que, segurament, els autors van ser andorrans del segle XII per a defensar les seves llibertats davant els poders exteriors. Parlar d’aquest període, que pot ser una mica fosc i poc conegut de la història d’Andorra, ens permet mostrar que la Carta Pobla és un document fals, elaborat per andorrans d’entre els anys 1133 al 1162.

Per què vas decidir enfocar el teu treball en la Carta Pobla i no en un altre document?

Hi ha dos motius. Quan vaig fer la tesi doctoral i em vaig especialitzar en el Comtat d’Urgell, específicament en els segles X i XI, vaig trobar que Andorra, en aquell moment històric, formava part del Comtat. Per tant, estudiar la història medieval d’Andorra ja era un element natural dins dels meus estudis. Fa uns anys vaig treballar, amb el Carles Gascón, en l’Acta de consagració i dotació de la catedral de la Seu d’Urgell, un altre document molt famós i que també és fals. En haver treballat aquest document, des de l’Institut d’Estudis Andorrans, van creure que seria interessant fer un estudi similar amb la Carta Pobla. Ells van considerar que jo era la persona idònia per fer-ho.

Com creus que la ciutadania rebrà ell llibre, ara que desmitifiques una part de la història del país i la seva relació amb Carlemany?

Jo sempre crec que les llegendes es basen en una part real i en una altra irreal; en aquest cas, sí que n’hi ha de real. És a dir, Carlemany no va conquerir Andorra, ni tampoc els hi va atorgar un estatus propi als andorrans, però sí que aquest territori dels Pirineus va ser conquerir per ell i pel seu fill, qui posteriorment va passar a formar part d’Imperi Carolingi d’aquella data. Això va suposar un canvi important per a la realitat andorrana i, el que va venir després d’aquesta Carta Pobla, és la construcció d’Andorra fins a l’arribada d’Els Pariatges. Si bé és cert que aquesta part llegendària no va existir, sí que és cert que Andorra va estar lligada amb l’imperi Carolingi. Una cosa són els mites i llegendes; una altra, els fets reals.

Consideres donar continuïtat al llibre?

Sí, perquè els historiadors mai no donem la història per finalitzada. Sempre apareixen noves proves que canvien la història, que ens permeten conèixer la realitat. La història es reescriu de manera continuada.

Com a historiador, quina és la importància de ser coneixedors de la història d’Andorra?

La història és fonamental per a saber qui som actualment i per a prendre decisions per al futur. El que ens fa el que som és el nostre passat. Si no coneixem la història, ni el nostre passat, és molt difícil prendre decisions per al nostre futur.

Quina és la realitat de la literatura a Andorra?

Penso que, en general, la cultura d’Andorra pateix els problemes que hi ha a tot el món. La cultura és un món difícil, i també ho són l’edició i la literatura. Al nostre país, hi ha interès per la cultura, però mai la cultura ha estat l’eix vertebrador de la política nacional; els elements econòmics sempre han estat, com ara el turisme, l’esquí i les compres. Quan la gent de fora pensa en Andorra, mai pensa en la cultura o en la literatura andorrana, és per això que nosaltres volem que tots aquells talents i escriptors trobin un lloc per a publicar les seves obres i recerques, que siguin coneguts en l’exterior. Que el que passi aquí no només sigui conegut al país, sinó també fora de les nostres fronteres.