La passió per la ràdio continua intacta al programa ‘Ara i aquí’

Montserrat Grau i Oskar Royo són dos apassionats de la ràdio i del seu treball. Des de fa alguns mesos, han agafat les regnes d’un dels programes referents a Ràdio Nacional d’Andorra, estem parlant de l’‘Ara i Aquí’, que va capitanejar, l’Àlex Lliteras, que ens va deixar sobtadament,  l’octubre passat. Avui ens expliquen com han viscut aquests últims mesos i la nova responsabilitat que han adquirit després de la pèrdua de l’Àlex.

Fotos: César De Pablos

Enguany ens ha deixat un gran referent de la ràdio en aquest país, l‘Àlex Lliteras, la persona que va capitanejar l’Ara i Aquí, durant gairebé 20 anys. Què suposa per a vosaltres assumir aquesta responsabilitat?

OR: Després de 15 anys pràcticament, sent l’escut d’Àlex, és una responsabilitat absoluta. Assumim coses que fins ara no ens havia tocat assumir. Però, és fer un pas endavant i mantenir el mateix nivell que sempre ha tingut el programa.

MG: Bàsicament, crec el mateix. Hem de mantenir el grau de responsabilitat i d’exigència, perquè l’Àlex era molt exigent amb el programa, els entrevistats i amb ell mateix. Tractarem de mantenir la mateixa línia, així com el llistó a l’alçada del que es mereix.

Com han viscut aquests últims mesos des que van prendre les regnes del programa?

MG: Bé, de fet, com ja t’ha dit l’Oskar, ell sempre ha estat al costat de l’Àlex, fent seccions del programa. Tot va començar a començaments de l’any passat, quan l’Àlex va agafar una baixa per culpa d’un virus en les cordes vocals, que li va provocar una afonia. A partir d’aquest moment, prenem les regnes del programa, cobrint la baixa. Aguantem fins a l’estiu, ja que s’incorporaria per a aquesta data, amb un nou format de programa, que s’anava a allargar més hores, fins a la una del migdia, però no va ser possible per què no estava recuperat del tot. Malauradament, el dia que ens van comunicar la seva mort, era el dia que ell havia d’informar si es reincorporava a la feina, perquè se li acabava la baixa. La comunicació va ser al revés del que tothom esperàvem. Hem hagut de continuar i seguir fent tota aquesta temporada com estava previst fer-ho, però sense ell.

OR: Sí, a mi m’ha canviat la vida, com et comentava en la resposta anterior. Però després de tants anys, tenia molt mamat el que era el programa, que anava en cada lloc, on encaixava cada cosa, però clar, una cosa és trobar-te la graella ja estructurada, amb l’Àlex al capdavant, i l’altra, és preparar-lo aquí, amb la Montse i la producció. És diferent.

Quins records personals guarden de l’Àlex i quin llegat deixa en la ràdio d’aquest país?

OR: A l’Àlex ho coneixia de fora de la ràdio i professionalment. Sempre hem estat units amb el tema de l’esport, del bàsquet, i després, va donar la casualitat, que quan vaig deixar de fer els programes musicals em va oferir un espai en el programa del matí. Tinc un record de l’amic i del professional, la relació no és la mateixa dins de la feina que fora. Hi ha dies que no acabo de creure-m’ho. La imatge que li ha de quedar a la gent, era que sempre ho veies amb els auriculars, pendent de l’actualitat.

MG: El que puc dir de l’Àlex és que era una persona molt pròxima, sempre li donava veu a tots, i es podia apreciar clarament, en les entrevistes del cafè, ja que, no només eren actualitat (pura i dura), sinó que convidava a tota la gent del carrer perquè creia que tots tenen una història per a explicar. Era una persona, que se li notava que vivia per la feina, que li agradava molt fer el que feia i era molt exigent amb això.

Què s’ha mantingut del programa original i que s’ha adaptat per aquesta nova etapa? Hi ha  hagut algun canvi?

MG: Vam estar treballant  amb l’Àlex el programa que sortiria per a aquesta temporada, malgrat que ell no ho pogués iniciar. A l’estiu passat vam fer reunions i vam preparar l‘escaleta. És un programa que s’ha ajustat bastant al que ell volia. Hem intentat posar-li el nostre segell personal i sentir-lo com a nostre, però un 80% és com ell volia. Un dels canvis que incorporem aquesta temporada ha estat l’ampliació de l’horari. També hem intentat introduir més aspectes d’actualitat i donar-li veu als nostres companys que cobreixen diferents esdeveniments per tot el país, amb diferents informacions i connexions, per a no centrar-nos només en els informatius.

