La bellesa i la divinitat del vessant femení

Instal·lada al país, des de fa més de dos anys, Margarida Cepeda realitzarà la inauguració d’Aparicions, la seva nova exposició que es podà visitar, a partir del 13 de maig, a la galeria Atelier. En aquest esdeveniment, Cepeda farà el lliurament d’un quadre pintat de la Verge de Meritxell, a les autoritats culturals del país, com a agraïment al Principat per haver-li permès desenvolupar la seva carrera artística.

Fotos: Noelia Farias

Com vas descobrir la pintura? Què et va portar a triar aquest camí?

Sabia que a la meva mare li hagués agradat fer una carrera artística, però el seu pare no li ho va permetre. La meva mare es va adonar, que, des de molt petita, m’agradava molt dissenyar, dibuixar i pintar, per això em va estimular perquè ho continués fent, i em va obrir totes les possibilitats per seguir aquesta carrera. Personalment, mai vaig arribar a pensar que podia ser una pintora. Vaig intentar fer moltes coses, però mai s’acabaven de materialitzar, en canvi, els camins amb la pintura sempre se’m van obrir.

Què és l’art per a tu?

És una manera de servir als altres, al meu proïsme, de donar tot el que tinc, tot el que sé, el millor que puc ser per als altres.

 Vas començar Belles Arts, en un moment de revolució a Portugal, a la dècada del 70. Em pots explicar com va ser aquella època en la qual se censurava tot el que era figuratiu?

Després de la revolució del 1974, l’escola de Belles Arts va tancar les seves portes, durant gairebé 2 anys, fins a l’any 1976 en què va tornar a l’activitat. Jo vaig entrar a la Universitat l’any 1978, en un moment en el qual estava tot molt desorganitzat i, a més a més, van treure moltes disciplines que abans sí que s’ensenyaven. Hi havia conceptes polítics d’extrema esquerra molt forts que impedien desenvolupar els acadèmics, com ara el classicisme o tot allò que fos figuratiu. Eren moments complicats, hi havia molta teoria i pocs materials, però sempre vaig intentar fer el millor que vaig poder, així com treballar tota sola el meu procés de pintura.

 El fet de ser dona ha condicionat en algun moment la teva carrera artística?

Sí, una mica, sobretot en l’època posterior a la revolució, quan era alumna, ja que havia de seguir tot el que em demanaven però, quan vaig acabar els estudis, vaig començar a seguir les meves pròpies regles. De fet, tinc la intenció de fer una exposició, amb diversos quadres, que mostren l’evolució de la meva pintura.

Al moment de pintar en què t’inspires, hi ha algun artista o obra que agafis com a exemple?

Vaig tenir diversos referents al llarg de la meva carrera. La meva pintura va passar per diferents fases, algunes més realistes, unes altres més simbòliques, i així va anar variant. Però la línia principal que condueix el meu treball és la femenina, així com tot el que s’associï a aquest concepte, com ara  la naturalesa, l’aigua, la transparència o la delicadesa. A aquest tema sempre el vaig abordar en un sentit molt simbòlic, intentant comprendre el vessant femení de la divinitat, perquè, fins a l’any 1980,  tot el que és diví, només estava associat al pare.

“Em va agradar la idea de treballar el vessant femení i el diví, a través de la verge de Meritxell, una verge que representa la protecció divina al país”

Què vols transmetre a la gent amb les teves obres? Amb quins materials treballes?

Vull transmetre una cosa positiva, agradable, bella, que pugui mobilitzar les emocions, que pugui tranquil·litzar, que tingui harmonia, i també que transmeti els meus conceptes d’espiritualitat, de filosofia i del vessant femení. Normalment, treballo amb oli sobre tela i també amb llapis de color sobre paper.

‘Flors d’aquí i d’allà’ és el nom de l’exposició que acabes de realitzar a la galeria Atelier.  Què et va portar a fer aquesta mostra de pintures? De quina part del món són les flors presents en els teus quadres?

Vaig decidir fer aquesta exposició de dibuixos perquè venia d’una situació personal molt estressant i buscava harmonia. Necessitava produir imatges que em fessin sentir bé i, al mateix temps, que li fessin sentir bé als altres. Abans de fer l’exposició no tenia un atelier on treballar les meves pintures a l’oli, treballava casa meva. Per això, vaig fer dibuixos amb llapis de color. Són flors que funcionen com a habitacions, com a llocs de vivències per als éssers humans i com un espai de pau, de tranquil·litat i de frescor. Aquestes flors representen el que buscava a Andorra, un lloc de bellesa, de pau, de seguretat i d’harmonia; i això va ser el que vaig trobar. En els quadres apareixen flors pròpies d’Andorra que pertanyen a jardins i camps del país, i a més a més, també flors de diverses parts del món.

 ‘Aparicions’ és el nom de la pròxima exposició. Quan serà la inauguració i de què es tracta?

A partir del 13 de maig es podrà visitar aquesta nova exposició, a la galeria Atelier, en la qual he partit de la imatge de la verge de Meritxell. Em va agradar la idea de treballar el vessant femení i el diví, a través de la verge, una verge que representa la protecció divina al país. La imatge original de la verge havia desaparegut en un incendi, només van quedar còpies. Llavors, vaig pensar a fer, a través d’imatges, la pintura de Nostra Senyora de Meritxell, amb models vius. La dona i el nen segueixen el disseny de la imatge original.

Aquesta pintura la vaig fer com a ofrena al Principat. És una manera d’agrair al país el fet d’haver-me permès desenvolupar la meva carrera i la meva pintura. M’agradaria que aquesta pintura, una vegada que estigui en mans de les autoritats, la col·loquin en un lloc on, tots els andorrans i ciutadans del país, la puguin veure i gaudir.

Per què ‘Aparicions’?

Rep aquest nom perquè en cada quadre hi ha un ambient natural de roques d’Andorra, però amb aparicions d’éssers humans, en general femenins, i en situacions inesperades o en llocs inesperats, que es relacionen amb el místic i el meravellós. Així, en el medi natural i en llocs inhòspits, es poden veure éssers que aporten pau i harmonia a aquest espai, i a la percepció de la naturalesa.

Quin consell li podries donar a les futures generacions d’artistes?

Per poder avançar en una carrera artística, sense el suport de ningú, la clau per anar endavant és treballar sense parar, més enllà de les circumstàncies. El secret és la disciplina, el treball i la força interior, perquè temptacions sempre hi haurà.