OR: L’Àlex era present a la majoria de les reunions telemàtiques i gran part dels col·laboradors que avui participen en el programa els havia pactat ell. Estava connectat amb tot, perquè esperava tornar al programa, que girava al voltant del que ell demanava.

Respecte al que deia la Montse, crec que les connexions en viu, li donen més vida al programa i, són un dels canvis que s’han introduït en aquesta etapa.

Quina ha estat la reacció per part dels oients? Quin ha estat el ‘feedback’ que heu rebut, posterior a la defunció d’Àlex?

MG: No tenim gaire constància del ‘feedback’. Ho veiem més en les estadístiques que recollim, mes a mes, a través del nostre portal web d’Andorra Difusió. ‘Ara i Aquí’ continua sent un dels més escoltats i, mantenint el nivell. Suposo que els oïdors han notat un canvi, però igual que nosaltres ens adaptem a aquest nou dia a dia, l’oïdor també s’adapta.

OR: Des del dia que va passar això d’Àlex, durant dos dies, entre trucades, WhatsApp, i gent que em va parar al carrer, sento que he parlat amb més de 900 persones. Molta gent ens encoratja a continuar, cada dia, i ens diuen: vosaltres sou la nostra veu de cada matí.

En l’era de les xarxes socials… Com veieu el present de la ràdio i quin futur li augura a aquest mitjà de comunicació?

MG: La ràdio l’han sentenciat moltes vegades. Sempre que ha sortit un nou mitjà o suport de comunicació l’han sentenciat, però s’ha demostrat, per activa i per passiva, que la ràdio és l’únic mitjà que s’ha pogut adaptar als nous escenaris. Quan va aparèixer la televisió, donaven per morta la ràdio, i la ràdio s’ha mantingut. Ara, amb les xarxes socials i la web, la ràdio s’ha acomodat i s’ha fet el seu propi espai.

OR: Estic totalment d’acord. Això em recorda al famós videoclip ‘Killed’ de Radio Star del MTV. Molta gent que conec, escolta espais del programa per ‘podcast’. La immediatesa de la ràdio, i més ara amb la pandèmia, fa que la gent no s’esperi al migdia per al noticiari, per això crec que ara, la ràdio està més present que mai. Fins i tot, en el cas dels esports, els partits que no es poden veure per la televisió es poden escoltar per la ràdio.

Més enllà de la ràdio que feu a Ràdio Nacional, què us sembla la ràdio que es fa al país? És equiparable amb la ràdio que es fa a altres països veïns?

MG: M’atreveixo a dir que la Ràdio Nacional d’Andorra és la ràdio referent del país. Ens agradaria semblar-nos a les ràdios que hi ha el nostre al voltant, però som el que som. Gràcies a les xarxes socials i la web, podem traspassar fronteres.

OR: Com deia la Montse, ràdios nacionals, hi ha per a tothom. Normalment, sempre porten l’etiqueta de deficitàries i que estan a punt de per desaparèixer, igual que passa amb la televisió, però si et fixes, en la ràdio dels últims anys, mires als Estats Units, i no hi ha una ràdio nacional, perquè hi ha canals temàtics. Aquí passa igual, hi ha ràdio fórmules, ràdios informatives, però crec que Ràdio Nacional d’Andorra és la referència, perquè cap ràdio està tan pendent com nosaltres de l’actualitat del país. Som els primers i ho hem demostrat al llarg dels anys.

Us queda alguna cosa més per fer en el camp de la ràdio o dels mitjans de comunicació?

MG: La veritat és que no. Em sento molt còmoda aquí. He provat tots els mitjans, però em quedo amb la ràdio.

OR: Estic d’acord amb això. Les quatre vegades que m’han portat a la tele, és com anar a l’aeroport. Has d’arribar una hora abans, et pinten la cara, i això no va amb mi, per això em quedo amb la ràdio.

De cara al 2021, hi haurà noves incorporacions, noves veus, altres seccions? Es modificarà la programació de la ràdio, hi haurà alguns canvis?

MG: D’això, no et podem avançar res, perquè tal com està la situació, l’escenari canvia cada dia, i de la nit al dia. Però, començarem a treballar per a programar el primer trimestre de l’any.